Confiem en aquest govern. Segur que saben molt bé perquè fan cada cosa. Es fa llarg, esperar... però esperarem amb tranquil·litat. I com tu dius, també esperarem que no es descontrolin gaire, els que voldrien esclafar-nos.
Ha de ser com dius Carme: confiar en el nostre govern i el nostre Parlament. Al Gobierno fa anys que li hem perdut totalment la confiança (pel seus actes els coneixereu) I posats a dir cites de l'evangeli... el Sant Sopar que apareix, és un fragment del fresc que es va inaugurar dissabte 7 d'octubre a l'interior de l'església d'Albons, pintat per Ramon Pujolboira.
Jo també espero il·lusionada, perquè encara que "qui espera desespera", els hi tinc confiança i vull creure que estan fent el millor per aconseguir la nostra fita.
L'hora és justament ara. En molt poqueta estona.
ResponEliminaHem arrencat el camí, Xexu. Comencen les negociacions cap a la república.
EliminaBé, ja sabem el què ha dit el president...Veurem com evoluciona tot plegat! Toca esperar una mica més!
ResponEliminaBon vespre.
Esperem que els nostres ho tinguin tot controlat, M. Roser. I que els contraris a la nostra llibertat no es descontrolin gaire.
EliminaS'allarga,... davant la declaració d'independencia més curta de la historia, atès ha durat segons, arribat és el moment d'esperar una mica més!
ResponEliminaTens raó Josep. Com deia en Pau Riba en una cançó meravellosament interpretada també per la Maria del Mar Bonet: "Es fa llarg, es fa llarg esperar".
EliminaConfiem en aquest govern. Segur que saben molt bé perquè fan cada cosa. Es fa llarg, esperar... però esperarem amb tranquil·litat. I com tu dius, també esperarem que no es descontrolin gaire, els que voldrien esclafar-nos.
ResponEliminaHa de ser com dius Carme: confiar en el nostre govern i el nostre Parlament. Al Gobierno fa anys que li hem perdut totalment la confiança (pel seus actes els coneixereu)
ResponEliminaI posats a dir cites de l'evangeli... el Sant Sopar que apareix, és un fragment del fresc que es va inaugurar dissabte 7 d'octubre a l'interior de l'església d'Albons, pintat per Ramon Pujolboira.
Aquesta hora es fa esperar una mica, sort que jo sóc jove i espero veure-ho algun dia
ResponEliminaLa meva àvia sempre deia que "lo bo es fa esperar".
EliminaJo ja no sóc jove, Pons, i ho vull veure.
Diàleg, mediació i el què calgui... però ni un pas enrere!!! Els catalans decidim!
ResponEliminaA l'eslovena, a la lituana, a l'estoniana, a l'escocesa... Ho hem fet bé i ens ho mereixem Risto.
EliminaCrec que estem en el camí correcte. Estem on hem volgut estar i uns dies més els podem aguantar
ResponEliminaNi un pas enrere, ni un pas en fals.
EliminaSalut Joan, i que ben aviat puguem veure efectiva i viure lliurement en una república.
De fet, és la nostra via. Se'n diu Carrilet?
ResponEliminaRecordes el Grup de Folk, Rafel?
Elimina"Ja se'n va el carrilet, ja se'n va el carrilet....Surt quan vol i arriba quan pot"
Propera estació: la República.
Jo també espero il·lusionada, perquè encara que "qui espera desespera", els hi tinc confiança i vull creure que estan fent el millor per aconseguir la nostra fita.
ResponEliminaConfiem Glòria. El poble reclama, el govern actua amb mesura. Tot acabarà bé!
Eliminai tant que és l'hora !!!! confio i espero
ResponEliminaTots hi confiem Elfree. Que l'espera sigui curta!
Elimina