El
poble avança,
la claror no s'apaga.
L'estel ens guia.
la claror no s'apaga.
L'estel ens guia.
Hem de creure en la imparcialitat de la justícia després d’haver escoltat en boca d’un ministre espanyol?: “Esto la fiscalia te lo afina”
Quan jutjaran a l’infame personatge que va dir?: “Les hemos destrozado el sistema sanitario”
Quan dimitirà el que va escriure aquest sms?: “Luis. Sé fuerte”
Quan dimitirà el que compara una llista de manifestants pacífics amb la “Llista de Schindler”?
Quan podrem oblidar la frase pronunciada per una
dipputada referint-se als aturats: “Que
se jodan”
Quan podrem oblidar la frase pronunciada per un diputat referint-se a l’Estatut de Catalunya: “Le hemos pasado el cepillo”?
Quan oblidarem el “Habla cristiano” de la dictadura franquista de fa 50 anys...
Quan podrem oblidar les imatges d’un aspirant a
ppresident del govern d’Espanya, recollint signatures contra l’Estatut de
Catalunya?
USTED NO PUEDE HACER PREGUNTAS !!
Homes i dones
els carrers són del poble
que vol ser lliure.
Se me han escapado ..... (los nietos malitos). ¡pero USTED NO ME PUEDE PREGUNTAR¡¡¡.
ResponEliminaSon todas, un documento histórico.-
Saludos.-
Espero que els teus néts ben aviat estiguin recuperats, J. Antonio.
EliminaTotes aquestes cites val la pena que les guardis per a la posteritat, perquè si en el futur algú no entén perquè vam voler marxar, això els ho pot aclarir una mica...
ResponEliminaUna vegada un alumne em va dir,"hablame en cristiano" t'imagines?
Ja veig que també vas anar a la "romeria", ai, que t'havies deixat una cita d'aquestes que no tenen perdó...Però el poble avança i això és important!!!
Bon vespre, Xavier.
No només m'he deixat la "romeria". I el "numerito". I "las canicas" etc.
EliminaAvancem M. Roser.
Un bon reportatge, Xavier!
ResponEliminaI bones preguntes... no crec que ningún a Catalunya pugui creure en la imparcialitat de la justícia, encara que ho facin veure.
Potser un dia podrem oblidar tot això o al memya arraconar-homal calaix dels mals endreços. Ara envata no podem oblidar-ho. Ho hem de tenir present que tenim molta feina...
Gràcies Carme. Només fullejar els diaris cada dia es llegeixen moltes actituds intolerants i intolerables.
ResponEliminaI tanta feina que tenim!!
Res podran davant d'un poble unit, alegre i combatiu!!
ResponEliminaNi un pas enrere!!
Sempre "obrint pas"
EliminaEls que no hi vam poder ser físicament també us vam fer companyia amb el cor, Xavier. Fins on, encara, ens haurem de sentir a dir...? Em moro d'impaciència per veure quina sentència sortirà d'aquest judici... Més que mai, el nostre poble necessita no desanimar-se, per més que ho intentin amb tots els mitjans possibles...
ResponEliminaUna abraçada, Xavier.
Com més injustes siguin les lleis que ens volen sotmetre, més les voldrem canviar quan tinguem la República.
EliminaGràcies Galionar per la companyia.
la riera baixa plena.....diuen que el foc té aturador, però l'aigua no. Endavant amb la riuada
ResponEliminaNo se n'adonen que (com diu Dylan) l'aigua va pujant.
EliminaEndavant!!
Tot això ho arreglarem alliberant-nos d'aquesta colla d'ineptes ! ✌ ||*||
ResponEliminaCom diu Cabré a les veus del Pamano: "Pare no els perdonis, perquè saben el que es fan"
EliminaSeguim demostrant que, quan toca, sortim al carrer i ens fem sentir. L'esforç que està fent aquest poble es mereix un premi. No tenir-lo seria terrible.
ResponEliminaTens raó Xexu. Ara no entendríem fer marxa enrere.
EliminaAixò de no poder fer preguntes, ni que siguin retòriques, i tractar el president Mas com un delinqüent qualsevol, és una vergonya. Com tot plegat.
ResponEliminaÉs com el món al revés Helena. Tal com dius, no tenen vergonya.
EliminaNo oblidem, Xavier. Hem d'anar endavant i fer-nos cada dia més forts.
ResponEliminaNo podem oblidar perquè les infàmies i mentides, les segueixen abocant a diari des de la caverna .
EliminaNo hem d'oblidar. No podem oblidar.
ResponEliminaEndavant, ni un pas enrere.
Un post magnífic, Xavier!
Endavant Glòria. A vegades tinc la sensació que a determinades persones només els mou la lluita contra la nostra existència com a nació.
EliminaGràcies
A vegades les paraules pesen com una pedra; altres se les emporta el vent; o es claven com una fletxa; o són ofegades en sang; o porten llibertat; o donen vida.
ResponEliminaAixí tu amb les paraules recordades i les banderes triomfants.
Amunt i crits.
Gràcies Olga, les teves paraules complementen el post de les banderes de llibertat al vent.
EliminaNomés demanem justícia.
jo també hi era ....magnific reportatge Xavier!
ResponEliminaQuina bona companyia elFREElang.
EliminaGràcies.
Quin bon reportatge!! Les fotos, espectaculars com sempre!! Els missatges clars, directes!!... Gràcies!!
ResponEliminaGràcies a tu Assumpta. Els que són clars i directes són els fiscals.Sobretot afinats.
EliminaDéu n'hi do! Fantàstic reportatge. Salutacions.
ResponEliminaGràcies Maijo. Fantas...magòric!
EliminaDesprès també poden dir que éreu quatre gats.
ResponEliminaOïdes sordes i sempre endavant!
Fantàstiques les fotos.
4 gats que miolaven molt fort!
EliminaGràcies Lluna.
Simplement, magnìfic treball, gracies Xavier.-
ResponEliminaGràcies a tu, com sempre, J. Antonio.
Elimina