14 de febrer, des del Coll de
Pal i de bon matí, veiem, el Montseny.
Ara sí que t’hem trobat nevada,
muntanya estimada.
Des de la carena del coll de
Coma Floriu s’albira, lluny, Montserrat.
(Foto: Francesc Heras)Hi ha qui avui celebra el dia
dels Enamorats. Declaro el meu amor a la Neu.
El Francesc celebra el dia dels
Enamorats... de la Muntanya.
Ara sí que ens falta poc per arribar al Cap del Serrat.
(Foto: Enric Domingo)
Hi ha res millor que trepitjar
neu verge?
Des del cim del
Cap del Serrat Gran (2.402 m) veiem que la boira envolta la Tosa d’Alp, que és
allà on anàvem. Fa molts anys, caminant per una carena amb boira, en lloc
d’anar a Setcases, involuntàriament vam anar a raure a Mentet a l’altre costat,
totalment oposat, de la carena. Vaig aprendre que amb la boira, si es pot, val
més no jugar-hi.
Ara sí que tirem enrere.
Un dels símbols de l’excursionisme
català, el Pedraforca, és ben visible, juntament amb la serra del Cadí.
Ho havia dit que avui és el dia
dels Enamorats... de la Neu?
Allò que passa a vegades. Quan
som a prop del Coll de Pal... ara sí que surt el sol.
Ara sí que faria mandra tornar a
calçar-se les raquetes per pujar la Tosa. Un altre dia serà.
L’Enric celebra el dia dels
Enamorats... de l’Art.
Doncs quin dia dels enamorats més bonic que vau passar!
ResponEliminaEnamorats de la muntanya, de la neu, de l'art...
M'agrada molt mirar la neu, encara que sigui en fotogafia. La trobo a faltar.
Una abraçada, Xavier i gràcies per compartir imatges boniques.
Coincidim, també, en l'admiració a la muntanya i l'art.
EliminaGràcies a tu per passar per aquí.
Els teus posts i les teves fotos (avui hivernals i ben nevades, en altres ocasions primaverals o estiuenques) demostren que per a proclamar-te enamorat de la muntanya no necessites cap dia concret, tu ho estàs tot l'any.
ResponEliminaJo també t'agraeixo que les vulguis compartir amb nosaltres. Abraçades!!
L'agraïment és meu, Mc, que ens hagis acompanyat, virtualment, en aquesta excursió.
EliminaUi!... tu saps que el fred i jo, com més lluny un de l'altra millor. ;-)
ResponEliminaEm sento privilegiada de poder veure tanta neu, sense sortir de casa. Unes estampes que em semblen precioses, tot i que inassolibles per a mi.
Aquí, des de casa, amb uns quants de sostres de roba damunt, trobo que això que feu és tota una aventura... s'hi ha d'estar molt, molt enamorat per fer-ho. ;-)
Aferradetes, Xavier.
Fred, sobretot de matí, en feia molt. Cap a la tarda quan va sortir el sol. la cosa va millorar.
EliminaCalen més nevades com aquesta. Gràcies Lluna per mirar la neu, ni que sigui per la finestra.
Doncs ara sí que m'ha agradat el dia dels enamorats... de la neu! La dels altres enamorats de persones no m'interpel·la, però dels enamorats d'aquests paisatges, m'hi sumo.
ResponEliminaSi és que hagués d'haver un "dia dels Enamorats" (de les persones), a Catalunya, tenim Sant Jordi.
EliminaUna cita molt ben aprofitada i molt amorosa, sense cap dubte !!.
ResponEliminaBon cap de setmana !!
Salut i neu, Artur.
EliminaDesprés de comentar al blog de la Carme, ara m'adono que tot i ser més jove que tu jo ja no podré anar mai a fer una excursió a la muntanya. No puc carregar ni una motxilla amb un llibre gairebé. I tant que m'agradava de llegir al metro o esperant a una consulta.
ResponEliminaLes teves fotos, i la del Francesc, transmeten molta pau, és com si ho estés veient en directe.
La neu, tal com dius, transmet pau. La bandera de la pau és blanca.
EliminaMolta salut, Helena.
Sí que és veritat que amb la boira no es juga i amb els Boira tampoc!
ResponEliminaLa boira pot ser traidora, els Boira, tot al contrari.
EliminaSalut i República, Francesc.
I quin bé de Déu de cims nevat, Xavier! I millor encara deu ser trepitjar-los. Fotografies precioses i la pintura de l'Enric, també.
ResponEliminaM'apunto això del 14 de febrer, dia dels enamorats... del que sigui. Si ho hem de celebrar tot, no deixem de fer-ho. En aquest cas és fàcil perquè tothom té un amor no convencional.
Abraçada!
Gràcies Tresa. Com que hi ha menys neu de la que voldríem, la que hi ha es fa estimar.
Elimina"Dalt del cim imponent...", ara sí que no m'hi veuré més. Però compte, no em sap greu: perquè el tinc tant a la memòria... el cim, qualsevol cim, i tot complementat amb les teves precioses fotografies, que ja m'he acostumat al meu temps de quietud forçosa. Gràcies, amic.
ResponEliminaMantenir les sensacions de la muntanya a la memòria.... sé del què parles Olga.
EliminaA vegades he tingut temporades llargues que per motius de salut, tampoc he pogut anar a la muntanya, però la ment hi puja igualment.
Gràcies a tu, amiga. I molta salut!