El
Jordi no té intenció de comprar roses. En passar pel davant d’una parada de
roses d’Hostafrancs, la venedora li ofereix: - - Compra-li una rosa a la parenta, guapo!
- És que no tinc parenta... - s’excusa.
- Pues li regales a la mama - insisteix
fent-li l’ullet.
- Posa-me’n
una - diu el Jordi. I afegeix - vermella.
- Te la trio tancadeta, s’anirà obrint i et
durarà més. - diu ella mentre remena pel cubell. - Què et sembla aquesta? -
afegeix mentre en treu una.
- 4
euros, rei... si te’n quedes dugues
te les deixo per 6.
- Ja
t’he dit que no tinc a qui regalar-la... - Diu el Jordi mentre li allarga un bitllet. Quan ella li ha tornat el
canvi les mans de tots dos s’han fregat lleument. No sap si li ha passat el
corrent o ha estat la imaginació.
- Com
et dius?
- Per
què ho vols saber? - Contesta ella.
El
Jordi pensa, però no gosa. Quan ja és d’esquena ha sentit la seva veu:
- Em
dic Conxita.
Es
queda tallat i no se li acut dir-li el seu. “Que burro he estat” es lamenta.
Avui li toca treballar i quan
puja les escales de la feina, el cor li
batega amb força. “Són les escales o és el record del tirant del vestit
estampat de la Conxita?” - pensa.
Després d’una jornada de cara de felicitat i d’errors
en la feina, torna de pressa cap a casa. Als carrers hi ha parelles, amb roses
que fan petons als llibres.
I si ja té nòvio?
Ho provarà igualment. Quan arriba a Hostafrancs, creu que tot anirà bé. La veu
a la parada de flors. Dubta però segueix endavant. Començarà una història dolça
i accelerada?
Que bonic !! Em semblava una gran pel·lícula, desitjava arribar aviat al final i, alhora, gaudir de tota la trama, volia veure com acabaria i també que no arribés aquest final. He gaudit un munt
ResponEliminaGràcies Alfonso. Si fos una pel·lícula seria un curt. La segona part pot ser un llarg metratge.
EliminaTots tenim un percentatge d'èxit, potser ella estava dins d'aquest i si no almenys surt de dubtes.
ResponEliminaTal com dius Joan: per guanyar s'ha de jugar.
EliminaPer molts anys!!! i molts Jordis i Conxites.
ResponEliminaGràcies Francesc. Hem tingut un Sant Jordi millor que el de l'any passat.
EliminaL'amor és marceix aviat, com les fulles de les roses, i hem de considerar la vida com un moment que ens va passar sense retorn. O, per consolar-nos, com un seguit de moments que ens han passat.
EliminaGràcies per deixar aquest pensament poètic i filosòfic, Olga.
EliminaCom sempre els teus comentaris són ben valorats.
No m’agrada que m’insisteixin per comprar qualsevol cosa, encara que sigui sant jordi i sigui una rosa, moltes negatives he hagut de deixar anar aquest dissabte i molta gent deu haver pensat que sóc un borde.
ResponEliminaSuposo que les floristes ja saben que no podem comprar roses a tothom, Pons.
EliminaAbans (i després) de comprar les roses es reben moltes ofertes.
Les ofereixen amb un somriure, pots dir que no, també amb un somriure.
Finalment a algú li dius que sí. També amb un somriure.
Aquest Jordi... m'intrigava saber si la Conxita encara seria a la parada o no, diu que la veu, buf! que bé! dubta... home, Jordi, va!!!
ResponEliminaJo que m'imaginava que seria ràpid i en demanar-li el nom, ja li diria "Conxita, aquesta rosa és per a tu"...
Impacient, que sóc! La teva història és molt millor que això però ens deixa la intriga.
L'amor tan fràgil com les roses!!!
Si finalment la història es produeix, i té un final prometedor, els instants previs d'intriga són insuperables.
ResponEliminaEl teu final anticipat, com a conte curt, és bo. Gràcies per proposar-lo Carme.
Quina història més bonica i té de tot, eh!
ResponEliminaDe vegades és millor sense un final, així cadascú li posa el seu o, simplement, no en té.
M'he quedat fascinada amb les roses i els seus colors en aquest Sant Jordi. Entre totes, destaca especialment la teva, la darrera.
Aferradetes!
La darrera, la rosa rosa, és la que li vaig comprar a la meva filla. La té a casa seva. Gràcies per fixar-te, també, en les roses Lluna.
Elimina
ResponEliminaA més del relat m'agrada molt que el meu barri i les imatges d'un paisatge familiar, formin part de la teva història.
Abraçades, des de El Far.
Apareix el teu barri i el teu nom, Jordi.
EliminaEls de Sants i els d'Hostafrancs som com germans: paios i gitanos. Una de les meves àvies era filla d'Hostafrancs. Hastafrancs, que en deia ella.
Xavier, et considero tot un "mago" de les paraules i de les histories que ens presentes. Admiro la sensibilidad y bién hacer de las imágenes y textos. Gracies.
ResponEliminaA Cristina, la LUMEN le han publicado su primer libro, como papa que quieres que te diga ??. Estamos muy contentos y te agradezco lo de los platos ....
Un saludo muy grande.-
La màgia estava al carrer J. Antonio. Es trobava a les roses i en els llibres, entre els quals el de la teva filla. Enhorabona novament i gràcies per les paraules.
EliminaMentre anava llegint , he pensat que li podia haver regalat la rosa després de comprar-la...Veig que m'he anticipat a la teva idea, potser ha estat telepatia, he, he...Però era el què tocava!
ResponEliminaVeig que el teu barri feia molt de goig, s'hi respira aires de festa grossa. Per cert la darrera rosa, d'una exquisidesa que enamora!!!
Bon vespre, Xavi.
Per Sant Jordi van tallar el trànsit de la carretera de Sants i Creu Coberta.
ResponEliminaNo totes les fotografies són d'Hostafrancs, hi ha 3 fotos de les Rambles de Barcelona.
Fotografiar roses és com retratar persones. Encara que totes siguin belles, n'hi ha de més fotogèniques que d'altres.
Gràcies per la teva mirada Roser.
Deixes un final obert molt prometedor.
ResponEliminaQue bonic es veu Hostafrancs en les teves fotografies! I quin bé de Deu de roses. Sant Jordi és un dia especial, màgic. L'amor es troba arreu.
Alguna certesa per definir la diada de Sant Jordi hi ha en l'adjectiu que empres: màgia. Tot conflueix: amistat, amor, literatura, roses, primavera...
EliminaGràcies Glòria.
Bonica història, Xavier, entre un paio i una gitana! Ens has deixat amb el dubte, però com tu dius, aquest mes tot és possible. La rosa rosa amb què acabes el post no menteix. Una abraçada.
ResponEliminaLa rosa rosa es pansirà però la (man)tindrem fotografiada.
EliminaGràcies Teresa per creure en totes les possibilitats.
Preciós
ResponEliminaEl dia de la rosa està plè de bones sorpreses.
Gràcies.
Cal saber aprofitar-les. Gràcies Olga i Carles.
EliminaQuina passejada que ens has regalat! Només cal posar-hi olor de roses i de ciutat,
ResponEliminaHaurem d'esperar tot un any per fer una passejada com aquesta. Es poden comprar roses i llibres tot l'any, però no són com les de sant Jordi. Gràcies per passejar-hi tu també Teresa.
ResponEliminaJo aquest any només he tingut una rosa vermella del jardí del poble. És que l'economia a casa no dóna per més, m'han dit.
ResponEliminaAmb tu Helena: pa i roses.
ResponElimina