Aquests dies, degut a la
crescuda del cabal de l’Ebre, Miravet ha aparegut als mitjans informatius. “Lo
riu és vida” diuen a les terres de l’Ebre. Lo riu és espectacle quan l’abundància
es transforma en excés.
Fa més de 10 anys, concretament
el 2004, Miravet també va aparèixer als mitjans, ja que és on va arrencar l’Estatut
de Catalunya, que més endavant esdevindria l’estatut retalladíssim del 2006.
D’alguna manera a Miravet va
començar, a més de l’estatut, l’embranzida definitiva actual cap a la independència de
Catalunya.
Darrerament diuen que ens
estem desinflant. No sé en què es basen. Particularment, estic com sempre, entusiasmat
amb la idea d’esdevenir lliures.
Els que sí que no es desinflen
són els que detenen el poder a Madrid. Mai no defalleixen en l’intent de
fer-nos desaparèixer.
Tot el que decideix el
Parlament de Catalunya, ho retallen, tot ho denuncien, tot ho tiren enrere. No
cal posar exemples. Una llei, pel sol fet de ser catalana ja és sospitosa i
mereixedora de recurs d’anti-constitucionalitat.
L’aigua de l’Ebre és
imparable. El 27 S s’acosta imparable. Si guanyem per una àmplia majoria, ja ens
poden declarar fora de la constitució. Tan a fora, que en sortirem definitivament.
En tenim una de recanvi...
Lo riu és vida, i els que estimem Catalunya hem demostrat, amb escreix, ser una riuada imparable amb el desig d'independència.
ResponEliminaRiuades de persones demanant-la i amb l'emoció a flor de pell.
Guanyarem, i els que no ens volen, quedaran desbordats per la nostra tenecitat i la nostra força i entendran que el riu és vida, i que nosaltres som un riu ben gran. No en vull tenir cap dubte.
Que bonic és Miravet...:)
Bon diumenge, Xavier!
Blaveta, les riuades d'entusiasme que hem fet aquests darrers anys no es perdran. Sí que és bonic Miravet.
EliminaAprofitant que és el vostre dia: Visca la Dona Treballadora!
Xavier, quins olis més macos... Ei, ei, ei... Ja era hora que ens els ensenyessis, eh? M'has deixat amb la boca oberta...
ResponEliminaPerò que consti que fins i tot amb la boca oberta, estic totalment d'acord amb tu. Som imparables.
Jo sí que sé en que es basen per dir que es desinfla el soufflé. En un dels seus principis més arrelats. Una mentida repetida milions de vegades es converteix en veritat. Aquesta vegada no serà així. Desmentirem la mentida tants cops com faci falta.
Lo riu és vida. Nosaltres també.
Carme, si mires bé el castell de Miravet d'aquest oli, comprovaràs que és d'abans de les obres de restauració. Aquests olis tenen més de 25 anys.
EliminaLo riu és vida, i nosaltres anem amb ell.
Visca la Dona Treballadora!
Ets un artista amb moltes vessants, els quadres estan molt bé.
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb això que dius. El govern espanyol sembla que tingui dues grans tàctiques: posicionar-se en contra de tot el que es fa o es vol fer des del govern català i negar de manera sistemàtica l'existència d'una població que vol esdevenir independent. Es creuen les seves mentides.
Lo riu és vida i nosaltres aconseguirem tenir vida pròpia.
Gràcies Consol pel compliment. De veritat que només sóc un aficionat en això de la pintura. I a la vista està.
ResponEliminaLo riu és vida i és de veritat. Els mentiders que menteixin tot el que vulguin.
Visca la Dona Treballadora!
Primer de tot, comentar-te que ha estat una agradable sorpresa descobrir-te aquesta branca artística que desconeixia, però que tampoc m'h estranyat, ja que la teva mirada d'artista queda palesa en cadascuna de les fotografies que ens regales... Miravet és molt bonic; hi vaig anar per primera vegada fa un any, amb una bona anècdota en aquest embarcador, i m'agradarà tornar-hi.
ResponEliminaNo sé si ens estem desinflant o no, però en les converses del carrer sí que noto un cert cansament, una certa decepció sobre la pobra imatge d'unitat que sovint donen els partits polítics. Potser el nombre de persones que de debò estimem Catalunya no arribem a la majoria que faria falta... Que lo riu, amb la seva força imparable, ens doni l'energia que necessitem!
Una forta abraçada!
Gràcies Galionar. Quan es van fer aquestes pintures encara no existia el pont del Llaguter de Benifallet i el Pas de Barca era imprescindible per estalviar molts quilòmetres. És una sort que actualment es resisteixi a desaparèixer.
EliminaCom la nostra nació, que resisteix tots els embats del centralisme.
Com a complement del que dius sobre la bellesa de Miravet, sense que tingui res a veure una cosa amb una altra, et diré que no fa molt vàrem estar un dissabte a Vilafranca del Penedès i vàrem passejar pels carrers on es fa el seu mercat.
Que bonic és Vilafranca!
Visca la Dona Treballadora!
Carai, que bé que pintes! Constitució? Quina constitució?
ResponEliminaGràcies Loreto. Quina Constitució? La nostra. La que defensa el jutge Vidal que avui tens ben a prop, a Girona. O la que redacti el Parlament de Catalunya quan, si així ho votem, siguem una nova República.
EliminaVisca la Dona Treballadora!
