dimarts, 28 d’abril de 2015

El meu país torna a ser lliure

Als Pirineus se sent la pau
Si anem per mar, solquem onades
una ombra ens guia al Palau
són minairons o potser fades. 
Se senten veus que no estan soles
Com una engruna d’alegria
En els misteris de Banyoles
contemplarem la fi del dia.
 Fidel bandera ets estelada
ets una lluita sens fatiga
és com trobar taula parada
trobar al punt just la veu amiga.
Columnes jòniques reneixen.
i xemeneies a l’arena
són els somriures que vesteixen
la lluita clara, que és serena.
 Per acabar amb la decadència
enarborem ganes de viure.
arreu se sent: independència!
el meu país torna a ser lliure.
(Aquesta és una modesta participació al projecte "FLI" Festival Literari Independentista)


46 comentaris:

  1. Jo no diria que és modesta, perquè les paraules són maques, i les imatges una delícia. Tenim un país preciós, amb una mica de tot... uf, a veure si quan siguem lliures ens tornarem uns patriotes, però és que no es pot no estimar-la!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, que cadascú sigui lliure per escollir el que més s'estima. Què t'haig d'explicar? Tu ja ho practiques.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Gràcies Jpmerch. Tant de bo que entre totes serveixin per anar endavant.

      Elimina
  3. endavant les atxes!! sobretot els propers dies!!!!
    Salut i anar fent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has dit Francesc. Que per molts anys puguem anar fent amb salut!

      Elimina
  4. Ningú mai no t'ha preguntat quin era el nom que trobaves més bell d'entre tots els noms de pobles i ciutats dels Països Catalans?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep mai no m'han fet aquesta pregunta. A vegades ho he raonat jo mateix. N'hi ha per fer un post sencer: De la Franja a les Illes i de la Catalunya Nord al sud del país Valencià hi ha molts noms atractius, Curts i originals com "Cerc" o llargs i divertits com "Castellfollit de Riubregós".

      Elimina
  5. Ei, que em fas plorar d'emoció. Gràcies, Xavier. És un post molt bonic. Gens modest, sinó molt complet, com ens tens acostumats.

    Me l'enduré de seguida que pugui... Cap al Blog -Via.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Carme per la feina que feu al Blog-Via per a que no s'apagui la flama.

      Elimina
  6. XAVIER!! Quin post tan MACO!!

    Lluirà preciós al Blog-Via!!!

    CARME, tranqui, treballa que ja sé que tens feina, ja me l'emporto jo ;-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta et dic el mateix que a la Carme, Feu una feina molt valuosa.
      Moltes gràcies.

      Elimina
    2. Sense gent com tu que hi col·labora, no es podria tirar res endavant :-))

      Elimina
  7. Som lliures perquè volem ser-ho i perquè ens estimem el nostre país. M'ha agradat molt aquest poema tan èpic. Les imatges d'arreu de Catalunya són precioses. Felicitats, Xavier.

    ResponElimina
  8. Gràcies Consol. Tenim un país molt variat. Serà una república que lluirà lliure. Amb la seva gent!!

    ResponElimina
  9. He tornat a retrobar els posts Fita dels millors temps, imatges i paraules...Natura , país, llibertat...
    i l'estelada voleiant!
    Bon vespre Xavier.

    ResponElimina
  10. Gràcies M. Roser.
    Tot el que ens agrada!!

    ResponElimina
  11. Molt maco tot. Ets molt detallista, m'agrada la bandera a les tres torres de la platja, que potser l'has afegit tu?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, jo no em vaig enfilar a les xemeneies.

      Elimina
  12. Reanimen, tan belles imatges i tan escaients paraules!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Eduard. Una mica d'ànims sempre van bé.

      Elimina
  13. Avui aquest post també llueix ben maco al Blog Via!! ;-)))

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/2015/04/el-meu-pais-torna-ser-lliure.html

    ResponElimina
  14. si és que tenim un país que només hauria de ser nostre, només cal veure els teus apunts

    ResponElimina
  15. La pell de gallina...
    Tornarà a ser lliure i no pot tardar gaire. Tanta preciositat ni pot ser ignorada per qui no l'estima

    ResponElimina
  16. Tenim una terra que estima perquè s'estima....
    Nomès així és la LLIBERTAT!!!


    Una Abraçada.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a vosaltres. Estimar les persones i estimar la terra.

      Elimina
  17. Malgrat el tercer constipat, que em deixa fora d'osques, he tingut el plaer de llegir-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs estem semblant Olga. Jo també he estat malalt. Què hi farem!

      Elimina
  18. Modesta participació??? Modest, tu, la participació és magnífica. Emociona contemplar la bellesa de la nostra petita pàtria.
    Les "Corrandes d'exili" sempre em posen un nus a la gola.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El plat del Pere Quart és una creació de les monges de Vallbona.
      Glòria en qüestió de poesia, no se t'escapa res.

      Elimina
  19. brillant, emotiva, esplèndida i vibrant aportació al blog via vers la llibertat !!!!!

    ResponElimina
  20. Gràcies Elfreelang. L'emoció la tindrem quan obtinguem la llibertat.

    ResponElimina






  21. Hola, Xavier. T'he contestat en el meu bloc el teu excel·lent comentari. T'ho porto fins al teu per acabar de dir-te el que sento en el cas de la Sanitat nostre. Jo vaig al Clinic (això ja ho dic) i em sap greu, i la majoria de vegades em fan tanta ràbia la gent que inclús els hi contesto. "Vaya m.... de hospital, no me atienden. Yo se que el amigo de fulanito un dia"...bla, bla, bla
    I és per això que m'agradaria que la gent "és poses les piles" i en comptes de criticar-la (sobretot al personal) en el "corrillo del bar" denuncies a qui realment fa malt a la Sanitat de tots.
    Moltes gràcies.


    [el meu bloc]

    Xavier, jo com a pacient ho veig tot. Tenim la millor sanitat, uns investigadors fantàstics igual de la resta de gent, infermeres, metges....

    Però si vols que et sigui franc el que no trobo bé és que les coses que passen només les parlem entre nosaltres. La gent no s'emprenya per a res. Xavier, si hi ha alguna cosa que no funciona no ho parlem entre nosaltres aquí hi ja està. Tu no trobes? Ho dic perquè ens hi juguem molt. Ho explico d'aquesta manera però evidentment no és el teu cas

    N'Antoni Basses el segueixo d'ençà que era el segon del Pujal. t'enrecordes. És fantàstic

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Josep, et responc al teu blog, que és on tractes això de la sanitat.
      Pel meu gust, els millors matins de Catalunya Ràdio van ser els de l'etapa del Bassas.

      Elimina
  22. portem la llibertat al cor...per aixo soms lliures !

    Bona nit

    ResponElimina
  23. Sí senyor! Així sigui! Que l'enquesta de La Vanguardia no ens faci sinó més forts, que potser està feta per descoratjar-nos, ves!
    I quina excursió més llarga, Xavier, la teva i la de tots els que volem la llibertat.

    ResponElimina
  24. Teresa, tant de bo el 28 de setembre, acabem la llarga excursió i puguem dir: "Hem fet el cim!!"

    ResponElimina
  25. ¡ Que bonita es Catalunya !!!. Per el pati dels toronjers he caminat durant molts anys per anar a la feïna.

    Una forta abraçada a tutom i al josep, d'acord, hemos de hacer algo yo jamás me he sentido tan MAL atendido en esta sanidad especulativa y tengo montónes de historias que explicar, de mi familia y ultimamente mías tambien. Efín pues, eso .....

    Salutacions.-

    ResponElimina