Abans de les sis, el gat
ja m’ha despertat.
A dos quarts de set
el cel té molt de fred.
A les set i cinc
la claror diu: ara vinc.
A dos quarts de vuit
el sol fa el primer tuit.
De matinada
una esperada pluja
pinta aquarel·les.
Avui s’albira
una llum que allibera.
S’acaba la fosca.
Amb la llum roja
arriben les onades
i després marxen.
La lluna plena
com moneda de plata
dalt del cel dringa.
Per sobreviure
sobre la neu més blanca
neixen flors grogues.
i caldrà , malauradament que segueixin neixen flors grogues damunt la neu .....preciosa manera de despertar poèticament.....m'encisen es teves fotos amb el llaç groc!
ResponEliminaQuines ganes de que els llaços no hagin de ser grocs i que els innocents tornin a casa, Elfree.
Elimina"Cal que neixin flors grogues a cada instant" si en Lluís Llach, m'ho permet...
ResponEliminaUnes fotos precioses. Ja vaig dibuixar-ne unes quantes de Montgrony i n'he pintat una d'aquestes, ja les aniré posant al meu blog.
"Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà"
EliminaSempre m'agraden les teves aquarel·les Carme, ja ho saps.
Delicioses imatges, delicioses paraules. El dia neix i tu ja ets allà per no perdre't ni un bri de la teva bellesa!
ResponEliminaLa darrera imatge, però, em fa malastruga: el llaç groc sembla de cos present, estirat sobre la neu, les altres flors grogues s'inclinen a mirar-lo com si el vetllessin, algunes semblen plorar desconsolades mirant amunt i amb la boca oberta... Que només sigui una mala percepció meva!
No tenim gaire motius per ser optimistes Montse, però la intenció del llaç groc sobre la neu no era de malastrugança. Més aviat les flors que mostren el seu groc malgrat la nevada, representen la renaixença.
EliminaEls rodolins t'han quedat molt divertits, i les fotos, com sempre, espectaculars.
ResponEliminaA tu que també tens gat Xexu, potser t'ha passat alguna vegada, que et desperti abans d'hora.
EliminaBones hores per sortir a fer bones fotos com aquestes,felicito al teu 🐈 també!
ResponEliminaEl gat no es lleva per mirar el paisatge Joan. Demana un esmorzar diferent del plat de pinso.
EliminaCom sempre, un post on les fotos i les paraules conviuen amb pau i harmonia i es fan companyia(rodolí)...Per cert que m'encanta veure com al matí algú es lleva per fer fotos, jo si vull fer un post de matinades, ho he de fer amb fotos pispades(més rodolí)...
ResponEliminaBon vespre, Xavi.
Si vols fer un post rodó
ResponEliminat'has de posar el despertador,
i quedaràs la mar de bé,
amiga Maria Roser.
Una cosa és innegable: tu ets dels guardiolistes que es lleven ben d'hora, ben d'hora... ja han posat els carrers a aquestes hores? Jo ja no recordo la darrera vegada que em vaig llevar a aquestes hores...
ResponEliminaDe cara el bon temps rai, Risto, que com que s'allarga el dia es pot contemplar la sortida de sol.
ResponEliminaA l'hivern no és tan atractiu, ja que aquests mateixos passeigs matinals es fan a les fosques.
Et surt clavat, he,he.
ResponEliminaNovesflors: aquest mes són grogues.
ResponEliminaM'encanta! L'aroma reivindicatiu, en forma versolada sobre aquestes imatges tan bones i encertades...és un gust llegir-te, gaudint de molts sentits.
ResponEliminaGràcies Laura. Diguin el que diguin, els llaços grocs també són un símbol humanitari.
EliminaNo només dringa la lluna, dringuen els teus versos.
ResponEliminaQuina sort que t'hagin dringat, Helena.
EliminaDoncs, rodolins i haikus són d'allò més encertat per cada imatge. Admiro aquesta esperança teva, Xavier. Crec que no defalleixes mai i si és aixì no ho demostres. En els moments que vivim costa mantenir-se ferm. Parlo de la darrera imatge i el darrer haiku. Preciosos pel que transmets!
ResponEliminaTots tenim els nostres moments de dubtes Teresa, però penso que no podem defallir davant la injustícia. Ni podem renunciar a la República somniada.
EliminaEls teus posts, Xavier, tenen el do d'animar cos i esperit (cas que anessin separats, que penso que no) i procurar energies per encetar el dia. Gràcies i una abraçada.
ResponEliminaGràcies a tu Olga. Això mateix em passa quan llegeixo els teus poemes.
Elimina