El 27 d'octubre de 2017 el Parlament de Catalunya
proclama la República Catalana.
Els republicans i els independentistes ho
celebren a tot Catalunya. A Barcelona es fa un acte a la plaça de Sant Jaume. Es reclama constantment la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Darrerament deuen haver-hi molts accidents
a Barcelona, ja que l’helicòpter del RACC no para de sobrevolar-nos. Distreu el
públic i fins i tot els músics.
La Bikimel porta aires de les muntanyes de la Vall Ferrera.
La
República és una paraula femenina. Ara és una realitat. A les republicanes ja no ens cal ser antimonàrquiques.
Ni
als catalans ser anti-espanyols o anti-francesos. Amb ser demòcrates en tenim
prou.
I com diu en Martí Pol, en acabat, via fora, i que cadascú defensi de quina
manera hem de vestir el nou camí d’aquest antic país, per a que sigui més just
i igualitari per a tots els que hi vivim.
"Corren, corren pels carrers (que seran sempre nostres) corren..."
Cada poble, cada generació té el seu 14 d’abril. A partir d'ara nosaltres tenim el 27 d’octubre de 2017.
Un dia 27 d'agost va néixer el meu fill, un dia 27 de setembre la meva filla i en dia 27 d'octubre la meva i nostra república! Les últimes eleccions que ens van dur aquesta majoria al parlament també va ser 27-S. Oi que és xulo el 27?
ResponEliminaNo volem ser anti-res (o sí anti-feixistes, només).
Volem ser catalans i prou.
Bona república i a cuidar-la i fe-la créixer que no ens ho posaran fàcil, no...
Per molts vint-i-sets Carme. Jo vaig néixer un 26... gairebé!
EliminaAnti-feixistes sempre! I republicans des de sempre.
Jo no estic gaire emocionada. No m'ho acabo de creure pas. I d'independentista en sóc molt. El que sí que sé és que la raó ens acompanya.
ResponEliminaNo serà fàcil Helena, això ho reconeix tothom. Particularment estic eufòric.
EliminaPas a pas.
no serà , no és fàcil però som una república!
ResponEliminaper cert impressionant les imatges i els mots gràcies xavier!
ResponEliminaGràcies a tu Elfree. I tan que som una república! El poble, així ho va votar l'1-O sense por, malgrat les visites prèvies a impremtes que s'enduien paperetes i cartells, les amenaces, les porres...
EliminaJo vaig trobar a faltar al president sortint al balcó de la generalitat i que la declaració sortís al botlletí de la Generalitat...I tampoc entenc com deia la Pilar Raola, aquest silenci que envolta aquesta proclamació!!! A que patirem...
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
Suposo que els nostres polítics han d'anar amb molt de compte. Els que volen aixafar la nostra república, amb les seves lleis diuen que han destituït els càrrecs electes.
ResponEliminaLa repressió va en augment Roser. La resistència pacífica també.
Vaig ser a Plaça Sant Jaume, però hi havia tantíssima gent que vaig haver de marxar. Venia de la Ciutadella, i quan vam arribar allà ja no s'hi podia entrar. Només dir que el temps de celebracions ha acabat, el que toca és defensar aquesta República, que de moment és un nadó, i com a tal està desvalgut i depèn completament de nosaltres.
ResponEliminaCada dia que passa s'obren noves incògnites, com per exemple com es gestionaran les eleccions del 21-D.
EliminaEsperem que el cansament no ens faci defallir, Xexu.
L'hem vist néixer d'un part laboriós i complicat. Ara toca cuidar-la i defensar-la perquè pugui créixer. No serà feina fàcil... però la farem.
ResponEliminaNo ho serà de fàcil Glòria. Intentarem fer-ho tal com dius.
EliminaMolt maca la festeta del 27 a la tarda, però ara ningú ens insta a defensar la nova república?
ResponEliminaEsperem instruccions Pons. Segur que a la República no n'hi faltaran de defensors.
EliminaLa tenim i la lluitem que de tant que ha costat no la volem perdre.
ResponEliminaVisca Catalunya, ferma i lliure de paràsits.
Per a moltíssimes persones entre les que m'incloc, la constitució al Parlament, de la República catalana és l'acte més important de la nostra vida, políticament i nacionalment parlant.
EliminaLa tenim i la defensarem pacíficament, Joan.
Celebro poder llegir els teus posts, Xavier, perquè són una injecció d'esperança quan les incerteses no acaben de deixar lloc a l'optimisme. No defallim!
ResponEliminaLa dignitat de les que van proclamar la nostra república i la del poble que majoritàriament la va votar no defalleix.
ResponEliminaGràcies per ser-hi Montse.
Alguns em van dir que m'havia precipitat a beure'm el xampany que tenia en fresc... em vaig quedar perplexa.
ResponEliminaPerò ja me l'he begut a la salut de la nostra República, i aquest és un fet positiu.
Estic amb tu Olga. Hem celebrat la República perquè el Parlament l'ha proclamada. És més lògic que fem més cas al nostre Parlament que a parlaments que ens són estranys.
EliminaAixí m'agrada, Xavier! Visca Catalunya lliure i el 155 ignorar-lo.
ResponEliminaJo no estava eufòrica el 27 de setembre a les 16:20, però sí que vaig pensar que era un moment únic que s'havia de celebrar, malgrat el que venia després. Seguim!
El poble de Catalunya no acceptarà que el que ha estat votat democràticament l'1-O, i votat al Parlament s'ho carreguin aplicant lleis foranes.
EliminaSeguim i seguirem Teresa.