Una llum roja
sobre un mar violeta:
orgull de dona.
Una de les frases que es van repetir
el 8 de març va ser: “La República ha de ser feminista”. Penso que
necessàriament. Com podria ser sinó?
Ens podem imaginar canviar un sistema
arcaic com és la monarquia, per una república on la meitat de la població
tingui menys oportunitats que l’altra?
A la monarquia, l’home passa per
sobre la dona d’una manera desproporcionada. Encara hi ha súbdites que fan la
genuflecció davant del rei. O monges que la seva missió principal és la d’atendre
el papa. Suposant que el sacerdot masculí pugui consagrar un bocí de pa i un
calze de vi, per què no ho pot fer una
dona?
Com diu la cançó “Endavant les atxes”:
morin els vassallatges.
Els homes, sobretot els de classe
treballadora, seguirem essent esclaus mentre les dones (sobretot també les de
classe treballadora) no siguin lliures.
Tota la societat que lluita per la
seva llibertat ha de ser conscient de que s’ha de fer pròpia la divisa
marçaliana de “tres voltes rebel”.
Començant per les dones i seguida també pels homes.
Igual que hem d’anar eliminant l’inèrcia
masclista que gairebé tota la població portem adherida a l’adeena amb una
naturalitat insultant. Començant pels homes i seguida també per les dones.
Necessitarem una escarpa i un martell
per arrencar-nos els tics masclistes.
Quan la llibertat i la igualtat de la
dona sigui total, la llibertat i igualtat de la societat serà més a prop.
Mentrestant, viurem la vida en lila.
O en violeta.
Per un dia canvies el groc per el lila, però com dius al final, no oblidem el lila fins l'any que ve, tinguem-lo sempre present en tot allò que fem.
ResponEliminaTens raó Xexu. Cada dia hem d'esforçar-nos per capgirar la tendència cap a la masculinitat de la societat. Començant per nosaltres mateixos.
EliminaCal que la República sigui igualitària i justa. Aleshores no caldrà que sigui feminista.
ResponEliminaEl que dius seria l'ideal, Risto.
EliminaGroc sobre lila: que bonica la imatge de "tres voltes rebel"! I quanta feina per fer que ens queda encara... Gràcies una vegada més pels teus posts!
ResponEliminaLa tulipa petita va néixer a casa, just l'endemà del 8 de març. Sí que ens queda feina Montse... i la farem!
EliminaAl final tindrem la vida de tots colors, perquè cada dia ens cal afegir-ni un...
ResponEliminaEl groc i el lila són complementaris, és lògic que es donin la mà!!!
A mi el mot feminista, no m'acaba d'agradar i masclista menys encara, es tracta de la igualtat que ningú és més que ningú...
Bon vespre, Xavier.
A mi també m'agradaria més que no calgués el feminisme, M. Roser, però és l'única manera de respondre davant del masclisme agressor, que com molt bé dius no ens agrada gens.
EliminaL'igualat entre els sexes seria l'ideal, però són tants els segles de domini masclista que costa arribar al punt just. Em guanyat molt i més que guanyarem. No defallirem!
ResponEliminaEl feminisme s'ha regenerat Glòria. El problema és que el masclisme també es regenera. Per això cal combatre'l.
EliminaOoooh! M'encanta el lila de fons i les flors grogues! Preciosa foto, que bé que lliguen aquests color!
ResponEliminaLa república ha de ser igualitaria, per descomptat i tenim feina a fer tots, homes i dones.
Hi ha moltes dones tan masclistes com alguns homes... costa, però anem avançant! Gràcies, Xavier!
Les dones que encara són masclistes deuen patir la síndrome d'Estocolm? Sí que anem avançant Carme. Cap a la igualtat i cap a la República.
Eliminahem de cuidar de les dones i elles de nosaltres, no som ningú si falta una de les parts. Estem fets per estar junts
ResponEliminaMolt ben expressat Joan.
Eliminaels teus reportatges d'imatges i mots en colors són deliciosament bells i reivindicatius gràcies xavier ! en lila i en groc!
ResponEliminaAquests 2 colors han estat els d'aquest mes, a casa nostra, Elfree.
EliminaLa bellesa i la fermesa de pensament són el millor homenatge que podries fer. És preciós, Xavier. Una abraçada.
ResponEliminaQue difícil trobar bellesa entre tants masclistes i carcellers, Olga.
EliminaEn lila o en groc, però no en rosa, si us plau, la vida. Que ja sabem que no ho és.
ResponEliminaCada color té la seva època Helena. Potser algun dia torna la vida en rosa, però conviurà amb la que la viu en blanc, o en negre. O en roig passió o (malauradament) en vermell de sang.
Elimina