Quan
es lleva el dia, els treballadors fa estona que es belluguen per la ciutat. Hi
ha qui, per anar a la feina, escull el camí més llarg i aprofita per fer una
visita al mar abans de tancar-se al seu lloc de treball. La claror dels matins
d’un hivern que fina ens anuncia que s’acosta la primavera. Llum matinera i trempera
marinera.
L’hivern s’ha fet vell i duu barba blanca, i ella ja empeny amb força.
S’acaben les nits llargues i les matinades tardanes. Als carrers de la
Barceloneta s’apaguen els fanals mentre les primeres llums es gronxen a les
ones de la platja.
Després de les darreres llevantades ha tornat la calma. Hi
ha gent que practica esport vora el Passeig Marítim. Cadascú
té els seus pensaments secrets. Cadascú
amb les seves cabòries, il·lusions i decepcions.
En què deu pensar la noia que
corre pel passeig? I l’home que assegut a la sorra mira cap a l’infinit i
sembla que no vegi les onades? Què amoïna el biciclista que pedala en direcció
a l’escullera? I quina preocupació té el que en torna? Tothom pensa en alguna
cosa. Totes les persones són lliures de pensar el que vulguin.
Les persones maltractades injustament, què en pensen de qui
les maltracta? I les persones que són adulades, moltes vegades també injustament,
què pensen dels seus afalagadors? I els aduladors, què en pensen veritablement
dels ídols a qui tant vanaglorien? Els que escriuen i els que llegeixen també
tenen les seves dèries. Els que enraonen i els que escolten, tothom té els seus
capteniments.
No hi fa res que algú proclami les seves idees. Potser que no
sigui sincer, o que només ho sigui a mitges. O que directament sigui un
mentider. El pensament és secret, i de moment, sembla que encara no s’ha
descobert, (per les bones) esbrinar el que pensen les persones.
S’activa
la feina al moll dels pescadors i al Port de Barcelona. Els treballadors de la
neteja reguen els molls, mentre, probablement, rumien què van fer ahir, o què
faran demà, o el mes que ve... secretament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada