Un santsenc a Sant Andreu

El santsenc ha baixat a la parada “San Andreu” de la línia vermella del Metro de Barcelona. Puja les escales de la sortida i la llum de dia l’acull. És a la plaça Orfila.

Feia anys que no venia a Sant Andreu. 15 anys enrere havia vingut a un concert conjunt de la coral l’Eco de Catalunya de Sant Andreu del Palomar i l’Orfeó de Sants. Totes dues corals commemoraven els corresponents centenaris de la seva fundació. També havia estat en aquests pagos per visitar una exposició fotogràfica que va fer un amic, i una altra vegada per visitar una companya de feina que havia estat operada. Sempre hi va haver un motiu concret.

Avui, mentre venia s’ha trobat una neboda al metro. “Quina casualitat” li ha dit. “”Vaig a la universitat” ha contestat ella. “I tu?” “A Sant Andreu”. Ella deu haver pensat que anava a la universitat a estudiar, però i ell? “Què hi vas a fer a Sant Andreu?” Per un moment ha restat sense saber què dir. Perquè, en realitat que hi va a fer a aquell barri que com el seu és un antic poble absorbit per la gran Barcelona?

“Res, a veure’l”. Com aquell que va a  visitar un antic amic. La noia ha baixat a Universitat i ell ha seguit unes quantes parades més.

És un matí d’hivern fred. De tant en tant fa ressol, però la major part del temps fa un matí gris. Passa per la plaça del mercat. És dilluns i hi ha poc moviment. Gairebé tot és tancat.

Passa pel davant de l’antiga fàbrica Fabra i Coats. En això, Sant Andreu i Sants també s’assemblen. A Sants hi ha l’antiga fàbrica del Vapor Vell reconvertida en biblioteca pública.

És una sort no tenir cap lloc concret on anar. Pot caminar i mirar. Pot girar una cantonada, anar amunt, a la dreta, tornar a anar amunt i després baixar per un carreró. S’encanta mirant uns coloms que busquen menjar. Com a tot arreu, cadascú es busca la vida com bonament pot. Aquí també hi ha aturats que busquen feina. Jubilats que es miren les inacabables obres de les vies del tren, àvies que van a buscar els néts a l’escola, floristes que guarneixen l’aparador per a veure si es guanyen el jornal...

És un barri que com Sants, encara és un poble. No hi ha turistes. Si de cas només n’ha vist un emmirallat al vidre d’un aparador i que vestia un abric idèntic al seu.

Passa per un carrer ben curiós. Un veí s’ha entretingut a reproduir edificis i paisatges del país. Com una Catalunya en miniatura al seu hort. Aquesta persona aprofita més el temps que no pas ell. Pel que comprova hi ha dedicat moltes hores. Potser anys.

Li sembla que a ell també li han passat les hores. S’adona que fa estona que no mira quina hora és. S’ho imaginava. Gairebé és hora de dinar. Torna a travessar la plaça Orfila i admira el campanar de l’església parroquial i la cúpula que està tapada per una xarxa. “Deuen fer obres”. Pensa.

S’encamina a l’estació de tren. Pensa que amb el tren farà més via que amb metro. Ha dedicat un dia de festa que li devien a fer res. I pensa que quan torni a tenir un altre dia de cada dia de festa, tornarà aquí a no fer res.

I quan és al tren s’adona que per ser que no ha fet res, torna  a casa ben ple.