Aquest post, resum de tot el què està passant a casa nostra, és tota una declaració d'intencions... Jo em pensava que després del franquisme, ja ho havia vist tot. Innocent!!! Bon vespre, Xavier.
Sí, consol per al Desconsol, Xavier! Sembla que hi comença a haver moviments a Madrid i que potser els nostres presos polítics tenen més a prop la llibertat. Tan sols amb la seva, en aquests moments, ja n'hi hauria prou pel retorn d'un somriure joiós. De moment. Més endavant ja tornarem a ser més exigents.
A totes ho trobo impossible Pons. Si hi ha algú que ho ha fet el considero un heroi. Quan tornin les retallades socials, haurem de sumar-les a les manis contra les retallades de llibertats.
Ens en sortirem, Xavier. Ara ens movem per arenes movedisses i per això caiem i ens aixequem amb aquesta facilitat, però el terreny s'assentarà en algun moment no llunyà i pensarem en el molt que vam patir -pels presos, pel país, pel futur- i en el molt que ens va costar. La nostra perseverança ens portarà a terme. Només ens hem de mantenir units.
El coratge dels nostres líders empresonats ens ha de donar més força encara. Ara no és moment de defallir ni de desanimar-nos. Ningú a dit que fos fàcil, cal perseverar.
Al mal temps bona cara oi? Doncs seguim somrient encara q hi ha dies q costa; tot plegat, de moment, és allò q tenim. Quan els ostatges tornin a ser lliures podrem riure.
Els empresonaments, o millor dit les preses d'hostatges ens han pres el somriure, però no la força.
ResponEliminaDissabte l'ambient era diferent la manifestació. Més seriós, més contundent. Més convençut.
Tornarem a somriure i ells tornaran a casa...
Aquesta és la prioritat Carme. Que tornin a casa. Aleshores el somriure serà ample.
EliminaAquests dies torno a estar desanimat, espero alguna acció que em doni trempera...
ResponEliminaTots estem així Xexu. Aquesta acció que reclames, arribarà, esperem més d'hora que tard.
EliminaEls que no vam conèixer la dictadura en primera persona, estem vivint uns temps que se li deuen assemblar bastant.
ResponEliminaPresos polítics a l'UE en ple segle 21!! Trist! Vergonyós!!
Et quedes curt en els adjectius Risto. I els que afegiria jo, val més que no els escrigui...
EliminaAquest post, resum de tot el què està passant a casa nostra, és tota una declaració d'intencions...
ResponEliminaJo em pensava que després del franquisme, ja ho havia vist tot. Innocent!!!
Bon vespre, Xavier.
No ets innocent M. Roser. Sabíem de sobres amb qui ens les havíem.
EliminaLa paraula franquisme s'està repetint molt darrerament.
Sí, consol per al Desconsol, Xavier! Sembla que hi comença a haver moviments a Madrid i que potser els nostres presos polítics tenen més a prop la llibertat. Tan sols amb la seva, en aquests moments, ja n'hi hauria prou pel retorn d'un somriure joiós. De moment. Més endavant ja tornarem a ser més exigents.
ResponEliminaEl retorn a casa dels nostres presos serà el millor consol Montse. Quan ells obtinguin la llibertat, reconquerirem la nostra.
EliminaJa tens temps d’anar a totes les manis?
ResponEliminaA totes ho trobo impossible Pons. Si hi ha algú que ho ha fet el considero un heroi.
ResponEliminaQuan tornin les retallades socials, haurem de sumar-les a les manis contra les retallades de llibertats.
Ens en sortirem, Xavier. Ara ens movem per arenes movedisses i per això caiem i ens aixequem amb aquesta facilitat, però el terreny s'assentarà en algun moment no llunyà i pensarem en el molt que vam patir -pels presos, pel país, pel futur- i en el molt que ens va costar. La nostra perseverança ens portarà a terme. Només ens hem de mantenir units.
ResponEliminaCrec que serà tal com dius Teresa. No podem fallar.
Eliminaens han fet tant de mal que no sempre els sortirà bé.....tard o d'hora tornarem a riure i amb ells i elles a casa seva
ResponEliminaI encara ens en volen fer molt de mal, Joan. I tant que somriurem quan hàgim tornat a vèncer!
EliminaEl coratge dels nostres líders empresonats ens ha de donar més força encara. Ara no és moment de defallir ni de desanimar-nos. Ningú a dit que fos fàcil, cal perseverar.
ResponEliminaNingú va dir que fos fàcil Glòria, però no pensàvem que fos tan terriblement difícil.
EliminaEns en sortirem.
Que tinguem sort...
ResponElimina...que trobem tot el que ens va mancar
Eliminaahir."
Al mal temps bona cara oi? Doncs seguim somrient encara q hi ha dies q costa; tot plegat, de moment, és allò q tenim. Quan els ostatges tornin a ser lliures podrem riure.
ResponEliminaSí que costa somriure alguns dies, però el somriure també és una de les nostres armes pacífiques.
Elimina