L’Elisa i el Pep es van conèixer l’any
passat, a les festes de carnestoltes, i fa uns mesos que comencen a sortir junts
sovint. El Pep li vol fer un regal en motiu de la festa de Sant Valentí, i
aprofitant el seu primer aniversari d’haver-se conegut.
- Què dius? No em diràs que t’agrada aquesta bajanada dels enamorats? Jo
sóc de Sant Jordi!! - Protesta l’Elisa mirant-se el paquet que li allarga el Pep.
- I jo també! - Es justifica ell. Però com que fa un any que ens
coneixem, havia pensat...
- Doncs dóna-me’l va! - Diu ella allargant la mà.
- D’això... I si l’obres més tard, quan acabi la rua?
Arriba l’encapçalament de la desfilada. Un
ninot fosc és el rei del Carnestoltes de Sants.
- Com cada any l’ha fet en Pitu - diu ella. - No veus qui representa?
-
Dona... és fàcil. Al peu hi diu Marianus i amb la gavina al cap em recorda
algú..
-
Enguany hi ha moltes disfresses, mira els estafadors - diu l’Elisa assenyalant
una colla que representen urdangarins, reis, pujols, bàrcenes... - Són delinqüents
que abans eren coneguts com a persones honorables i que ara en lloc d’infondre
respecte fan ràbia, o fàstic.
- I la gent se’n fot d’ells quan els veu passar...
- Has vist què deia al peu del rei marianus?
- pregunta el Pep. - Instigador de la República Catalana. Quina exageració,
potser sí que les actuacions d’aquest carcamal poden fer que algú s’hagi tornat
independentista, però crec que la majoria ho són de molt abans de que manés...
- Carcamal? - diu divertida l’Elisa. - Rua do Carcamal! Com al Brasil!!
- Cremarà al foc purificador, el mateix dia de la sardina.
- Això no ho purifica ni el foc!
Acaba la rua i ella desembolica el paquet.
A dins hi ha un sobre amb dues entrades de cinema.
- Abans em vull treure la disfressa - diu l’Elisa. - M’acompanyes a casa?
Just quan arriben al portal de casa, a la
mateixa Carretera de Sants, es troben l’àvia de l’Elisa que també ha baixat a
veure passar la rua.
- Àvia, el Pep i jo pugem a canviar-nos, - li diu l’Elisa mentre li fa
un petó a la galta. - que després anem al cine. Mira quina pel·lícula anem a
veure i li allarga el sobre.
L’àvia
agafa el sobre i sense obrir-lo acaba la frase que m’estava comentant sobre la
rua del carnestoltes: que la d’enguany ha estat millor que la de l’any passat.
És una dona molt xerraire i s’allarga amb les explicacions. Passa l’estona i l’Elisa
i el Pep no baixen. L’àvia mira el contingut del sobre. De sobte mira el
rellotge i diu:
- Aquests estan fent pasqua abans de Grey!!
Justament vinc de ca la Glòria i ja he vist el vostre rei carcamal. Espero que acabi ben socarrimat, segur que al barri es farà festa grossa amb aquesta crema, però compte, a veure si encara us denunciaran per incitar a la violència o apologia del terrorisme, no veieu que vivim en plena dictadura?
ResponEliminaEl ppartit que deté el poder central(ista) va ser fundat pel Fraga Iribarne, ministre i defensor de la dictadura franquista. Ara van de demòcrates però no poden amagar el seu pesat passat.
EliminaXexu, pots estar segur que serà reduït a cendres. Mentre la gavina no esdevingui au fènix...
Té prou raó en XeXu... Fins i tot una celebració de Carnestoltes pot ser perillosa. De tota manera repeteixo el que vaig dir a ca la Glòria i és que a Sants us ho monteu de conya...
ResponEliminaBona història... I bones pasqües abans de Grey...
A Sants hi ha gent molt voluntariosa que fan que no es perdin les tradicions catalanes i mantenen també les que són específicament santsenques.
EliminaBona pasqua a tu també Carme.
quins records la rua de sants.....
