Juntament amb la Carme Rosanas, ens ha sortit una cançó, a
partir d’un poema d’ella.
Són coses que fem discretament, per amor a l’art, per amor a la poesia i la cançó en llengua catalana.
L'ombra i la claror,
com el dia i la nit
com la joia i el neguit.
Com els mots i el silenci.
Com el vull i no puc.
Com uns dards llançats al buit,
com les flors que mai no hem collit.
Som l'ombra i la claror
Com la lluna i el sol.
L'ombra i la claror.
La solitud i l'amic
el ressò del què no hem dit.
Com el passat i el futur
com l'instant que no hem viscut.
Com el mar, i un gran desert
Com un erm i el bosc ben verd.
Com la vida i la mort.
L'ombra i la claror.
El record i l'oblit
com un dia sense sentit.
El dubte i la certesa
com la vida i la vellesa.
I aquell plor que mai no ha esclatat
i el riure que costa fer brollar.
Som l'ombra i la claror
I també som cançó.
