Què es pot dir de l’1-O?
Brutalitat per part de les forces policials vingudes
d’Espanya, que ocupen Catalunya.
La gran participació malgrat els obstacles. Gent gran i gent molt gran.
Entre ells la meva mare, que va esperar pacientment 5 hores asseguda a una
cadira per a poder votar.
Com que al seu punt de votació, els ordinadors havien
patit una caiguda malintencionada i no era possible fer-ho, va tornar cap a
casa. M’ho explicava, angoixada per telèfon.
Mentre s’esperava va veure imatges terribles a la tv. Com pegaven i abusaven brutalment
de les dones. Com atropellaven a joves, grans i vells. Em va rebre plorant,
però volia votar.
La van deixar passar al davant, igual que es va fer a tot Catalunya amb
la gent gran o amb dificultats de mobilitat.
Quan va haver votat va tornar a plorar, i jo gairebé també.
Mentre dura el recompte custodiem les urnes.
Al vespre, en escoltar les declaracions dels dirigents espanyols que
ens van enviar amb el càntic del “a por ellos” aquesta gent que ens ha fet
tan de mal, em va venir a la memòria un fragment d’un poema de Jacint Verdaguer
que la mare se sap de memòria, dedicat al que va ser virrei de Catalunya en
temps de Felip IV.
malviatge qui et parí!,
que tants llamps caiguen en terra
i que, de tants, cap te fir!
Lo dia que vares nàixer
fou un dia maleït,
més li valdria a ta pàtria
que hagués nat un escorpí;
a la pobra de ta dida
devies rosegar el pit,
perquè llet malaguanyada
te donà en lloc de verí...
que tants llamps caiguen en terra
i que, de tants, cap te fir!
Lo dia que vares nàixer
fou un dia maleït,
més li valdria a ta pàtria
que hagués nat un escorpí;
a la pobra de ta dida
devies rosegar el pit,
perquè llet malaguanyada
te donà en lloc de verí...
Són dies difícils. La llibertat sempre ha estat difícil de conquerir.
Com m’haig d’acovardir?
Estem tossudament alçats perquè la mare, amb 88 anys, i milers i milers de mares com
ella, està tossudament alçada.
Estimat Xavier, costará mucho dejar de pensar en lo ocurrido el día 1-O. Nunca me habría hecho a la idea de la "actuación" de estos "profesionales" para con sus semejantes. Vergüenza ajena, y mucha preocupación por culpa de estos actos fuera de todo contexto.-
ResponEliminaPolíticament es pot fer gairebé de tot. Però que els dirigents polítics espanyols hagin donat ordres a la policia i Guàrdia civil a fer l'abús de força del diumenge, no hi ha dret. Això no es pot fer contra gent pacífica!
EliminaGràcies per la teva opinió, J. Antonio.
No pensava viure fets com els del passat diumenge. Civisme, valentia, enteresa contra l'odi i la barbàrie. Sense menystenir a ningú, sempre m'he sentit catalana i n'he estat orgullosa, ara molt més.
ResponEliminaN'hi ha per estar orgullós dels responsables que van organitzar el referèndum. Clandestinament, com en el franquisme. Esperem, Glòria, que d'ara endavant retornin els nostres drets i les coses es puguin fer amb naturalitat.
EliminaXavi, és ara que hi veig clar. És ara que comprovo que continuem vivint en una Espanya feixista i opressora. Però res podran contra un poble unit, alegre i combatiu. Fins al final!!
ResponEliminaVeritablement es fa difícil imaginar que a un estat que s'auto-anomena democràtic, exercir el dret a vot hagi hagut de ser d'amagat, i en molts casos amb episodis de sang.
EliminaQue no ens falti ni la imaginació ni l'alegria Risto. La necessitarem.
És talment així com ho expliques i documentes. Un poema que avui torna a ser ben vigent. Però, no ho oblidem: Hem votat! mal que els pesi.
ResponEliminaSempre hi ha hagut traïdors a la seva terra, com ho va ser el virrei d'aquest poema. Actualment en coneixem més d'un.
EliminaEl principal Consol, és tal com dius: hem votat!
Has fet un bon reportatge del dia de la vergonya aliena i de la nostra victòria trista...Jo també vaig haver d'anar a votar a un altre lloc perquè el meu estava tancat i mai havia vist unes cues tan impressionants, per sort, no vam rebre "visites"...
