El Medacorba, el Pic de les 3 Nacions

      Per experiència sabem que per fer un cim com el Medacorba cal matinar.

     Un isard contempla els dos muntanyencs que ens enfilem al “seu” territori.

     La meteorologia acompanya, el dia sembla que serà bo.

     Passem pel refugi de la Baiau, avui no hi ha ningú.

     És un plaer especial trepitjar neu a mitjans d’agost.

     Fa tres anys havíem intentat fer el Medacorba, però aquell dia una tronada ens va impedir arribar al cim i vàrem abandonar justament a la Collada dels estanys dels Forcats, en territori andorrà. Es veu Arinsal.

     L’esforç té compensació: una placa informa que som al Pic de Medacorba de 2913 metres, el Pic de les 3 Nacions: Andorra, Catalunya i l’Arièja (Occitània)

      Seguim reivindicant la llibertat.

     Una mirada cap a l'Arièja.

     Una mirada cap a Catalunya. Als estanys i refugi de la Baiau.

     Una mirada cap a Andorra...

     ... i al seu cim més alt: el Comapedrosa.

     Retorn a la Vall Ferrera. La pujada ha estat llarga, la baixada també ho serà.

     La bellesa (o la pau?) es troba a l'estany d'Ascorbes.

     A la samarreta hi duc el logo de les 3 Nacions, i el nom dels tres pobles que, per proximitat, les representen: Àreu, Auzat i Arinsal.

Vindràs a veure’m?

       - Tornaràs a venir al bosc on ens vàrem conèixer? Jo no t’esperava, en aquell prat petit amagat enmig del bosc, on només hi trobo les meves companyes i algun dia, escadusserament, el pastor, aquell que es pensa que mana.

       - És clar que vindré. Vull tornar a veure el teu mirar pacífic.

      A gaudir de les nits estrellades.

      De les matinades des de la finestra de “casa”.

      A llevar-nos quan la lluna se’n va a dormir.

      A passar per sota la porxada de Sant Roc (and roll)

      Vindré a olorar els prats on t’alimentes.

      A trepitjar els carrers dels pobles més alts del nostre país.

      A admirar l’arquitectura que els nostres avantpassats ens llegaren.

       De nit...

       ...o de dia.

      A flairar les flors i els teus horts

      i la sentor agradable del farratge que menjaràs a l’hivern.

       Quan tu com jo tornem a estar confinats.

       Encara no m’ho crec!

Obrim presons

      A la ruta dels Cavalls del Vent hi ha una carena que parteix del Coll de Comafloriu i va guanyant alçada.

    Es passen per diferents cims com el del Cap del Serrat Gran (2402m) el Puig de Comabella (2436m) fins arribar a la Tossa d’Alp (2537m)

     També hi ha alguns cims que a la guia no tenen nom. Vol dir que no en tenien. 

     Un d’aquests que al mapa no té nom a partir d’ara ja en té: Pic dels Presos Polítics (2395 metres)

     Per a la Carme Forcadell, la Dolors Bassa, 

      l’Oriol Junqueras, 

     els Jordis: Turull, Sànchez i Cuixart,

      en Raül Romeva, 

     en Josep Rull 

      i en Quim Forn. Totes són persones honorables.

      Com han reconegut les pròpies persones empresonades,  la maldat, i la venjança els mantenen tancats.

        Fiscals que afinen les lleis al gust d’alguns ministres

     i alguns jutges, que s’extralimiten en les seves funcions.

     Marxem ja de l’estat espanyol.
     Obrim presons... 

      ...i que entri el sol.

Paisatge i capses de formatgets

     El Prat de Moixeró és immens, d’una gran bellesa. 

    Per arribar-hi ha calgut caminar bastant, i comprovo que avui es compleix aquella dita clàssica que diu que l’esforç té compensació.

   Hi ha tot tipus de bestiar: vaques, vedells, cavalls, eugues, poltres i fins i tot algun ruc.

     Sorprèn comprovar que les vaques s’han auto-distribuït per colors.

    Per acabar d’embellir el Prat hi ha una mica d’estany, com una gran bassa. I una cabana de pastor. Com si fos el cromo d’un formatget.

   En veure una vaca a primer terme sobre l’herba verda, i al fons del prat la cabana, m’imagino el cromo i mentalment en faig un disseny, per a afegir-lo a la col·lecció que vaig començar fa anys.