Enguany la figura del rei del carnestoltes
de la vila republicana de Sants ha recaigut al tribunal prostitucional.
És festa i
els contrastos estan servits. Com diria el poeta: "que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui"
Dissabte dia 6 de març es fa la rua de carnaval i dimecres de cendra fineix el mandat del rei dels pocasoltes. I
com sempre fa el darrer passeig per la carretera de Sants, abans de la
sardinada popular.
12 jutges d’un jutjat mengen
fetge d’un penjat.
Deu ser difícil
trobar el ninot que es mereix passar per la foguera. A fe de déu que aquests 12 jutges feia anys que s’ho tenien ben guanyat. L'àngel de la Guarda Marcelo els acompanya.
En Pitu Alcover ens representa
un jutge com una titella, lligat als fils d’una mà poderosa que el guia.
De ben
segur que quan el construí no es podia pensar que durant aquests carnavals, a l’estat
veí es posarien tant de moda els titellaires. Allà els empresonen. Als titelles
i als titellaires. Coses de la democràcia espanyola.
No són maristes. Els maristes de Sants i les Corts fa més de 45 anys que es mereixerien que els facin reis del carnestoltes. Tenen la mà més llarga que la que mou els fils del jutge-titella. Algun dia també se'ls farà justícia!
La mà que dirigeix les decisions del jutge també haurà de sucumbir a la festa del foc.
Tal faràs, tal trobaràs.
Aquest tribunal no ens representa i la mà que el mou, encara menys.
molt gràfic i aclaridor
ResponEliminaEls organitzadors no s'estan per gaires metàfores.
EliminaAi la justícia!
ResponEliminaMassa sovint poc justa, polititzada i poc equànime.
Esborrona una mica-molt tot plegat...
Ho has interpretat molt bé Fanal,
Eliminaamb la teva llum habitual.
Bon reportatge, Xavier! No com alguns -el meu- que posen fotografies fetes amb el móbil d'ínfima qualitat.
ResponEliminaQueda ben clar que a Sants aprofitem Carnestoltes per posar el dit a la llaga i la festa al carrer.
Les teves fotos Glòria van ser molt puntuals.
EliminaEns expliquen l'inici del carnaval
i les meves se centren en el final.
La realitat supera la ficció. A vegades la política és tan trista que fa riure.
ResponEliminaTristesa a la política. Hi ha dies que aquesta és la paraula, Consol. I ens costa trobar el teu nom.
ResponEliminaNo ho sé si "tal faràs, tal trobaràs", la pobra Muriel, què havia fet?
ResponEliminaLa Muriel no es mereixia de cap de les maneres aquest final tan precipitat i fora d'hora. No podem corregir aquesta mort tan tràgica, només podem fer honor a la seva memòria i seguir i acabar la lluita pacífica que ella ens va empènyer a començar.
EliminaMolt bon reportatge del Carmestoltes de Sants... De formes i de contingut...
ResponEliminaAquest tribunal no ens representa i ens en desempallegarem!!
Ens els traurem de sobre per sempre. Per compromís! Gràcies Carme per reblar-ho.
EliminaXavier, fa una estona hem estat mirant el teu reportatge del Carnestoltes de Sants, entre vàries persones, tot prenent cafè. Tots els companys han coincidit. No sols et feliciten per les fotos sinó que t'han dedicat un aplaudiment per cadascuna d'elles (pels temes). Aquest tribunal no ens representa per res.
ResponEliminaMoltes gràcies.
Gràcies a tu Josep. Records als teus companys de cafè.
EliminaSí senyor, molt bon reportatge! Esperem que arribi de debò, aquest dia en què es podrà fer justícia!
ResponEliminaAmb tot, avui el somriure davant l'astracanada se'ns ha gelat als llavis...
Tens raó Montse. Que difícil se'ns farà tornar a somriure. Gràcies per la companyia.
EliminaCaram , els de Sants, si que sou "festivaleros"...És clar que hi ha molts motius per fer-ne paròdies...
ResponEliminaCom l'Helena , no estic d'acord amb el "tal faràs tal trobaràs" s'ha de fer justícia, però tampoc com si fóssim a la selva!
Un sentit record per la Muriel...
Bon vespre, Xavier.
"Festivalerus i justicierus".
EliminaGràcies M. Roser per deixar aquí també un record per a la Muriel.
A Sants sí que heu fet justícia. Ja m'estranya que la idem de l'estat espanyol no us vingui a buscar les pessigolles per anomenar-los titelles, ja saps que estan molt susceptibles amb el tema.
ResponEliminaÉs un tribunal que sempre va lentíssim... excepte si és contra Catalunya. Aleshores són fitipaldis. Gràcies Xexu per la visita.
EliminaA veure si la justícia carnavalera s'escampa una mica per la política d'aquest estat que ens té lligats amb la Llei -la seva- com a mordaça.
ResponEliminaBonic reportatge, Xavier!
Un record per la Muriel…
Com que amb (la seva) llei no anem enlloc, nosaltres és millor que juguem a una altra (la nostra) lliga.
ResponEliminaGràcies August, recordarem sempre la nostra Muriel.
aneu amb compte amb la llei mordasa....que aviat no podrem ni anar de carnestoltes sense haver passat la disfressa per la censura
ResponEliminaPer a mi és il·legal.
ResponEliminaLa llei mordassa
és tan letal
com el gas mostassa
Quina il·lusió retrobar-me amb Sants...i encara més veure a en Pitu Alcover!! i que encara existeixi la casa de fotos de la cantonada del carrer Alcolea....quants records!!
ResponEliminaAbans de cremar el ninot, van donar-li un premi de reconeixement al Pitu Alcover.
ResponEliminaCan Daguerre és de les poques botigues antigues de Sants que es conserven tal qual.
Ja saps Francesc que Sants segueix sent casa teva, com Bellcaire, és una mica casa meu.
El foc purificador
Eliminacrema el pecat i fa pudor.
I la mà que el jutge mou,
acabarà gratant-li un ou.
Sí que va fer pudor, però aquella mà ja no pot gratar res de res.
EliminaGràcies pel poema irònic, Olga.