ResponEliminaI per què em deu agradar tant a mi en Verdaguer? tenia les idees molt clares
Veig que malgrat tot, ho vau endolcir amb un pastés patriòtic...
Petonets, Xavier.
Els que haurien de passar vergonya no en tenen. Estan acostumats a atropellar-nos.
EliminaLa meva mare se sap molts poemes de memòria de mossèn Cinto. Coincidim tots plegats M. Roser.
Hem votat, malgrat la persecució i la mala fe. Hem votat per la persistència tossuda del nostre govern i de tot el poble. I seguirem, mal que els pesi. Costarà i ens tocarà veure encara moltes injustícies, però tossudament alçats, sempre.
ResponEliminaMalgrat tots els malgrats hem votat. Dolorosament. Ara hem de veure com el Govern i el Parlament gestionen la victòria del Sí.
EliminaEls que ens van posar tants impediments encara ens faran patir molt Carme.
unes ferides que tardaran anys a curar-se, encara no s'ha acabat, poden venir de pitjors. Nosaltres ho estem fent bé, però davant un adversari que no dialoga ni respecta res és i serà una lluita difícil.
ResponEliminaNo defallim i guanyarem
La ferida és oberta i els que van de mala fe la voldrien més gran.
EliminaEsperem que nosaltres mateixos sapiguem valorar la victòria del Sí.
Arribats on som, no defallirem, Joan.
Els antics romanços castellans ja versaven "... Oh envidiosos castellanos,/ cuán mal pagais la defensa / que tuvisteis en mi espada / ensanchando vuestra cerca ...", segons Rodrigo Díaz de Vivar, mio Cid.
ResponEliminaTot continua igual.
Reacciona, poble català.
El poble ja ha reaccionat Olga. I l'adversari també. Vots contra porres. Voluntat popular contra lleis injustes.
EliminaLo Gaiter del Balcó, pot fer un bon romanç glosant el valor dels resistents i les heroïnes de l'1-O.
Moltes coincidències en la manera com vam dur les mares a votar, en l'emoció, en les llàgrimes. I quin greu em sap que als 87 anys hagi hagut de veure i viure tot el que va passar diumenge i el que potser encara està per venir... Tot és prou imprevisible, hem quedat tan tocats que costa mantenir viva l'esperança...
ResponEliminaGràcies per aquest reportatge, Xavier; una abraçada!
Crec que encara que ens calgui patir una mica, el que està per venir, serà millor Montse.
ResponEliminaUna república del segle XXI sempre ens serà més favorable que una monarquia que s'arrossega des de fa segles i està ancorada en algunes dictadures que hi ha hagut entremig.
que puc dir? tu ja ho has dit molt bé amb paraules i amb imatges ....no defallim
ResponEliminaEl poble ha fet molt bé la seva feina. Els polítics independentistes també.
EliminaAra cal acabar-la. No defallirem Elfree.
Per a mi era molt important que no s'enduguessin pas el meu vot, després de cinc hores de cua. Més important que carreguessin contra mi. Tot i que amb la meva sensibilitat si m'hagués trobat un policia cara a cara crec que m'hauria desmaiat, com vaig veure alguna dona fer-ho.
ResponEliminaEls nostres vots no van ser segrestats Helena, però a d'altres parts de Catalunya sí. Per wadsapp uns amics de les Terres de l'Ebre em van dir que una banda armada els va robar els vots. Estaven molt disgustats de que aquells vots que tant els va costar dipositar a l'urna haguessin anat a parar en tan males mans.
EliminaVaig tard, però vaig recuperant el temps perdut. Vam votar, però en el teu cas, a més et vas menjar una galeta de la Baltà, vas quedar doblement satisfet, lladre!
ResponEliminaNo vas tard Xexu.
EliminaMillor les galetes del Baltà que són dolces, que les galetes que repartien aquella colla de lladres covards i armats a la gent del poble que custodiaven la democràcia.
Un bon tip de plorar, d'impotència, d'angoixa i de l'emoció d'haver fet poble. La companyonia que s'ha viscut aquests dies no té preu. Ens hem après i ens hem fet grans.
ResponEliminaI quina força, la teva mare. Quina sort , Xavier!
M'agrada com ho dius Teresa: ens hem après. Tal com dius, reconec la sort de tenir una mare de la que encara aprenc.
Elimina