Que diferent és el
Canet Rock si tu no hi ets.
Quan apareix en Mainat a l'escenari per homenatjar les "6 hores de cançó a Canet" de fa més de 40 anys, hi ha més de 60 anys de diferència entre l'intèrpret i alguna persona del públic.
Hora d'homenatges: la Companyia Elèctrica Dharma no és absent del tot.
Mentre sona el tema "Alèxia" de l'Esteve, passen uns vídeos històrics de la banda, per recordar l'Esteve i el Josep.
Els mitjans diuen que hi ha 20.000 persones. Els compto un per un. N’hi ha 19.999. Faltes tu.
Han passat uns dies i
encara guardo la màgia de Canet. No puc dir, com faria Aznavour en la seva solitud
a Venècia, que Canet fos trist. Canet no era trist perquè sé, que l’any que ve,
sí que hi seràs.
Vindràs a reivindicar
la llibertat que encara no tenim sencera.
Vindràs a escoltar i a
cantar tots els rampells dels Manel.
Vindràs a repenjar una
estona el cap a l’espatlla de la nit.
Vindràs a treure’t la
samarreta i quedar-te en sostenidors, quan els Pets cantin i reivindiquin la República.
Vindràs a
enlluernar-te, a beure cervesa, a deixar-te dur pel ritme.
Vindràs a gaudir de l’infern
de Sangtraït, de la Terra, del Vent i de les Pedres. A volar com un ocell!
Vindràs a ballar amb la
Gran Pegatina...
I et quedaràs a veure com surt el sol, mentre jo me’n vaig a dormir...
Si m'ho dius així... potser sí, l'any vinent ja vindré.
ResponEliminaNo te'n penediràs Consol.
EliminaSi però Consol si hi vas i ell se'n va a dormir, mentre tu esperes que surti el sol...
ResponEliminaUn bon reportatge, Xavi. No sé si tu hi vas anar l'altra vegada, jo no, ho dic per si hi vas notar diferències importants, perquè aquella època la revindicació era doble i jo diria que més idealista...
Molt bona commemoració.
A un dels Canets Rock de fa més de 40 anys hi vam anar però finalment no vam entrar al recinte. Me n'he penedit sempre. Per compensar-ho no he fallat a caps dels 3 de la nova etapa.
EliminaSón dues èpoques molt diferents ja ho saps. La joventut d'ara també té les seves reivindicacions, també carregades de bons ideals. Gràcies M. Roser.
Molt bonica la manera de dir-ho. Molt ben trobada la comparació amb Aznavour...
ResponEliminaSegur que vindrà, Xavier...
:-)
Gràcies Carme, així ho espero.
EliminaHe vingut a veure les fotos noves dels Fortuny i el Mainat, m'ha agradat veure-les, he rellegit el post i encara m'he emocionat més que el primer cop.
EliminaQuién falta, Xavier, si lo puedes decir?
ResponEliminaFaltaba una persona muy estimada que tenía muchas ganas de ir, pero que no se encontraba bien para hacerlo.
EliminaGracias por el interés Casilda.
Nosalres hi vam ser el primer any, el primer any de la nova era. Hi havia llargues cues als bars, esperem que ho hagin arreglat! Però ho vam passar molt bé. Ella vindrà, i tant!
ResponEliminaEl tema de les cues s'ha solucionat totalment. Hi ha les cues lògiques, que no es fan llargues.
EliminaL'any que ve podeu tornar-hi. Segur que (la Sara inclosa) us ho passeu molt bé.
Com d'altres vegades, no sé si parles de realitat o ficció, però t'ha quedat un post rodó dels teus, amb una bona repassada del Canet Rock. No serà perquè no hi ha un bon cartell, però jo no sóc massa de festivals d'aquest tipus...
ResponEliminaAvui és real, gràcies Xexu. Et dic el mateix que a d'altres. Decideix-te a anar-hi l'any que ve, s'hi està bé, no es fa llarg, al contrari.
