Batalla de Baladredo

Fa més de 30 anys que sovintejo el Pallars Sobirà: la Vall d’Àneu, la del Cardós i la Vallferrera.

Com és sabut la Guerra Civil, especialment al juliol de l’any 1938 va ser molt cruenta en aquests paratges de tant a prop de la frontera i del riu de la Noguera Pallaresa.

Vaig tenir l’oportunitat de parlar amb alguns supervivents d’aquells fets, que per edat ara ja deuen ser morts.

Prop del Coll de Baladredo, va haver-hi la batalla més cruel, i el que és pitjor, amb moltes baixes humanes, sobretot del bàndol republicà.  

Un pastor, m’explicà que les llaunes que es troben per aquells paratges, no és que siguin d’excursionistes deixats, sinó que encara són les que van abandonar els soldats republicans que estaven escampats en aquells paratges. 

Fins i tot algunes que no estan rovellades, que eren de salmó, i com que són d’alumini no es rovellen.

Aquestes es veu que provenien de Noruega, que simpatitzava amb la causa republicana. 

Fins fa uns 30 anys encara es trobaven restes òssies dels malaguanyats soldats. 

Particularment he trobat moltes llaunes, restes de bombes i metralla, i algunes soles de sabates de goma, del calçat dels soldats.

Al bosc de Virós, al cim del Farro encara hi ha les restes de les parets de pedra de les cabanes (xavoles, en diuen els del Pallars) d’un campament republicà.

Des del Farro dominaven el poble de Tírvia que va ser especialment bombardejat per les tropes feixistes.

Els franquistes es feren forts a Llavorsí i s’establiren, entre altres llocs, més amunt de Biuse, al que en diuen la Castelleta, on encara es conserven, millor i tot que les republicanes, les seves defenses.

I algunes trinxeres, que es desdibuixen amb el pas dels anys.

Per descomptat que aquest no és un blog d’història. 

Explico el que m’han contat. 

Insereixo algunes fotografies que he fet, des d'uns anys cap aquí.

Enguany tornarem a aquests esplèndids paratges a passar-hi uns dies.

Tan bonica que és la pau!!