ResponEliminaM'encanta aquesta avia!!!!!! ;)
Bruixeta, les àvies, i també els avis, guarden l'essència del que som, i moltes vegades són més comprensives i més tolerants que gent més jove.
EliminaA veure si l'any que ve t'animes a retrobar-te amb la "teva" rua.
Donen molt de si, les rues de carnestoltes per fer-ne fotos. I per reflexionar sobre l'actualitat també.
ResponEliminaLa sàtira, la ironia, l'humor, la plàstica, etc. també són bones eines de denúncia.
ResponEliminaHelena, gràcies per participar, simbòlicament a la rua.
Almenys he detectat 2.260 ombres d'en Grey...
ResponEliminaDéu n'hi dó Olga! No sé si són moltes o poques. Gràcies per comptar-les.
EliminaEn tot cas, si entre les ombres hi ha alguna escletxa de llum, ni que en siguin la meitat en sumen 1130.
Cada any feu un ninot diferent per cremar a la foguera, no? Doncs en Pitu ho fa molt bé.
ResponEliminaÉs divertit veure com enllaces les fotografies amb el relat. Jo crec, com l'àvia, que aquests xicots fan Pasqua abans de Grey, i ben fet que fan.
Gràcies per les valoracions Consol.
EliminaEn Pitu Alcover és un artistàs. De les seves mans, els darrers anys han aparegut el Bitllet-Millet, la Merkel-tisores, el rei Mata-elefants, el PocaWertgonya...
I tots han acabat a les flames.
Cremant el ninot no n'hi haurà pas prou penso....De totes maneres jo em centraria més amb Sudamerica......quin bé de deu de comparsa....vista per sota.
ResponEliminaCremar el ninot simbòlicament, ens acosta una mica més a la República real.
EliminaJoan, la interculturalitat té els seus avantatges. El bon rotllo sempre triomfa.
Caram els de Sants si que us ho munteu bé ( la Glòria ja ens n'ha fet un tastet)...Jo no havia vist mai l'enterrament de la sardina , fins que vam baixar a Barcelona i ja tenia divuit anys! Amb ma germana ens petàvem de riure al veure les sardines penjades de les canyes com si les haguessin pescat...
ResponEliminaPetonets.
M. Roser, recordo bé aquelles sardines penjades d'una canya. Els nois i les noies l'anaven a enterrar a algun lloc de Montjuïc proper a la Font del Gat, o al Desert de Sarrià, prop de la desapareguda Font dels Ocellets.
EliminaA casa érem més de menjar-nos-les que d'enterrar-les.
Quin Carnaval més lluït que teniu a Sants! Demà en parlaré amb una companya de feina que és d'aquí.
ResponEliminaI jo cremaria no només la disfressa… però ja callo que algú podria interpretar coses que no he dit. Ja se sap. Que per a Carnaval el que vivim darrerament en aquest estat de pandereta que ens vol imposar la seva festa i a sobre ens la vol fer pagar.
Com més aviat ens muntem la festa nosaltres mateixos, millor!!
Aquest estat només sap imposar, imposar...
EliminaAugust, l'única alternativa és la que dius. Sortir corrent d'aquest estat. El 27 S tenim l'oportunitat de començar a tramitar el divorci i viure lliures.
!!! i :-)) Jo també tardaria a canviar si me tornen la independència!
ResponEliminaCantireta, la independència costarà. De ben segur que de bon grat no ens la retornaran. Ens la faran gruar, però ja se sap, allò que és bo es fa esperar.
ResponEliminaJo espero que l'espera no sigui gaire llarga.
Xavier, ¡ FANTÀSTIC ¡ , realment "eres único", m'agrada TOT, molt.-
ResponEliminaHemos vivido en Sants, al carrer Almeria, durant uns anys, els records son molt bons, bonìsims ¡¡¡¡¡¡.
Salutacions.-
J. Antonio, tocant a la Farga! Un bon carrer.
ResponEliminaBenvingut al teu poble.
