dijous, 25 de febrer del 2016

Del Penedès a Sants

Vaig estar fa poques setmanes a Avinyonet.
Però podria parlar de fa uns cent setanta anys.
La meva rebesàvia va néixer a les Gunyoles:
Marina Raventós, d’ella no tinc ni un retrat.
Però veient el seu fill, el meu besavi Ricard
amb la besàvia Llúcia del veí Vilobí
Una imatge em ve al cap, com si de veritat la veiés.
Van fer de masovers als afores de l’Ordal.
He presenciat un vell paisatge de temps llunyans
com ho devia fer aquella meva rebesàvia.
A les Gunyoles giro el mirar al Penedès:
no tot és erm, no tot s’ha difuminat encara.
Com una flor de cactus molt breu passa la vida
Potser només s’esborra el que no va passar.
Núvols o boires pinten de fum la llunyania
com les rialles d’altres temps encara ressonen.
Per les planures d’hortes bellament conreades
la Maria deixa l’Ordal i baixa a ciutat.
A una casa de Sants la contracten de minyona.
Mes un veí del barri amb ella fa una família.
Arriba nova saba sota una dictadura.
Himnes republicans il·lusionen les gentades.
Una guerra ho estronca, més dictadura i fam.
I lluitant per la vida la Mariàngela es fa.
Ha fet vuitanta-set anys aquest febrer
i aquella flor de cactus, segueix reviscolant.
Publicat per a

36 comentaris:

  1. Garbí2425 de febrer del 2016, a les 22:48

    i que no s'aturi i en faci molts més.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas25 de febrer del 2016, a les 22:54

    Moltíssimes felicitats a la Mariàngela, que en visqui molts més ben acompanyada per tots aquells que s'estima. I que els que l'estimeu pugueu gaudir de la seva saviesa.

    Abraçades per a tots plegats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol25 de febrer del 2016, a les 22:58

      La saviesa és un do que no sempre s'aprèn a les universitats. Gràcies Carme. Per les teves paraules i la teva saviesa.

      Elimina
  3. Alfonso Robles Motos25 de febrer del 2016, a les 22:54

    Quina manera més bonica per homenatjar aquests vuitanta anys i set anys de vida. Meravelloses fotografies van acompanyades d'unes boniques paraules.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol25 de febrer del 2016, a les 23:00

      Sense la feina que han fet els que ens han precedit no seríem on som. Gàcies Alfonso per la lectura de les paraules i les fotografies.

      Elimina
  4. Joan Rodó i Galiana25 de febrer del 2016, a les 23:52

    Que bonic és poder tenir i reviure els bons records ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol26 de febrer del 2016, a les 7:42

      Com diu en Raimon: "qui perd els orígens perd l'identitat"

      Elimina
  5. Pons26 de febrer del 2016, a les 9:26

    Doncs encara no m'he assabentat qui es la Mariàngela. Sigui qui sigui, felicitats!

    ResponElimina
  6. Helena Bonals26 de febrer del 2016, a les 10:02

    "Potser només s’esborra el que no va passar", em fa pensar molt aquest vers, no sé com interpretar-lo. Potser és com el meu avi, que va morir quan el meu pare tenia un any, si no hagués mort possiblement tot hauria estat diferent i el meu pare i la meva mare no s'haurien conegut i jo no existiria pas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol26 de febrer del 2016, a les 10:43

      Penso que més o menys és tal com ho interpretes Helena. I amb l'exemple del que li va passar al teu avi ho expliques.
      El fet d'estar, o no, en un lloc i en un moment determinat, pot canviar el nostre futur. I lògicament, en part també el del nostre entorn.

      Elimina
  7. Sergi26 de febrer del 2016, a les 15:32

    Per molts anys més! Està bé sempre recordar les arrels, que no se t'oblidin mai.

    ResponElimina
  8. xavier pujol26 de febrer del 2016, a les 16:24

    Gràcies Xexu. Que no se'ns oblidin.

    ResponElimina
  9. Galionar26 de febrer del 2016, a les 16:39

    En els ulls de la teva mare hi veig la teva mirada, Xavier. Moltes felicitats a tots dos! Que la flor del cactus continuï reviscolant molts més febrers!
    Hi tenim família, a Viloví. El pare dels meus fills n'és fill, i en ve de generacions enrere; qui sap, potser 170 anys enrere vau ser família...
    Una abraçada penedesenca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol26 de febrer del 2016, a les 18:41

      El món es petit Galionar, i el Penedès, encara més. Els cognoms de la meva besàvia Llúcia de Vilobí són: Via i Carbó.
      Gràcies per la floreta envers la mirada de la Mariàngela.
      Que vegis florir moltes primaveres al Penedès.

      Elimina
    2. Olga Xirinacs26 de febrer del 2016, a les 19:20

      Bellíssima família, Xavier: ulls i llavis riallers. Una terra esforçada els va veure néixer, els va nodrir i ara gràcies a tu trobem una terra viva en un grat record que t'agraïm.

