dimarts, 4 d’abril del 2017

Un diumenge a les Peces

Mig d’esquitllentes
sota la porxada
quan el sol entra.
Ben assegudes
fa estona que s’esperen
quan ve el diumenge.
    “Gairebé ho havia oblidat” em deies. No saps mentir, sé que recordes el cel de núvols amenaçadors sobre les cases alineades de les Peces.
    Contemples els ceps que rebroten, promesa de noves vinyes. Presagio aromes d’un vi novell que deixarem envellir. 
     Endins de la terra del Penedès, les rels xuclen la seva sàvia saba.
  Les branques fan ombra a les primeres roselles de l’any. Espurnes roges neixen als marges per navegar després enllà dels camps.
  Lluny, el campanar destaca entre les cases d’Albinyana. Pedra seca enmig de vinyes. Marges i cabanes.
   “Gairebé tot ho recordava”, vas reconèixer finament i finalment: les pluges sobre la terra que feien néixer les flors i omplien de verd els camps.
   Vaig deixar una petjada a la terra molla. "Encara dus xiruques?" em preguntà la terra.
   “El cel plora pel dia perdut”, vaig dir-te, però tu deies que era el color viu d’un dia guanyat.

22 comentaris:

  1. M'agrada el final, la visió diferent i oposada de tots dos i, alhora, la de tots dos té bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Novesflors per contemplar, també, la bellesa.

      Elimina
  2. Veus? Les Peces és un indret de Catalunya que no conec... i Albinyana tamoic. me'ls apuntaré a la llista de llocs per visitar. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com pots veure a les fotos, el que més apareix són els camps i les vinyes que hi ha entre l'un i l'altre, que de fet són a prop. Comparteixen municipi.
      Gràcies Carme per començar la visita per aquí.

      Elimina
  3. Els darrers dies de pluges ens han deixat algunes postals increïbles, amb cels ennuvolats de tota mena. No m'agrada especialment quan plou, però he de reconèixer que els cels que se'n deriven em captiven.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser un dia ben canviant. Gràcies per reconèixer el valor dels núvols Risto.

      Elimina
  4. Em té el cor robat la primera imatge, amb aquests reflexos del sol capaços de convertir en or vell les fulles que tot i això s'amaguen, mig d'esquitllentes. M'agrada moltíssim els dos punts de vista de la darrera imatge, oposats però que tant es complementen. M'agrada la teva visió d'aquest paisatge penedesenc, que tantes bones tardes de passeig proporciona a qui cerca la pau entre les vinyes... M'agrada la teva primavera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per tants "m'agrada" Galionar. M'agrada que t'agradi.

      Elimina
  5. Saps que part de les meves arrels venen de Les Peces? Quan jo era petit encara conservàvem una casa allà, que havia estat de la família, però tot es perd. Fa moltíssims anys que no hi vaig, però sempre em fa gràcia quan sento parlar d'aquest poblet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo perfectament que ho havies comentat a un post de l'any passat sobre Albinyana, on també apareixien les Peces.
      Espero que hi tornis ben aviat i expliquis les teves impressions, Xexu.

      Elimina
  6. Jo no conec aquests indrets que trobo molt bonics, segons les teves fotos...A mi m'ha agradat la de les cadires( haiku inclòs)i la de les petjades, quin peuas, gairebé deus poder dormir dret, he, he...
    Bon vespre, Xavi.

    ResponElimina
  7. Aquestes cadires són al jardí de la casa d'uns amics que tenen casa a les Peces.
    Potser la petjada de la xiruca en fotografia enganya: és un antic 40 (actualment seria un 41.
    Gràcies per l'humor M. Roser

    ResponElimina
  8. Les teves fotos ens donen a conèixer llocs que possiblement mai no veuré. Gràcies per compartir els trossets de natura que són al teu abast. Va ser un dia guanyat, sense dubte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Mari per acompanyar-nos, virtualment, en el viatge.

      Elimina
  9. sort que no m'he pas perdut el teu post tant ple de bellesa en matges i mots sempre és un plaer visitar aquest teu lloc!

    ResponElimina
  10. Sempre m'agraden els teus posts. Tens tanta sensibilitat en triar les imatges i en escollir les paraules!
    Un plaer aquest passeig per Les Peces. Gràcies, Xavier!

    ResponElimina
  11. Xavier, fa un temps ja vas escriure alguna cosa de Les Peces. Doncs el que són les coses un dia en una llibreria de Manresa un senyor va demanar aquest llibre" Els renoms de les cases d'Albinyana i de les Peces, de
    Xavier Nin i Vidal" I al moment vaig pensar en el teu post. Segurament si hagués estat un nom molt conegut no li haguera donat importància. El fet de ser desconegut per mi sí que li vaig donar. Bé Xavier, només volia dir això, ben segur tampoc és tan important.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No coneixia aquest llibre que cites. El cognom "Nin" és molt corrent a Albinyana i també al Vendrell.
      Gràcies Josep per explicar aquesta anècdota.

      Elimina
  12. "quan ve el diumenge", una setmana guanyada. Per als castellans, "fin de semana", per als catalans, "cap de setmana", com indiquen les teves darreres paraules, “El cel plora pel dia perdut”, "però tu deies que era el color viu d’un dia guanyat".

    ResponElimina