Plenament d'acord amb tu, Xavier! Que vagin fent i creient-se les pròpies mentides. Com diu el Jordi Margarit al seu davantal dels caps de setmana a RAC1: "Catalunya, tu a la teva!"
ResponEliminaPot semblar que estem desinflats perquè no podem muntar una V o una via catalana cada cap de setmana. Hem deixat per una estona la feina als polítics, que és a qui pertoca. Com diu la Montse, certament no estan donant una imatge d'unitat. Però estic convençut que, arribat el moment, sabrem recuperar l'esperit del 9N amb ells o amb d'altres…
Lo riu sempre és vida. Llàstima que alguns el vulguin fer servir com a arma política. El que menys els importa és el riu i els qui l'habiten. Sort que la força de la gent d'aquestes terres sempre ha sabut plantar cara. Des del Penedès també m'hi afegeixo!
I felicitats per aquests olis tan bonics!!
Bon diumenge, Xavier!
Gràcies August. El teu comentari és un complement perfecte al que molts pensem sobre la lluita (pacífica, sempre ho recalquem) que lliurem per la nostra independència.
EliminaTambé és veritat el que dius sobre els que opinen, hipòcritament sobre lo riu.
Et dic el mateix que li he dit a la Montse sobre Vilafranca.
Visca els homes que estem, incondicionalment, al costat dels drets de la dona treballadora.
Mai havies comentat aquesta vessant pictòrica. Ets un artista de moltes facetes, i en totes te'n surts amb nota. Enhorabona.
ResponEliminaMés que cansats penso que estem avorrits de sentir picabaralles entre els polítics que tindrien que mirar cap endavant, units, per reunir la força que necessitem per aconseguir materialitzar les nostres aspiracions. Confio que a l'hora de la veritat es posaran d'acord i ens en sortirem!
Gràcies Glòria. Em quedo amb tot el teu comentari, però sobretot la part final: ens en sortirem!
ResponEliminaI tant que sí.
Visca la Dona Treballadora!
I de vegades és tragèdia, també...A Miravet hi he esta, és preciós!
ResponEliminaOstres Xavier, però com és que no ens havies deixat gaudir dels teus magnífics dibuixos??? Això no es fa, cal compartir les coses boniques que un sap fer i aquests dibuixos ho són molt. i tens raó en tenim una altre de Constitució, penso que si el fan fora de jutge, guanyarem un excel·lent polític. M'agrada molt com parla el jutge Vidal...
Petonets, Xavier.
El cas del jutge Vidal és una demostració del tarannà dels que volen acabar amb les nostres aspiracions.
EliminaJustament els que no són gens imparcials, es miren amb lupa la feina que fa el jutge en el seu temps lliure..
Gràcies M. Roser per les valoracions, tan generoses, dels quadres,
Visca la Dona Treballadora!
Amb aquesta frase ja s'explica tot: Una llei, pel sol fet de ser catalana ja és sospitosa i mereixedora de recurs d’anti-constitucionalitat. Fa tanta pena que per ser català ja hagis d'estar sota sospita, que no fan distincions, tant si és bo com si és dolent, si és català, no passarà. Doncs ja s'ho trobaran. Es deuen pensar que negant-nos mil vegades se'ns passaran les ganes de marxar. No serà precisament al revés?
ResponEliminaXexu, crec que és tal com dius. Quan més ens neguin com a nació, més ens auto-afirmarem en les ganes d'esdevenir independents.
Eliminael 27S necessitem una riuada mot forta que arrasi amb tot el que ens oprimeix. Tant de bo no quedi ni una gota a casa i tota l'aigua vagi a les urnes
ResponEliminaJoan, està bé la metàfora que fas de la riuada. Cada gota un vot.
EliminaQue les urnes vessin llibertat.
El mecanisme de les riuades es una cosa natural de molts rius per tal de regular el sistema de distribució de nutrients que necessiten totes les espècies que en depenen, ja va bé.
ResponEliminaAh! Que realment no parlaves del riu?
Pons, gràcies per l'aclariment ecològic.
ResponEliminaPel que fa a l'aigua, una cosa no treu l'altre. Reivindiquem la llibertat, i de passada admirem la bellesa de lo riu.
I viceversa.
Bon dia Xavier i pons007, realmente todo lo que te queria escribir, queda resumido de manera MAGNÍFICA, en vuestro diálogo, sitil y aclaridor.
ResponEliminaSalutacions.-
J. Antonio. En el diàleg imaginari entre la bellesa de contemplar Miravet i la reivindicació nacional hi podríem afegir aquella frase que es diu en castellà: "lo cortés no quita lo valiente"
EliminaGràcies per navegar per lo riu.
Caram !!!!! Quins olis més preciosos Xavier!
ResponEliminaGràcies Bruixeta. Algun dia m'hi hauré de tornar a posar, abans que s'assequin els tubs, i sobretot la pràctica.
EliminaHi ha persones que sí que fan allò de "donde va la gente, donde va la gente", és bo de mantenir la il·lusió per la independència en el màxim de gent. Aquestes pintures són molt maques!
ResponEliminaLa il·lusió cal mimar-la dia a dia. Com deia Lluís Llach:
Elimina"Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant."
Quina sorpresa per aquestes pintures tan vitals... Ets afortunat de poder veure, viure, pintar i escriure la natura.
ResponEliminaPer molts anys.
La fortuna principal que tenim és la de viure.
ResponEliminaGràcies Olga, pels teus desigs de poder-ho fer molts anys.