Finals de maig al refugi de l’Angonella
d’Andorra, a 2.240 m.
Volem visitar els tres estanys d’Angonella.
L’estany del Mig és a mig camí
de l’hivern i la primavera.
L’estany de Dalt, encara glaçat, és a 2.450 metres.
Només els XEF (Xavier, Enric i Francesc) avui podem escoltar el crit d’una marmota que ja ha sortit del seu cau. No en trobem cap, però en veiem el rastre.
Hi ha icebergs que s’han després de la glacera.
Mentre els observem va passant la tarda.
L’endemà i, abans de deixar Andorra, aprofitem per visitar un estany de Pessons.
Un altre estany de Pessons reflecteix nuvolades de primavera. I la neu que es va fonent.
Ara que ja tenim a tocar les xafogors i les calorades, aquestes imatges són ben refrescants. Quin goig!!
ResponEliminaSalut!
Trobar paisatges tan nevats amb temperatures primaverals a més d'un goig és un luxe, Mc.
EliminaEl peatge que vam pagar van ser els més de 1.000 metres de desnivell per gaudir-los.
Quines estampes amb el contrast de la neu, la roca i la vegetació! Devieu estar fresquets fent l'excursió. Potser a hores d'ara ja no quedi neu més avall de 2.000 metres.
ResponEliminaDe fet a l'Angonella, ja era així. Per sota dels 2.200 m. hi havia ben poca neu . Imagina't ara. Avui fa dues setmanes exactes.
EliminaPreciós el paisatge i les fotos!
ResponEliminaNo trobar gent a la muntanya també és un luxe pels que hi aneu fora del temps de vacances. És una sensació que recordo molt agradable i emocionant.
He anat moltes vegades a Pessons i en tinc una pila de bons records d'èpoques i situacions molt diferents.
Moltes gràcies per les vistes i per la frescor.
Després de veure als mitjans cues de gent per coronar l'Everest, veritablement és un plaer passar hores a les muntanyes sense trobar ningú.
EliminaCarme, tu coneixes molts altres llocs d'Andorra que jo no sé ni que existeixen.
Com per posar-hi els peus, ni tan sols les mans. ;-)
ResponEliminaAixò sí, són paisatges preciosos.
Aferradetes, Xavier.
Hi vam posar els peus, les cames, els ulls i el cor.
ResponEliminaAndorra té uns paisatges admirables.
Una altra vegada unes fotos meravelloses. Gràcies, Xavi. Andorra està a la meva llista de desitjos, com a molt tard per a la meva propera vida. ;-)
ResponEliminaSi pots Sean, no esperis a l'altra vida. Les muntanyes d'Andorra ja són el paradís.
EliminaHmm, el paradís durant la vida sona sens dubte temptador, Xavi. ;-)
EliminaRenoi, Xavi, quins paisatges! I pensar que hi ha gent que se'n va a la Lapònia per veure això o ben semblant! Però sí que deu estar limitat als caminadors avesats, no?
ResponEliminaTot i així, ja ho saps, no te la fotis!
Els Pirineus els tenim més a mà que Lapònia, que segur que és preciós.
EliminaDoncs sí, Tresa, me la vaig fotre, però no pas a la neu. 1.000 metres més avall, quan ja no faltava gaire per arribar al poble de Llorts, les cames em van fer figa i em vaig pelar un braç contra una roca. Res que no es pogués curar amb topionic i una vena amb espadadrap.
Ben bé que hi tenim un tresor als Pirineus !. Aquest "or blanc" ben bé pot ser més luxós que l'or normal i més apreciat, sobretot quan hi han sequeres.
ResponEliminaM'ha agradat saber, que també hi tenim "icebergs" tant a tocar de casa : )
Bona setmana i a cuidar-se !!.
Icebergs inofensius. El Titànic, suposant que capigués a algun estant de l'Angonella, podria circular tranquil.
EliminaLes teves dues passions, la muntanya i la poesia, no les deixes mai, per sort.
ResponEliminaÉs una sort tenir bons paisatges per admirar. La poesia, com el desglaç, raja de gota en gota.
Elimina