No ens podem treure del cap la
Muriel. Ni del cor. He recordat que el juliol del 2015 la Muriel va participar
al concert que va oferir la Companyia Elèctrica Dharma a la Sala Oval del Museu
Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona.
Com que vaig tenir la sort de
ser-hi he buscat al meu arxiu fotogràfic i he trobat unes fotografies d’una
Muriel participativa, poètica, somrient i feliç.
Va llegir un poema del
desaparegut Josep Fortuny, fundador i històric bateria i lletrista de la
Companyia Elèctrica Dharma.
Com si fos un gran ocell
voldria jo volar
damunt el mar immens
cel blau enllà, enllà.
voldria jo volar
damunt el mar immens
cel blau enllà, enllà.
Voldria no fer-me gran
i ser, amb tu, petit encara
voldria estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i els teus ulls transparents,
miralls de lluna i enyorança.
si tu i jo fóssim infants
plens encara del ritme de la dansa
no hauríem après a comptar els morts
i jugaríem a estimar-nos.
i ser, amb tu, petit encara
voldria estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i els teus ulls transparents,
miralls de lluna i enyorança.
si tu i jo fóssim infants
plens encara del ritme de la dansa
no hauríem après a comptar els morts
i jugaríem a estimar-nos.
Com si fos un gran ocell
voldria jo volar
damunt el mar immens
cel blau enllà, enllà
blau cel dins dels teus ulls
dins les venes, el mar.
(Josep Fortuny)
El concert va continuar
amb d’altres col·laboradores, com l’actriu Montserrat Carulla, que també van
llegir poemes del Josep.
I intervencions
musicals com la del músic gallec Carlos Núñez amb la seva gaita gallega i les flautes
celtes.
Per les fotografies podem
entendre perquè l’anomenaven: “el somriure de la revolta”.
Diumenge al migdia som dels
que vàrem anar a la porta del Parlament. Com és sabut hi havia uns quants poms
de flors i alguna espelma. Pel que sé al llarg del dia les flors van augmentar.
Avui li fan un merescut homenatge
institucional al Parlament on la pròpia Companyia Elèctrica Dharma interpreta un
fragment de Sant Martí del Canigó de Pau Casals, justament la mateixa melodia
que van tocar a la Sala Oval quan la Muriel deia el poema de “Dins les venes,
el mar”.
Després un altre homenatge,
aquest de caire popular, al Passeig dels Til·lers, al mateix Parc de la
Ciutadella i convocat pel “seu” Òmnium.
Parafrasejant el president de
Catalunya Carles Puigdemont, que a la vegada ho feia del futbolista Gerard
Piqué: “Gràcies Muriel, amb tu va començar tot!”
El Desconsol d’en Llimona té
un altre motiu per plorar.
Avui hi podré ser. Hi seré. Normalment els dijous treballo fins tard, avui casualment plego aviat.
ResponEliminaAquest poema que ella va llegir, és adequadíssim ara pel seu record. Preciós, preciós, d'en Josep Fortuny, que encara el veig també, de l'últim record que tinc d'ell. El dia del concert per la Llibertat.
Gràcies per recordar-la, gràcies per donar a conèixer aquest acte d'homenatge.
Gràcies a tu Carme per ser-hi. Per motius de salut m'ha estat impossible assistir al Passeig dels Til·lers, quan tenia el convenciment de que hi seria.
EliminaSí que és adequat el poema del Josep:
"cel blau enllà, enllà
blau cel dins dels teus ulls"
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn post molt bonic i un sentit homenatge a la Muriel...Aquest poema també m'ha agradat molt, ella tenia els ulls blaus... Ara entenc perquè aquesta tarda la Companyia ha participat en l'acte del Parlament...
ResponEliminaRealment era una persona alegra i molt respectuosa amb tothom! M'agrada repetir: "Nosaltres som el somni", ho hem de tenir molt clar.
Bona nit, Xavier.
M. Roser, al web de la Companyia Elèctrica Dharma han penjat el fragment on la Muriel diu el poema, i s'escolta Sant Martí del Canigó de fons.
EliminaGràcies per ser el somni tu també.
gran homenatge a una persona que no havia de marxar encara, li quedava molta feina per fer. Masses vegades la vida és injusta amb la bona gent.
ResponEliminaÉs justament tot el que dius Joan. Gràcies.
EliminaQuan una persona així se'n va, quan encara li queda molt per fer, quan encara té molt a ensenyar-nos, quan encara li somriu contínuament a la vida, penso que no hi ha dret, que sembla que sempre els toca a aquells que mereixen viure.