EliminaQuina ràbia què sempre coincideixi el Canet Rock amb la Festa Major de Terrassa. No hi he pogut anar cap dels tres anys d'aquesta nova fornada... Segur que manté l'esperit de pau, germanor i festa de sempre.
ResponEliminaPer resarcir-me, el dissabte aniré al festival Barna'n'Roll al Poble Espanyol. ;-)
Risto
L'any que ve o fas a cara o creu, a veure si,per un any fas campana a Terrassa i coneixes en persona el Canet Rock.
EliminaQue vagi bé el Barna'n'Roll.
La persona 19.998 que ets tu sí que hi va ser. Això és important!
ResponEliminaGràcies Helena. A veure si l'any que ve en som 20.001 i t'hi animes.
EliminaSegur que en la propera edició hi podrà ser la persona que aquest any hi ha faltat i moltes més a qui has engrescat amb el teu post. I us ho passareu molt bé. La gent va i ve, però la vida no s'atura...
ResponEliminaFins i tot és possible que hi vinguis tu, Galionar. Gràcies per les paraules.
EliminaHola Xavier, nosaltres no hi vam faltar, (els tres dels 70' i els tres dels 10')però per primera vegada hi érem com a públic. Vàrem gaudir del festival, passejar i veure actuacions sense el cuquet d'haver de tocar també és divertit. El vídeo que van passar, va ser una proposta de la gent de la plataforma, "Iniciativa Esteve Fortuny" (que ara passarà anomenar-se Esteve i Josep Fortuny) en el trenta aniversari de la seva mort.
ResponEliminaPotser no va ser la millor hora, i molta gent no es va assabentar, però bé, és d'agrair la iniciativa.
A mi també se'm va fer estrany un Canet Rock sense la C.E. Dharma.
EliminaTens raó en això de l'horari en què es va passar el vídeo. Alèxia sempre emociona, i a Canet i veient les imatges de l'Esteve, del Josep i de tots plegats, encara més.
Us esperem l'any que ve... Força Dharma!!
Engrescador el que descrius! Agafen ganes d'anar-hi. Pel que expliques tothom s'ho va passar molt bé.
ResponEliminaEspero que l'any que ve t'acompanyi la persona que va faltar.
Si t'agafen ganes d'anar-hi no et tallis Glòria. Un any és suficient per preparar el del 2017. Gràcies per endavant.
EliminaPensa que l'any que ve hi estarà. Segur que si.
ResponEliminaGràcies Mari. En això creiem fermament.
EliminaUna nit de festa, records i bona gent.
ResponEliminaL'any que ve hi sereu tots, fins i tot podria ser-hi jo...tant de bo!
Aferradetes i bon diumenge! :)
Bona gent, és tal com dius. Hi ha rialles, i bones maneres.
EliminaTant de bo hi siguem tots. Gràcies Lluna, si l'any que ve fas el ple, avisa.
que tendre i bonic ....espero que hi pugueu ser-hi tots l'any vinent
ResponEliminaGràcies Elfree, aquesta persona que no ha pogut venir, és mestra, com tu.
EliminaCanet, Canet,
Eliminapassen els anys
i encara s'aguanta dret.
Si el Miquel del Roig llegeix aquesta estrofa en podria fer una cançó.
EliminaComprovo que lo "Gayter del Balcó" està en plena forma. Gràcies Olga.
l'any que ve segur que hi serà i si llegeix això encara més
ResponEliminaQuan ho llegeixi li recomanaré que també llegeixi el teu comentari.
EliminaGràcies per fer-lo Joan.
Molt maques i plenes d'emoció les teves paraules.
ResponEliminaEspero que la persona estimada es trobi millor.
No hi vaig ser al canet del 75, eren uns mesos de trasbals per nosaltres. Però si que havia estat uns anys abans a les sis hores de cançó amb en Jordi Casas
Que vells ens fem Francesc, parlem de 42 anys enrere com si fos ara...
EliminaGràcies pels teus bons desigs.