El passat setembre vam passar una setmana a
Sardenya, i dos dies els vam dedicar a visitar la ciutat més oriental del nostre àmbit
lingüístic: l’Alguer.
La ciutat ens rep amb una mica de mestral.
Ens endinsem als carrers i les places del casc antic.
Passegem pels carrerons, els més
populars i també els més comercials, el passeig de sobre les muralles...
Quina diferència d’ànims entre el primer dia que hi
vam estar, i el darrer!
Entremig de les dues visites a l’Alguer, a
Catalunya i concretament a Barcelona van començar les detencions i registres al
Departament d’Economia, per part de la Guàrdia Civil, per intentar aturar el
referèndum de l’1-O.
El segon dia l’Alguer seguia igual d’admirable que
el primer, però nosaltres dúiem la pena a dins.
Encara que fóssim lluny de
casa, ens assabentàvem de la repressió, dels carrers ocupats per la gent, de l’arribada
als ports de Barcelona i Tarragona de vaixells carregats de policia
espanyola... No ens crèiem que un dels vaixells anava tatuat amb el Piolin i
altres dibuixos de la nostra infantesa.
L’Òmnium Cultural de l’Alguer està fent una labor
de recuperació i manteniment de la llengua catalana molt lloable.
L’entrada al Port de Barcelona ens va fer respecte.
Una mica endevinàvem que hauríem de resistir.
Tampoc no ens imaginàvem tanta
violència contra els que van votar el dia del referèndum.
Una de les ciutats més boniques de la Mediterrània
ens portarà sempre records d’incertesa.
Mantenim, però l’esperança de tornar-hi, en temps
més propicis per a la nostra nació.
Tot i la preciositat de les imatges, esdevé un camí trist.
ResponEliminaUna abraçada, Xavier.
Esperem que els neguits desapareguin. I que tornem a gaudir aviat del nostre país, Maijo.
EliminaVaig anar-hi ja fa uns quants anys, potser 10, però no em sembla que faci tant temps. Em va agradar, la veritat, encara que el català era molt testimonial, però val la pena fer-li alguna visita.
ResponEliminaTens raó en això que dius del català, Xexu. En cartells, tríptics, etc es llegeix bastant, en canvi parlat al carrer i als comerços és més difícil escoltar-lo.
EliminaSegur que hi tornareu amb més alegries i amb la república a la butxaca.
ResponEliminaQuines ganes de que arribi aquest dia, Joan!
EliminaSi no recorde malament hi havia una noia amb un blog, que es deia Cintia o alguna cosa semblant i que escrivia poemes en català des de l'Alguer. De tant en tant encara publica alguna cosa.
ResponEliminaÉs cert Novesflors. No fa gaire també vaig llegir alguns escrits d'aquesta noia de l'Alguer.
EliminaSí, és cert! jo també me'n recordo de la Cintia!!! Fa temps que no la veig, però.
EliminaUna bonica ciutat, ves a saber si pel meu cognom hi tinc alguna relació del passat...
ResponEliminaUna vegada el meu germà en una visita, va haver d'ensenyar el carnet d'identitat, perque no se'l creien. És clar Algué de primer cognom i Vendrells de segon, que era el nom de l'hostal on va fer estada...Tota una casualitat!
Bon vespre, Xavier.
No seria estrany que tinguis algun avantpassat de l'Alguer.
EliminaNi que sigui de l'Alguer de Palamós...
Doncs et diré una altra casualitat M. Roser. La meva mare de segon es diu com tu: Vendrell. Només li falta la s final.
Quins dies, Xavier. una visita molt maca, unes fotos precioses, però aquest neguit que encara dura...
ResponEliminaPerò segur que tens raó, que podreu tornar a l'Alguer en millors condicions.
Com al clàssic cinematogràfic Carme: "Sempre ens quedarà l'Alguer"
EliminaEls carrers empedrats m'han recordat el viatge a Polònia de fa 4 setmanes, i el regust amarg de la incertesa també. Érem allà quan van empresonar els dos Jordis i durant la manifestació de les espelmes... A veure si també en penjo algunes fotos.
ResponEliminaLa manca de llibertat que estan patint els i les nostres representants condiciona la nostra vida tothora.
EliminaFan molt de goig els carrers empedrats Montse. Ja ho diu el clam: "Els carrers (empedrats) seran sempre nostres!"
No hi vam estar mai, però mantinc correspondència amb el poeta Antoni Canu que, per cert, fa uns calendaris en català/alguerès molt simpàtics, i té alguns llibres de poemes.
ResponEliminaSi les pedres d'aquells segles van resistir, nosaltres també resistirem: dins de les torres no hi haurà el personal, però els llibres són la nostra fortalesa.
Salut sempre.
No coneixia aquest poeta.
ResponEliminaHe buscat a la xarxa, poemes d'Antoni Canu.
Copio un fragment de "L'altre cel"
"Una bandera de calandries
s'agita en el cel,
vola sobre l'humiliada esperança
que vaga entre els rostolls
i el cruixir del sol."
Gràcies per compartir-ho Olga.
Fa anys vaig visitar Cerdenya, començant i acabant a l'Alguer, Les teves boniques imatges m'ho han fet reviure.
ResponEliminaEns toca viure dies complicats i engrescadors a la vegada, el camí serà llarg, no ens ho posaran gens fàcil, però ho aconseguirem, segur.
Salut.
Gràcies company, ens uneixen molts sentiments.
EliminaSegur que quan siguem una nació amb Estat, els algueresos tindran molt més interès a tenir bones relacions amb Catalunya i creixerà també l'interès per la llengua catalana. Encara no he anat a l'Alguer, però espero fer-go amb el DNI català.
ResponEliminaA l'Alguer encara que la llengua catalana no se sent gaire als carrers, són conscients de la seva doble condició: alguerocatalana-sarda (i en molts casos triple ja que s'hi afegeix l'italiana)
EliminaQuin goig quan tinguem definitivament el nostre propi document, Risto.
algun dia hi he d'anar són germans i germanes nostres de cultura boniques fotos !!!
ResponEliminaEns va agradar molt conèixer l'Alguer, Elfree. Per anar fent boca busca cançons de la Franca Massu, que canta en català des de l'Alguer.
EliminaAmb els espanyols tenim mala peça al teler. Ara es diu que preferirien deixar de ser Europa abans de deixar anar Catalunya. O sigui, franquisme total i absolut és el que ens espera.
ResponEliminaNosaltres som i serem, Helena.
EliminaElls que facin el que vulguin.
M'agrada el que dius, Xavier.
EliminaPer les teves fotografies, sempre magnífiques, sembla un lloc molt bonic i acollidor.
ResponEliminaTots estem amb aquesta sensació de desassossec i tristesa pels fet que estem vivint, però el que està clar és que no hem de defallir.
Et farem cas, Glòria: no defallirem!
Elimina