Ella s’ha posat un vestit nou.
Ha sortit a volar ran de planes aturonades. Vuit vents, canvien constantment
les formes dels núvols. Al matí feia sol i després d’un migdia plujós ha tornat
a sortir l’astre.
Una estona lluminosa sota un cel que acaba de descarregar, i
que té els seus núvols de plom prenyats d’amenaces.
Fitem la vista cap els
horitzons sembrats d’oliveres, que ja hi eren quan vam arribar i que hi
romandran quan haurà sonat l’última estrofa d’una cançó de la que ens fa mal
recordar la lletra. La melodia sona llunyana: és el punteig de les cordes d’una
guitarra.
Hem desfullat margarides. Com
la vida mateixa: ara t’estimo, ara et deslliuro del meu amor.
A vegades hi ha primaveres tràgiques.
També hi ha perfums d’herbes humides de tímids ressols. De tantes coses que hem
de viure, de tantes altres que no tornaran.
Hi ha primaveres que acaben bé.
Els brots que neixen, encesos d’esperança, ara ens enlluernen.
Ja ho té això la primavera, ens fa ballar el cap tant com vol.
ResponEliminaSi que ens la fa ballar, sí!
EliminaAquesta primavera acabarà bé! "I si no acaba bé serà que encara no ha acabat"
ResponEliminaM'agraden els núvols de les primeres fotos, no m'estranya que es necessitin vuit vents per fer-los tan bonics.
I m'agraden les roselles i les margarides i l'esperança del brots tendres...
Enlluernats d il·lusions i d'esperances... Quina imatge més bonica!
Gràcies per l'anàlisi Carme. Tant de bo que les esperances es compleixin sense desfullar cap margarida.
EliminaFotos precioses, com sempre, i una frase de la Carme que vaig sentir en una pel·lícula i que m'agrada molt. L'hauria de tenir de capçalera.
ResponEliminaGràcies Novesflors per fixar-te, també en es flors.
EliminaQuin contrast aquest cel tan enfurismat amb aquesta preciositat de roselles i margaridoies (camamilla)...
ResponEliminaSegur que després de la tamborinada, la natura era un esclat brillant...Un post ben poètic, fotos i paraules...
Bon vespre Xavier.
La natura a vegades fa de les seves. I a vegades plou sobre mullat!
EliminaGràcies a tu Roser per les paraules.
i fa remenar les papallones a la panxa també.......i tu ens has mostrat un bons racons per gaudir-ne
ResponEliminaGràcies Joan. Tu que darrerament has viatjat per Osca, aquestes fotografies són del Somontano, més amunt d'Alquèssar.
EliminaAviat tornarà l'estiu!!!
ResponEliminaI que llueixi el sol!!
EliminaEts una artista de la paraula i de la imatge!
ResponEliminaCal que neixin flors a cada instant...
Isabel M
Gràcies Isabeló. Quantes més flors, millor.
EliminaBelles imatges i text, Felicitats.
ResponEliminaGràcies Kike. La primavera té aquests contrasts.
Eliminala primavera és pur desfici i tu l'has descrit de forma magnífica
ResponEliminaGràcies Xelo. Hi ha neguits que la primavera agreuja.
Eliminapobres margarides! Les mutilen!
ResponEliminaPobretes... sort que només ho fan els enamorats indecisos.
Eliminacom sempre meravellada davant les teves fotografies... La primavera es rauxa... es vida.
ResponEliminaGràcies Bruixeta. Amb el teu permís em quedo amb la darrera paraula que dius: vida.
EliminaPrecioses paraules han florit enmig dels teus colors.
ResponEliminaQue et sigui dolça aquesta primavera, que acabi bé.
Aferradetes!
Gràcies Lluna pels teus desitjos tan llaminers.
EliminaDespres de la tempesta ,sempre ve la calma.
ResponEliminaTant de bo es compleixi la dita, Antoni.
EliminaFotos fantàstiques, les dues primeres màgiques, trobo, ets un crack :)
ResponEliminaGràcies Gemma. Una estona entre tempestes.
ResponEliminadiuen que s'arriba a l'alba a traves de la nit...
ResponEliminasalutacions amic !
Encendrem torxes.
EliminaGràcies Sargantana.
Preciós com sempre, els teus posts no fallen mai, Xavier, són una bellesa.
ResponEliminaLa primavera arriba i ho omple tot de bellesa, i sempre acaba bé: el 21 de juny, per donar pas a l'estiu.
:)
Gràcies Glòria. Tu tampoc no falles mai amb les teves valoracions poètiques.
ResponEliminaTant de bo que el 21 sigui un bon número!
Com m'agradaria veure un cel semblant al de la primera fotografia del post... estic assedegada, necessito pluja i allò de "al maig cada dia un raig" ja és història.
ResponEliminaSalut sempre per fer coses tan belles, Xavier.
Segur que un dia o altre de primavera, els veuràs. No poden fallar.
EliminaGràcies Olga pels teus desigs de salut.
Igualment!!
Hi ha coses que sempre hi són i, en conseqüència, gairebé no te n’adones de la seva presència. Parlo de la ginesta. La trobo a faltar.. Potser és una de les coses que el poeta tenia present quan la va triar per començar el seu assaig:
ResponEliminaAra digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes.”
Josep, enguany hem trobat ginesta. Sense anar gaire lluny, a la serra de Collserola. Flairosa com sempre i donant color al bosc, el mateix del fons de la nostra bandera.
Elimina... "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."
M'agrada molt la personificació de la primera frase poètica: "Ella s’ha posat un vestit nou." La primavera sempre et sorprèn!
ResponEliminaGràcies Helena. Tu que fas poesia has apreciat el vestit primaveral.
ResponEliminaM'agrada molt la primera fotografia, un paisatge molt viu. Descrius molt bé una primavera atzerosa, de dies de sol i altres de pluja. Felicitats.
ResponEliminaGràcies Consol. Ai l'atzar!!
ResponEliminaGràcies.
ResponEliminaFotos amb molt de dinamisme.
Una Abraçada.
Gràcies a vosaltres per la visita.
Elimina