dilluns, 8 de febrer del 2016

Núvol suau

     L’Enric i la Rosa es troben al camí dels afores del poble. Ella porta un somriure als llavis i un pom de mimosa als braços.          - Hola Núvol Suau. - li diu somrient, encomanat de la seva vitalitat. - Si fóssim una tribu d'indis d'Oklahoma seria un bon nom per a tu.
     - Rosa també ho és - diu ella sense deixar de somriure.  - I a tu com t’hauria de dir? Somnia-núvols?
       - No cal que em diguis cap nom si em mires els ulls. Els núvols fan companyia, oi?            - Ahir abans d’anar a dormir - diu la Rosa mirant el cel - vaig llegir un parell de capítols de núvols i he dormit tota la nit d’una tirada.
         - M’has de deixar aquest llibre de núvols - demana l’Enric.
          - El pots començar ara mateix - diu divertida. - Per allà passa el núvol del silenci.
Cauen unes gotes de pluja. Caminen una estona sense dir res.
        - I per allà el núvol de mimoses blanques. - diu l’Enric trencant el silenci del núvol. - Sento la flaire de la que dus a les mans.
        - Només existeixen les grogues - diu la Rosa allargant-li el pom. - Són per a tu.
       - Les agafa una mica enrojolat. - No t’he portat res...
       - Regala’m un núvol! - proposa ella.
        -  Quin vols? Tinc el de cotó fluix de sucre, o el de pluja de pètals.
       -  No en tens cap d’arracades de boira?
       - I tant - diu ell il·lusionat. - I també un núvol de vapors d’amistat, un núvol de vel de núvia, un núvol de rosades perlades, núvols d’abraçades, núvols d’albes per estrenar, de matinades adormides...
       - No em cabran al cistell!

   Ha parat de ploure. El camí es bifurca i cadascú ha de prendre el seu.
Una nuvolada lleugera s’adorm als vessants de la muntanya. Tots dos se la miren. Un núvol de petons a les galtes es perllonga per la carenada...

Publicat per a

28 comentaris:

  1. Garbí248 de febrer del 2016, a les 22:13

    ser tocat per qualsevol d'ells és una bona teràpia anti estrés, cal deixar-nos abraçar sovint, per els núvols també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol9 de febrer del 2016, a les 8:32

      Una bona teràpia Joan. N'haurem d'augmentar les dosis.

      Elimina
  2. fanal blau8 de febrer del 2016, a les 23:18

    t'arribi un núvol de vapors d'amistat...;)
    t'ha arribat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol9 de febrer del 2016, a les 8:34

      Tanco els ulls per notar-ho. Gràcies per aquest enviament Fanalet.

      Elimina
  3. Carme Rosanas8 de febrer del 2016, a les 23:41

    Me'n vaig a buscar un cistell ben gros, que no em passi com a la Rosa que no li caben tots al cistell... jo no em vull perdre cap d'aquests núvols.

    Quina història més dolça, Xavier!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol9 de febrer del 2016, a les 8:46

      Segur que t'hi cabran Carme. I algun núvol ben especial serà exclusiu per a tu. Gràcies per recollir-los.

      Elimina
  4. Sergi8 de febrer del 2016, a les 23:49

    Em sembla una història molt vaporosa, no sé si acabarà sortint bé...

    ResponElimina
  5. Pons9 de febrer del 2016, a les 10:21

    Jo he estat aquest cap de setmana a Londres i ja en tinc prou de núvols! Sol, vull sol!

    ResponElimina
  6. xavier pujol9 de febrer del 2016, a les 11:06

    Has estat de sort Pons. tant ahir com avui fa sol. Gaudeix el sol, però no ho facis sol.

    ResponElimina
  7. Glo.Bos.blog9 de febrer del 2016, a les 12:49

    M'agraden els teus núvols. Són preciosos i es mereixen aquests noms tan bonics amb que els has batejat.
    Me'n arriba un de vapors d'amistat, jo te'n envio un d'abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol9 de febrer del 2016, a les 14:04

      Els núvols d'abraçades són dels millors que hi ha. Gràcies per enviar-los Glòria.

      Elimina
  8. Galionar9 de febrer del 2016, a les 17:56

    Un relat encisador, com sempre amb la natura com a protagonista i una sensibilitat que no pot deixar indiferent... Ets un artista com pocs, Xavier!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol9 de febrer del 2016, a les 20:53

      Algunes d'aquestes muntanyes les coneixes de prop Montse. Gràcies per la teva, de sensibilitat.

      Elimina
  9. Francesc Pujol Boira -cuina sense gluten9 de febrer del 2016, a les 18:31

    M'ha agradat el d'arrecades de boira.
    És veritat que sovint trobem històries amagades darrera els núvols.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol9 de febrer del 2016, a les 20:55

      Trobo que les arracades de boira sempre queden bé. Segur que tu que ets artista i artesà, n'has fet algunes.

      Elimina
  10. M. Roser9 de febrer del 2016, a les 19:19

    Oi Xavier, quin post tan ensucrat que ens has fet avui(núvols de sucre)...Quina dolçor, sota els núvols suaus que baixen del cel a ran de terra, per embolcallar una història d'allò més romàntica entre muntanyes!!!
    Un núvol de petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol9 de febrer del 2016, a les 20:56

      Gràcies per aquest núvol que envies M. Roser. L'entomo sense paraigua.

      Elimina
  11. Helena Bonals10 de febrer del 2016, a les 9:53

    M'agrada molt la quarta foto. Núvols al cel, boira a la terra, igual de bells, com una metàfora l'un de l'altra.
    Dels teus textos poètics m'agrada molt el "núvol de vel de núvia".

    ResponElimina
  12. xavier pujol10 de febrer del 2016, a les 10:15

    És molt metafòric tot plegat Helena. Gràcies per triar un núvol.

    ResponElimina
  13. Elfreelang12 de febrer del 2016, a les 13:07

    metafòric poètic i tendre tot el relat ple de núvols dolços

    ResponElimina
  14. Jordi Dorca12 de febrer del 2016, a les 19:13

    Merèixer un núvol.
    Apuntes bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol12 de febrer del 2016, a les 19:37

      Tu te n'has guanyat més d'un Jordi.Tria els que t'agradin.

      Elimina
  15. Gemma Sara12 de febrer del 2016, a les 20:02

    La primera fotografia és la que m'agrada més, segur que té un nom, aquesta formació de núvols, potser núvol de mimoses blanques?? A veure si un dia el sentim dir per TV3!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol12 de febrer del 2016, a les 22:36

      Estarem atents als meteoròlegs, perquè no sé pas el nom científic de les mimoses blanques. Gràcies Sara per col·laborar amb la imaginació.

      Elimina
  16. Juan Antonio Torron Castro13 de febrer del 2016, a les 17:26

    Estimado Xavier, el sitio que nos muestras en tus magníficas imágenes, es precioso con todo su acompañamiento de nubes, vegetación y como no, tus excelentes comentarios, gracias

    (Si, se puede decir que en Barcelona tenemos de casi todo. Un abrazo.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol13 de febrer del 2016, a les 20:18

      J. Antonio, una estona de cel i de núvols sempre és revitalitzant. Gràcies pels teus, de comentaris.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)