ResponEliminaLa sort, en quest cas la mala sort no atén a raons.
EliminaGràcies per la companyia Alfonso.
Un sentit homenatge a una persona entranyable, extraordinària.
ResponEliminaPersones com ella mai no se'n van del tot, el seu record restarà sempre amb nosaltres.
Gràcies, Muriel!
Segur que serà tal com dius Glòria. El record de persones com laMuriel no s'esborra mai.
EliminaM'ha agradat el teu post. La melangia de les paraules no impedeix que siguin precioses, és una dedicatòria molt maca aquesta que li has fet, i m'agraden molt també les fotos del concert, són una meravella. Devia ser una gran vetllada amb aquests convidats. Gràcies per compartir-ho.
ResponEliminaGràcies Xexu. Sí que va ser una gran vetllada. A una de les fotos també es veu un músic de Blaumut, un conjunt que també participà a aquest concert.
EliminaUn post preciós, Xavier. Gràcies per compartir-ho.
ResponEliminaDies tristos que ens han d'empènyer a continuar la lluita. Bon viatge Muriel, que trobis l'Ítaca somniada.
ESperem que sí que ella arribi, també, a la seva inostra Ítaca.
EliminaGràcies Josep pels somnis.
Saps tocar la sensibilitat, Xavier, amb tota l'entrada.
ResponEliminaLa Muriel s'ho mereix Helena. Gràcies per la participació.
ResponEliminaUn reportatge excel·lent, Xavier; un homenatge sorgit des de la veritable estima. I com que també ens l'estimàvem, i com que potser ens ha hagut de sacsejar la seva mort per adonar-nos-en, t'agraeixo de tot cor aquest post. (I espero que els teus motius de salut no siguin importants.)
ResponEliminaUna abraçada!
La Muriel era excel·lent. En això coincidim Montse. T'agraeixo el teu interès.
EliminaEns has mostrat una vetllada molt emotiva i amb molta llum. Recordem a la Muriel.
ResponEliminaLlum. Aquesta és una de les paraules que la podria definir. Gràcies Consol.
Eliminajo també estic molt trist per na Muriel !
ResponEliminaÉs un sentiment general i escampat per tot el territori català.
EliminaLi has fet un homenatge molt bonic.
ResponEliminaGràcies per participar-hi tu també Novesflors.
EliminaCom si fos un gran ocell
ResponEliminavoldria jo volar
damunt el mar immens
cel blau enllà, enllà
blau cel dins dels teus ulls
dins les venes, el mar.
Desconsol i plor per tots els que han marxat, però agraïments i somriures pels llegats i les petges de les seves vides.
Xavier, tens un do.
Gràcies Fanal. En aquest cas el do d'aquest poema el va escriure el Josep i el va llegir la Muriel.
EliminaEl do de saber-lo trasnmetre'l amb la teva mirada.
EliminaGràcies, doncs, a tots tres.
Mort precipitada i com en Josep abans d'hora.
ResponEliminaSón les morts que costen d'admetre. Com saps Francesc, el misteri de la mort.
ResponEliminaPobra Muriel! Un final de la vida inesperat i massa prematur. I pobres de nosaltres, que ens hem quedat una mica orfes sense ella.
ResponEliminaGràcies pel post, Xavier! Tornaré de tant en tant a mirar-me'l, perquè no se m'oblidi la manera com s'agafava -i com s'ha d'agafar- la vida.
Pobra Muriel! Un final de la vida inesperat i massa prematur. I pobres de nosaltres, que ens hem quedat una mica orfes sense ella.
ResponEliminaGràcies pel post, Xavier! Tornaré de tant en tant a mirar-me'l, perquè no se m'oblidi la manera com s'agafava -i com s'ha d'agafar- la vida.
La vida té aquests girs inesperats que ens la fan més difícil. Gràcies a tu, Teresa per compartir-ho.
ResponElimina
ResponEliminaSentit homenatge a la Muriel Casals. Certament, hi ha moments en què el silenci i la reflexió són l'antídot al dolor existencial.
Abraçades, des de El Far.
Silenci... una bona reflexió Jordi. Gràcies pel teu antídot.
ResponEliminaTambé vam ser-hi al homentge..
ResponEliminaVa ser marevellós.
Una mort molt sentida!!!
Sempre la tindrem al cor i seguirem caminant amb ella.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres Olga i Carles.
Elimina