      Elimina
    3. xavier pujol26 de febrer del 2016, a les 23:43

      Gràcies Olga per la lectura i el bell comentari.

      Elimina
    4. Galionar27 de febrer del 2016, a les 11:42

      Xavier, els cognoms no coincideixen. En el nostre cas eren Vallès i Gramunt. Més Vallesos que Gramunts.

      Elimina
    5. xavier pujol27 de febrer del 2016, a les 12:43

      No coincideixen. D'altres cognoms de la família del Penedès són: Vendrell, Bordas, Duran, Vilaplana, Parellada.

      Elimina
  10. jpmerch26 de febrer del 2016, a les 19:49

    Felicitats a la teua mare per l'aniversari i a tu pel post que sembla una pel·lícula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol26 de febrer del 2016, a les 23:45

      Una pel·lícula molt antiga, d'abans de que es descobrís el cinema. Gràcies Jpmerch per la felicitació.

      Elimina
  11. Consol27 de febrer del 2016, a les 6:52

    Un homenatge preciós a la teva mare i a tota una generació que els va tocar viure grans canvis.

    ResponElimina
  12. xavier pujol27 de febrer del 2016, a les 12:39

    Gràcies Consol.
    La mare ha viscut grans canvis i encara té il·lusió de veure'n un de més important.

    ResponElimina
  13. M. Roser27 de febrer del 2016, a les 18:39

    M'agraden les fotos i les històries antigues, tots fan cara de bones persones...
    Felicitats a la mare i que en compleixi molts més...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol27 de febrer del 2016, a les 23:41

      Gràcies M. Roser. Que tots els bons desitjos que fas, es compleixin també per a tu.

      Elimina
    2. Francesc Pujol Boira -cuina sense gluten28 de febrer del 2016, a les 9:30

      És un bon exercici reconstruir el nostre passat, ens hi reconeixem i si més no, ens hi reconciliem.
      Jo sempre havia vist en l'Antoni a l'oncle Ton però, en aquesta foto de la tieta el veig clavat!!!
      Felicita-la de la nostra part.

      Elimina
    3. xavier pujol28 de febrer del 2016, a les 12:49

      Parlar de rebesàvies de les que només en sabem el nom, o de besàvies que en sabem la cara i poca cosa més... Quanta distància!!
      Felicitaré la mare i tieta teva de part vostra.
      Salvant les distàncies, és Penedès i no Empordà, i fotografia i no pas pintura, la vista en color de les Gunyoles em recorda un Pujolboira.

      Elimina
  14. August G. i Orri28 de febrer del 2016, a les 18:50

    Preciosa manera, Xavier, de felicitar ta mare! A part de la història familiar que ens expliques -que, com totes, és plena d'anades i vingudes, d'atzars diversos que ens porten on som ara- m'ha fet il·lusió descobrir-te arrels penedesenques. Jo no en sóc del Penedès però ja me l'he fet molt meu.
    A les Gunyoles hi vaig molts cops en bici des de casa meva pels corriols entre les vinyes…
    Ah! i una amiga meva té arrels a les Gunyoles i es diu Raventós de cognom… vés a saber si sou parents i tot!
    Gràcies pel reportatge familiar. Les fotos, magnífiques, com sempre. I els textos plens de tendresa.
    Felicitats a ta mare!
    I una abraçada per a tu.
    Bona tarda de diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol28 de febrer del 2016, a les 19:21

      T'ho deus passar bé pedalejant entre vinyes August. Em vaig fixar en una ruta que uneix les Gunyoles amb Sant Sebastià dels Gorgs. Si amb aquesta Raventós que cites ´rem parents, potser mai no ho sabrem.
      Gràcies per les felicitacions a la mare.
      Que tu també tinguis una llarga vida per gaudir del Penedès.

      Elimina
  15. Glo.Bos.blog28 de febrer del 2016, a les 19:16

    Penso que li has fet a la teva mare un homenatge preciós.
    Les flors de cactus són fortes i valentes, estan avesades a lluitar, a sobreviure.
    Et felicito a tu, per tenir una mare com la que tens. I a ella pels seus primers 80 anys de vida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol28 de febrer del 2016, a les 19:24

      Gràcies per la referència a les flors de cactus i també per les felicitacions cap a la meva mare.
      Que tu també visquis molts anys Glòria. I feliç.

      Elimina
  16. fanal blau29 de febrer del 2016, a les 12:35

    Felicita-la de part meva, Xavier.
    Reconec aquesta mirada.
    Un abraçada per a tu i vuitanta-set petons de celebració per a la teva mare.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol29 de febrer del 2016, a les 14:08

      Gràcies Fanal Blau. Ho faré mentre formulo els mateixos desitjos per a tu.

      Elimina
  17. Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com2 de març del 2016, a les 14:33

    Un homenatge sincer d'anyorança i gratitut.

    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol2 de març del 2016, a les 20:32

      Gratitud als nostres avantpassats més recents.
      Gràcies Olga i Carles.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)