(Foto Carme Massa)
Fes el pas d’una vegada
Ebre, Ter o Llobregat:
al pont penja una estelada
Ebre, Ter o Llobregat:
al pont penja una estelada
que ens recorda que hem votat.
Llum a la seva manera
groc, vermell, ocre o marró
l’hivern té una primavera
la tardor té el seu color.
N’estem farts de repressió
demà s’acaba el procés.
No tarduis gaire tardor
no podem esperar més.
M'agrada que a la tardor se li digui la primavera de l'hivern...
ResponEliminaJo ja no miro notícies ni debats, que al final porto una setmana feta caldo, de l'estat de nervis que m'ha provocat tot plegat!
Bona tarda de diumenge, Xavier.
D'ençà les detencions del 20 de setembre tots anem mal dormits, M. Roser. Alts i baixos. Eufòria i esperança es combinen amb el mal que fa veure tanta repressió i males paraules per part dels contraris a la democràcia.
EliminaEnguany la primavera de l'hivern sembla més un estiuet que es perllonga.
Endavant les atxes!!! Quines ganes de deixar la repressió enrere!!!
ResponEliminaBona setmana, Xavier!
Endavant Carme! Et responc després d'haver llegit la carta de resposta del MHP.
EliminaSense defallir, molta sort per a tu i per a tot Catalunya.
Precioses fotos, la del reflex de l'estelada al riu és genial. I també comparteixo les paraules, és clar. La tardor, que és la meva estació preferida, ens ha de portar a la llibertat!
ResponEliminaSerà una tardor intensa Xexu. La meva estació preferida és la República...
EliminaGràcies pels comentaris sobre les paraules i les fotos.
Quins dies més intensos, quantes emocions! Confiem a veure aviat la llum després de tants dies d'incertesa.
ResponEliminaNomés tenim una incertesa Glòria: fins on pot arribar l'arbitrarietat de la (in)justícia que practiquen fiscals que afinen i jutges previsibles.
EliminaAixò va més pausat del que voldriem....però vist com està tot només queda un camí. Endavant amb tot
ResponEliminaTal com dius Joan: endavant.
EliminaFa temps algunes persones tenien por de què passaria si marxàvem d'Espanya. Ara tenen por de què passarà si ens hi quedem.
Aquests dies tan intensos emocionalment ens fan buscar l'equilibri en la calidesa de la tardor, que per cert, és esplèndida a la Vall de Camprodon.
ResponEliminaCom la M.Roser, jo també estic feta caldo i gairebé ja ni ens mirem el cel, entre notícia i notícia i d'una pantalla a l'altra.
Les 2 fotografies del pont són de la Pobla de Lillet, les dels arbres tardorals són de la serra de Catllaràs, a Falgars (Berguedà)
EliminaLes notícies canvien cada dia Teresa. El tema de l'empresonament dels Jordis sobrepassa les notícies: jo ho considero una gran injustícia. No hi ha dret!
L'estelada a dalt dels polítics tan bons que ens guien, el reflex en el poble.
ResponEliminaEl reflex a l'aigua, l'estelada al vent. Cada duia que passa ens acosta a la llibertat, Helena...
Eliminacom sempre un plaer el teus post fets d'imatges molt maques i ben oportunes dispensa que arribi tard tenim tant a fer !
ResponEliminaAmb el llaç groc, avui a exigir la llibertat dels nostres Jordis que tenen segrestats a Soto del Real.
EliminaA uns quants aquest estat de coses ens fa emmalaltir. Tristesa sobre tristesa, i saber-nos impotents per desviar un mil·límetre la maldat que ens volta.
ResponEliminaNomés la vostra fortalesa ens fa viure. Gràcies.
Totes les sensacions que tens Olga, les sentim tots. Però encara ens resta l'esperança. Que la justícia i la democràcia triomfin per sobre la dictadura i la maldat. Gràcies a tu per ser-hi.
EliminaEm van agafar lluny, els esdeveniments que esmentes en aquest post, però el poc que m'arribava també em feia emmalaltir, com comenta l'Olga. Ara quan escric això ja han passat moltes més coses; gràcies per l'optimisme que encomanes i per la delícia de les imatges!
ResponEliminaTenim molts valors que no podem perdre Montse: la democràcia, la llibertat, la dignitat, la pau... i l'optimisme!
Elimina