Resta
adormida
una
nit que s’acaba.
La
llum s’albira.
Trenca
la fosca.
Hi ha
silenci a les Rambles.
S’obre
una porta.
Avança
blanca.
Dansa.
La mar l’amara.
Salpa
la barca.
De
matinada
sento
el cant de la merla,
sota
la pluja.
Enamorada
es
lleva la palmera.
La claror busca.
L’aigua
tranquil·la,
el
vell barco pirata,
suaument
gronxa.
Una
nit vella
encomana
bellesa
al
matí jove.
La sorra
fosca.
L’horitzó
s’il·lumina.
Llum que palpita.
L’abril
esclata.
Per
llevant el sol entra
a l'avinguda.
Gotes
de pluja
ens
donen embranzida.
És
primavera.
Claror
als vidres:
l’estimada
es desvetlla.
L'astre penetra.
La llum reclama
uns ulls on refugiar-se
per escampar-se.
(Carme Rosanas)
Avui soc el primer..!!! com m'agradaria cuinar les paraules com les cuines tu. I amb les imatges una molt bona manera de donat el bon dia. Gràcies.
ResponEliminaGràcies a tu Francesc, has estat matiner.
EliminaDius que cuino les paraules... fins no fa gaires anys m'hauria pensat que un haiku era una variant del sushi.
Poeta de la paraula i de la imatge!
ResponEliminaMolt bon dia, Xavier!
Bon dia Fanal. I gràcies per les teves, de paraules.
EliminaBocabadada... Aquestes imatges i haikús matiners són pura delícia!
ResponEliminaUn encadenat d'instants vitals intensament observats, viscuts i compartits.
Un aplaudiment d'aquells de sortir a saludar al menys 10 vegades.
Amb el teu permís incloc un haiku teu que vas fer després de llegir l'haiku de les palmeres de la plaça Reial.
EliminaAixí les gràcies seran mútues, Carme.
Doncs, sí, gràcies mútues. Els ulls que s'omplen de llum, després la reparteixen a cada mirada...
EliminaOh! quina meravella d'imatges... m'agrada especialment la dels fars del parc de l'espanya industrial.
ResponEliminaEl que s'explica en l'haiku de l'Espanya Industrial és cert. Cantava una merla, era de matinada i plovia.
ResponEliminaGràcies Bruixeta per la visita.
Xavier, vas sortir a caminar a l'hora de l'alba en un dia de pluja per poder retratar la sortida del sol? Si algun dia s'inventen noves paraules per expressar l'admiració, la bellesa, l'embadaliment i tot el que em suggereix aquest post, llavors tornaré i te les escriuré. Mentrestant, només puc dir: gràcies, poeta!
ResponEliminaGràcies a tu per l'amable exageració Montse.
EliminaAquestes fotografies són fetes en dies diferents, anant a treballar amb bicicleta i pel camí més llarg.
A les que es veu el sol són d'abans del canvi d'hora i les altres de després. La majoria d'aquesta mateixa setmana.
Quina meravella! M'encanta el de la merla.
ResponEliminaAl parc de l'Espanya Industrial de Sants, hi ha moltes espècies diferents d'ocells. De molts no en conec el nom. La merla és inconfusible, tant pel color negre de les plomes com per l'harmonia del seu cant.
EliminaGràcies Novesflors.
Caram Xavier, avui t'has superat a tu mateix ...Quina preciositat de haikus, tan ben relacionats amb cadascuna de les fotos de les boniques matinades...
ResponEliminaJo aquests dies, també he sentit el cant de la merla, sota la pluja!!!
Petonets, Xavier.
Deu ser que la pluja inspira les merles?
EliminaGràcies M. Roser, per les paraules i els petonets.
Quanta bellesa, Xavier, i quins haikus tan ben trobats! Totes les fotografies són teves? Estan genials.
ResponEliminaHo explico més amunt Glòria: aquestes fotos les vaig fer anant a treballar, abans de començar la jornada.
ResponEliminaEstic content que també t'hagin agradat els haikus, Glòria. Gràcies.
Un poefotobicicletaire empedreït, doncs. Hi torno, perquè aquest matí m'he quedat atrapada en els haikus i les imatges.
ResponEliminaQue demà de matí, tinguis un dolç camí a la feina.
Abraçada, oi que si?
Gràcies per la segona visita Fanal. I per l'abraçada, i tant que sí!
EliminaTu sí que et lleves ben d'hora, ben d'hora. I efectivament, aprofites l'estona.
ResponEliminaTampoc no és exageradament d'hora Xexu.
EliminaPerò sí que s'aprofita el temps. La meva mare diu: "feina matinal per tot el dia val".
Gràcies per la teva estona.
No tinc clar si matines molt o vas a dormir molt tard
ResponEliminaSigui com sigui el cas és veure sortir el sol.
ResponEliminaEl meu cas és de matinar.
Un nou dia, tot per començar, tot nou i milers de combinacions. Bona fotografia paio
ResponEliminaDe bon matí els sentiments floreixen optimistes. Gràcies per observar-los també Joan.
EliminaQuè bonica és la meva estimada i enyorada Barcelona... ja pot ser de dia, de nit, quan surt el sol, quan es fa fosc...
ResponEliminaI tu, un fotògraf excel·lent :-)
Barcelona va canviant, però no es mou de lloc. M'alegro que la visitis de tant en tant, ni que sigui en fotografia. Gràcies per fer-ho Assumpta.
EliminaPer molts anys Xavier! Per les imatges, els haikus i ser tan matiner. Barcelona és preciosa.
ResponEliminaTenim un país esplèndid: de Salses a Guardamar, de Barcelona al Lluçanès, de Fraga a Maó. Gràcies per les valoracions Teresa.
EliminaUna entrada que respira optimisme. Felicitats, Xavier!
ResponEliminaTenim motius per l'optimisme. Gràcies Helena per saber-lo trobar i, tant de bo, compartir.
Elimina