diumenge, 22 d’octubre del 2017

Els bloguers seran sempre nostres

   Els bloguers* seran sempre nostres
    La nostra fita és que deixin lliures els pacifistes que estan  tancats a la presó: Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els retenen molt lluny de casa.
    Aquesta tardor uns ocells de mal averany volen pel cel de Barcelona, generalment de dia, però també se’ls sent alguna nit. 
   No cal que enviïn persones armades contra un poble pacífic. És de covards atacar persones desarmades.
   * (i les blogueres)

Publicat per a

26 comentaris:

  1. Sergi22 d’octubre del 2017, a les 16:59

    Seguim al carrer, i haurem de seguir sent-hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol22 d’octubre del 2017, a les 18:48

      Tal com dius Xexu.
      El títol d'aquest post està manllevat del carrer: "Els carrers seran sempre nostres".

      Elimina
  2. M. Roser22 d’octubre del 2017, a les 17:27

    Què passarà aquesta setmana? Si ens han declarat el 155, ja no cal pensar més en el diàleg, marxem!!!
    Bona tarda, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol22 d’octubre del 2017, a les 18:49

      Penso que els nostres representants polítics ho tenen tot pensat i mil·limetrat Roser.
      Pacíficament!

      Elimina
  3. Antoni Pujol22 d’octubre del 2017, a les 19:58

    Costarà pero guanyarem !

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol22 d’octubre del 2017, a les 20:10

      Els enemics de la nostra llibertat es passen tant, Antoni, que ells mateixos s'entrebancaran.

      Elimina
  4. Rafel22 d’octubre del 2017, a les 21:03

    Es passen de fatxes, però nosaltres a la nostra, No esteu sols!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol23 d’octubre del 2017, a les 9:03

      Nosaltres Rafel, com diu Lluís Llach: "Tossudament alçats"

      Elimina
  5. Carme Rosanas22 d’octubre del 2017, a les 21:52

    Estava ben a prop, just al costat d'aquesta pancarta de Santa Eulàlia l'H, quan vam començar a caminar avall cap a Plaça Catalunya. Molta estona havia estat tocant el carrer València.

    Aquí estarem... als carrers i als blogs, també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol23 d’octubre del 2017, a les 9:07

      Carme, el conseller Romeva ho ha dit clar: «...davant del feixisme, no valen equidistàncies...La república no és una opció, és una absoluta necessitat de supervivència»

      Elimina
  6. Risto23 d’octubre del 2017, a les 0:12

    Res podran contra uns bloguers units, alegres i combatius!!

    ResponElimina
  7. Pons23 d’octubre del 2017, a les 13:25

    Em fa gràcia com un lema de les CUP ha acabat cantat per tothom inclosos els burgesos de convergència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol23 d’octubre del 2017, a les 13:29

      Vinguin d'on vinguin... benvinguts a la resistència, Pons.

      Elimina
  8. Teresa Ribera23 d’octubre del 2017, a les 21:06

    He vingut al blog per encomanar-me l'esperança i sí :
    "Els bloguers seran sempre nostres!"

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol24 d’octubre del 2017, a les 8:12

      L'esperança i la força ens l'hem d'encomanar uns als altres. I les abraçades, Teresa.

      Elimina
  9. Garbí2423 d’octubre del 2017, a les 23:24

    No sabem lo lluny que està, però si hem arribat fins aquí també ho farem fins al final

    ResponElimina
  10. kira permanyer25 d’octubre del 2017, a les 9:15

    et faig les palmes..... anims! ens queda molta feina i no serà facil

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol25 d’octubre del 2017, a les 10:41

      Gràcies pels teus ànims Kira. Ens fan falta a tots plegats

      Elimina
  11. Olga Xirinacs28 d’octubre del 2017, a les 10:10

    Avui estem força refets, i amb aquestav pujada d'adrenalina podrem encomanar energia a tots els blogaires.
    Felicitats, vius en una república nova.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol28 d’octubre del 2017, a les 14:08

      Gràcies per les felicitacions Olga. Són mútues, multitudinàries.
      La República és com ens diu la Balanguera:
      "...i de la nova primavera
      sap on s'amaga la llavor.
      Sap que la soca més s'enfila
      com més endins pot arrelar."

      Elimina
  12. Galionar28 d’octubre del 2017, a les 20:44

    Serà bonic adonar-se que somnis i realitat són una mateixa cosa, creure que els ocellots de mal averany acabaran emigrant i poder gaudir de la nova claror dels dies que vindran. Serà bonic adonar-se que l'optimisme i la realitat són una mateixa cosa... Espero que el futur més immediat ho confirmi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol29 d’octubre del 2017, a les 10:09

      Gràcies per aquest comentari Montse:
      poètic i encoratjador
      se'n podria fer una cançó.

      Elimina
  13. Helena Bonals29 d’octubre del 2017, a les 7:54

    La que sí serà sempre nostra és la poesia! Poc hi entenen d'això els fatxes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol29 d’octubre del 2017, a les 10:10

      Molt bona la teva reflexió Helena. Els feixistes com a molt saben articular el "A por ellos"

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)