dilluns, 6 de novembre del 2017

Dos dies a l’Alguer

  El passat setembre vam passar una setmana a Sardenya, i dos dies els vam dedicar a visitar la ciutat més oriental del nostre àmbit lingüístic: l’Alguer.
    La ciutat ens rep amb una mica de mestral.
    Ens endinsem als carrers i les places del casc antic.
    Passegem pels carrerons, els més populars i també els més comercials, el passeig de sobre les muralles...  
   Quina diferència d’ànims entre el primer dia que hi vam estar, i el darrer!
  Entremig de les dues visites a l’Alguer, a Catalunya i concretament a Barcelona van començar les detencions i registres al Departament d’Economia, per part de la Guàrdia Civil, per intentar aturar el referèndum de l’1-O.
  El segon dia l’Alguer seguia igual d’admirable que el primer, però nosaltres dúiem la pena a dins. 
  Encara que fóssim lluny de casa, ens assabentàvem de la repressió, dels carrers ocupats per la gent, de l’arribada als ports de Barcelona i Tarragona de vaixells carregats de policia espanyola... No ens crèiem que un dels vaixells anava tatuat amb el Piolin i altres dibuixos de la nostra infantesa.
 L’Òmnium Cultural de l’Alguer està fent una labor de recuperació i manteniment de la llengua catalana molt lloable.
   Que poc imaginàvem que al president d’Òmnium li restaven poques setmanes de llibertat!
   L’entrada al Port de Barcelona ens va fer respecte. Una mica endevinàvem que hauríem de resistir. 
   Tampoc no ens imaginàvem tanta violència contra els que van votar el dia del referèndum.
  Una de les ciutats més boniques de la Mediterrània ens portarà sempre records d’incertesa.
  Mantenim, però l’esperança de tornar-hi, en temps més propicis per a la nostra nació.

28 comentaris:

  1. Tot i la preciositat de les imatges, esdevé un camí trist.
    Una abraçada, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que els neguits desapareguin. I que tornem a gaudir aviat del nostre país, Maijo.

      Elimina
  2. Vaig anar-hi ja fa uns quants anys, potser 10, però no em sembla que faci tant temps. Em va agradar, la veritat, encara que el català era molt testimonial, però val la pena fer-li alguna visita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó en això que dius del català, Xexu. En cartells, tríptics, etc es llegeix bastant, en canvi parlat al carrer i als comerços és més difícil escoltar-lo.

      Elimina
  3. Segur que hi tornareu amb més alegries i amb la república a la butxaca.

    ResponElimina
  4. Si no recorde malament hi havia una noia amb un blog, que es deia Cintia o alguna cosa semblant i que escrivia poemes en català des de l'Alguer. De tant en tant encara publica alguna cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert Novesflors. No fa gaire també vaig llegir alguns escrits d'aquesta noia de l'Alguer.

      Elimina
    2. Sí, és cert! jo també me'n recordo de la Cintia!!! Fa temps que no la veig, però.

      Elimina
  5. Una bonica ciutat, ves a saber si pel meu cognom hi tinc alguna relació del passat...
    Una vegada el meu germà en una visita, va haver d'ensenyar el carnet d'identitat, perque no se'l creien. És clar Algué de primer cognom i Vendrells de segon, que era el nom de l'hostal on va fer estada...Tota una casualitat!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No seria estrany que tinguis algun avantpassat de l'Alguer.
      Ni que sigui de l'Alguer de Palamós...
      Doncs et diré una altra casualitat M. Roser. La meva mare de segon es diu com tu: Vendrell. Només li falta la s final.

      Elimina
  6. Quins dies, Xavier. una visita molt maca, unes fotos precioses, però aquest neguit que encara dura...

    Però segur que tens raó, que podreu tornar a l'Alguer en millors condicions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com al clàssic cinematogràfic Carme: "Sempre ens quedarà l'Alguer"

      Elimina
  7. Els carrers empedrats m'han recordat el viatge a Polònia de fa 4 setmanes, i el regust amarg de la incertesa també. Érem allà quan van empresonar els dos Jordis i durant la manifestació de les espelmes... A veure si també en penjo algunes fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La manca de llibertat que estan patint els i les nostres representants condiciona la nostra vida tothora.
      Fan molt de goig els carrers empedrats Montse. Ja ho diu el clam: "Els carrers (empedrats) seran sempre nostres!"

      Elimina
  8. No hi vam estar mai, però mantinc correspondència amb el poeta Antoni Canu que, per cert, fa uns calendaris en català/alguerès molt simpàtics, i té alguns llibres de poemes.
    Si les pedres d'aquells segles van resistir, nosaltres també resistirem: dins de les torres no hi haurà el personal, però els llibres són la nostra fortalesa.
    Salut sempre.

    ResponElimina
  9. No coneixia aquest poeta.
    He buscat a la xarxa, poemes d'Antoni Canu.
    Copio un fragment de "L'altre cel"
    "Una bandera de calandries
    s'agita en el cel,
    vola sobre l'humiliada esperança
    que vaga entre els rostolls
    i el cruixir del sol."
    Gràcies per compartir-ho Olga.

    ResponElimina
  10. Fa anys vaig visitar Cerdenya, començant i acabant a l'Alguer, Les teves boniques imatges m'ho han fet reviure.
    Ens toca viure dies complicats i engrescadors a la vegada, el camí serà llarg, no ens ho posaran gens fàcil, però ho aconseguirem, segur.
    Salut.

    ResponElimina
  11. Segur que quan siguem una nació amb Estat, els algueresos tindran molt més interès a tenir bones relacions amb Catalunya i creixerà també l'interès per la llengua catalana. Encara no he anat a l'Alguer, però espero fer-go amb el DNI català.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A l'Alguer encara que la llengua catalana no se sent gaire als carrers, són conscients de la seva doble condició: alguerocatalana-sarda (i en molts casos triple ja que s'hi afegeix l'italiana)
      Quin goig quan tinguem definitivament el nostre propi document, Risto.

      Elimina
  12. algun dia hi he d'anar són germans i germanes nostres de cultura boniques fotos !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens va agradar molt conèixer l'Alguer, Elfree. Per anar fent boca busca cançons de la Franca Massu, que canta en català des de l'Alguer.

      Elimina
  13. Amb els espanyols tenim mala peça al teler. Ara es diu que preferirien deixar de ser Europa abans de deixar anar Catalunya. O sigui, franquisme total i absolut és el que ens espera.

    ResponElimina
  14. Per les teves fotografies, sempre magnífiques, sembla un lloc molt bonic i acollidor.
    Tots estem amb aquesta sensació de desassossec i tristesa pels fet que estem vivint, però el que està clar és que no hem de defallir.

    ResponElimina