divendres, 5 de desembre del 2025

Hivern avançat a Queralbs


   Una tarda de tardor al Ripollès. Lluminosa i calmada. Contemplem com davalla la llum al Torreneules i, sobretot, com davalla la temperatura a mesura que avança el vespre.


  De sobte de la banda de Núria ve una mena de blancor acompanyada d’un fred encara més intens.  Ens refugiem a la masia de Can Constans que és on ens allotjarem uns quants dies.


    En una hora ha canviat el paisatge. Descobrim què era la blancor que cobria el Torreneules i que ni els meteoròlegs havien pronosticat: una nevada imprevista.


    L’endemà la matinada ens mostra el poble de Queralbs nevat.


    És hora d’esmorzar. Als que, quan érem infants, vam viure la famosa nevada del Nadal del 1962, la neu ens rejoveneix.


    El torb, escombra tota la neu que pot.

   Els fondals del riu Tosa, com que són a l’obaga, protegits del sol i de la rufa, conserven la neu.

   Ens hem avançat uns dies al pont de la Puríssima, com s’anomenava tradicionalment. O pont de la Constitució que dirien els més castissos de l’altiplà (aquella que a mi se me’n refot).


    M’acosto a fer una fotografia als caramells de glaç. Ha d’haver fet molt de fred perquè es gelin d’aquesta manera.


   Mentre faig les fotografies penso en el Joan Rodó que, ha mort fa alguns mesos, i que havia fotografiat moltes vegades aquest mateix riu. Després publicava les seves excel·lents fotografies de natura al seu blog.


   El Taga també apareixia sovint al blog d’en Joan Rodó. Un parell o tres vegades que ens vam trobar a Queralbs havíem conversat al bar on acostumava a dinar o a prendre un refresc.


   Pujant el cim de l’Adou, comprovem que allà on el torb s’ha endut la neu, l’aigua que neix als vessants d’aquest pic s’ha glaçat. I podem observar el Torreneules, el Balandrau i el Pla de Fontalba, que és d’allà on venim.


    Des del pic de l’Adou contemplem el vell Puigmal, el gegant d’aquesta comarca.


     Als cims de Núria es formen nuvolades.


     Tornem a l’aixopluc de Can Constans.


   La lluna fa el seu darrer creixent de la tardor. El següent quart creixent ja serà a l’hivern, passat Nadal... però això ja serà una altra història.


1 comentari:

  1. M'he quedat en xoc en saber de la mort d'en Joan. No sabia res d'ell des de fa temps, quan pujava les seves precioses fotos al blog... D.E.P.

    Molt maques les teves fotos, des de que les estic veient, tinc el cos congelat, imagina't tenir-la tan a prop com tu.
    M'agraden els caramells i sobretot la de la lluneta.
    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina