Una tarda de tardor al Ripollès.
Lluminosa i calmada. Contemplem com davalla la llum al Torreneules i, sobretot,
com davalla la temperatura a mesura que avança el vespre.
De sobte de la banda de Núria ve
una mena de blancor acompanyada d’un fred encara més intens. Ens refugiem a la masia de Can
Constans que és on ens allotjarem uns quants dies.
En una hora ha canviat el
paisatge. Descobrim què era la blancor que cobria el Torreneules i que ni els
meteoròlegs havien pronosticat: una nevada imprevista.
L’endemà la matinada ens mostra
el poble de Queralbs nevat.
És hora d’esmorzar. Als que, quan érem infants, vam viure la famosa nevada del Nadal del 1962, la neu ens rejoveneix.
El torb, escombra tota la neu
que pot.
Els fondals del riu Tosa, com
que són a l’obaga, protegits del sol i de la rufa, conserven la neu.
Ens hem avançat uns dies al pont
de la Puríssima, com s’anomenava tradicionalment. O pont de la Constitució que
dirien els més castissos de l’altiplà (aquella que a mi se me’n refot).
M’acosto a fer una fotografia als
caramells de glaç. Ha d’haver fet molt de fred perquè es gelin d’aquesta
manera.
Mentre faig les fotografies
penso en el Joan Rodó que, ha mort fa alguns mesos, i que havia fotografiat
moltes vegades aquest mateix riu. Després publicava les seves excel·lents
fotografies de natura al seu blog.
El Taga també apareixia sovint
al blog d’en Joan Rodó. Un parell o tres vegades que ens vam trobar a Queralbs
havíem conversat al bar on acostumava a dinar o a prendre un refresc.
Pujant el cim de l’Adou,
comprovem que allà on el torb s’ha endut la neu, l’aigua que neix als vessants
d’aquest pic s’ha glaçat. I podem observar el Torreneules, el Balandrau i el
Pla de Fontalba, que és d’allà on venim.
Des del pic de l’Adou contemplem
el vell Puigmal, el gegant d’aquesta comarca.
Als cims de Núria es formen
nuvolades.
Tornem a l’aixopluc de Can
Constans.
La lluna fa el seu darrer
creixent de la tardor. El següent quart creixent ja serà a l’hivern, passat
Nadal... però això ja serà una altra història.
M'he quedat en xoc en saber de la mort d'en Joan. No sabia res d'ell des de fa temps, quan pujava les seves precioses fotos al blog... D.E.P.
ResponEliminaMolt maques les teves fotos, des de que les estic veient, tinc el cos congelat, imagina't tenir-la tan a prop com tu.
M'agraden els caramells i sobretot la de la lluneta.
Aferradetes, Xavier.