Aqt any la disfressa d'estafador ha trionfat, com que hi ha tants models per triar!
ResponEliminaAixò d'estafar el poble és una moda que fa més de 10.000 anys que dura. Esperem que com totes les modes algun dia passi de moda.
EliminaEls de Sants sou molt bons! Felicitats!
ResponEliminaJo em vaig disfressar de "volem ser el que som". Us el recomano.
Felicitats, Xavier
Josep, aquesta disfressa que et vas posar deu ser tan original que no n'he vist cap.
EliminaGràcies pel comentari i ja ens en faràs 5 céntims.
Ha,ha,ha... M'ha fet gràcia el comentaria de la iaia!
ResponEliminaMolt bon reportatge del Carnaval de Sants, bones les fotos. Jo em vaig divertir molt veient la rua, no se'm va fer pesada, com temia.
Fantàstic!
La iaia va impregnada de l'esperit de carnestoltes.
EliminaGlòria, ahir Dimecres de Cendra, vàrem veure el ninot reduït a cendra.
RIP
M'havia semblat al principi de la història que l'Elisa tenia un caractet una mica especial, però es veu que era un moment puntual per la ràbia que li ha fet el carcamal.
ResponEliminaBé, gràcies per ensenyar-nos el carnaval de Sants. Guapos els vestidets de colors molt alegres, sí.
Diria que l'Elisa i el Pep són gent normal, Teresa, com tu i com jo, i que n'estan fins els nassos de tant de xoriço.
ResponEliminaActualment, més del 50% de les comparses del carnestoltes de Sants la formen gent d'origen estranger que donen molta marxa i novetat a la rua.
eeep esplèndida història que m'ha fet riure i boniques fotos , eeep els de la disfressa del xoriço em van agradar molt ....
ResponEliminaSí Elfree, els dels xoriços van tenir una bona pensada.
EliminaAquests dies els veurem esquiant a les pistes de Baqueira... o d'Andorra!
Pasqua abans de Grey, que bo, i que duri la Pasqua perquè el Grey va tenir un passat difícil i se li nota, al pobre, hahah!
ResponEliminaSara, algun corrupte es mereixeria les 6 fuetades.
EliminaQue li fessin un Grey abans de Rams.
¿Cómo estás, amigo Xavier?
ResponEliminaDesde mi última visita, que como sabes ahora están un poco ralentizadas por la falta de tiempo, has hecho una publicaciones espectaculares, acompañadas de magníficos textos explicativos, como no podía ser menos.
No puedo decir que me ha sorprendido, pues es tu particular línea imaginativa en este bello arte de la fotografía, pero, si puedo agradecerte que lo compartas con nosotros, pues de esa forma también podremos disfrutarlo.
Mi más sincera felicitación, un fuerte abrazo, amigo y hasta muy pronto
Gracias Andrés por tu visita y por tu tiempo.
ResponEliminaCompartimos la afición por la fotografía y por las palabras.
Una abraçada.
Gran combinació de reportatge i ficció, Xavier! Magnífiques fotografies i millor text. I genial l'àvia amb la pasqua abans de Grey! Veus?, a l'àvia de casa meva em va costar molt més de fer-li entendre de què anava la pel·lícula, perquè de tant sentir-ne parlar es pensava que era una obra d'art i s'entestava a anar-la a veure... S'hauria mort de l'ensurt, perquè té 85 anys i és de les que encara porten viso...
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies pel passeig virtual que has fet per Sants Galionar.
EliminaM'he adonat que moltes àvies, encara que portin viso, ara no s'escandalitzen tan fàcilment com abans. La meva mare ha fet 86 anys aquesta setmana i els anys, enlloc de fer-la antiquada, la fan més oberta a les novetats.
Xavier, tus reportajes son "TUS REPORTAJES", fantásticos.
ResponEliminaY las ruas de SANTS, pues, eso..... DE LO MEJOR, lástima que no són demasiado divulgadas por la ciudad.
Un saludo.-
Gràcies de nou J. Antonio, per les teves atencions.
Elimina