dimarts, 23 d’octubre del 2018

La Tardor i la Primavera

    La Tardor fa una fotografia a una flor de nenúfar i li envia, per whatsapp a la Primavera.
        - He pensat que t’agradaria.
      - Has fet bé d’enviar-la avui. Sabies que els poetes te diuen primavera d’hivern? - li contesta, també per whatsapp la Primavera.
         - La primavera d’hivern passa ràpid - es lamenta la tardor.   
   Una mica de vent fa caure les fulles seques dels arbres. La majoria encara aguanten:
  “Quin vol més dolç quan el ventijol m’arrencà de la branca” pensa una fulla mentre cau a l’aigua de l’estany. 
    El corrent la porta prop d’una flor de nenúfar.
    De seguida se n’enamora.
    La flor de nenúfar se n’adona i, s’obre una mica més.
      - Els amors de primavera són esperançats de verd i rojos de passió - Li diu la fulla, una mica desanimada.
         - També són rojos els amors de tardor - diu la flor de nenúfar, que valora els colors de la tardor.
     - Els colors de l’amor de tardor són grocs, ocres, marrons... i si n'hi ha algun roig és d’un vermell cansat, com de sang seca.
   “No em donis l’esquena vent de llevant. Jo també vaig ser primavera, jo també vaig ser verda i encara em sento viva”
    A una fulla veïna se li escapa una llàgrima.
    Tothom hi diu la seva.
    "Fins que l’hivern ens separi."
    "Que allò que ha unit la primavera, el fred no ho separi..."
    Arriba la nit i la flor es tanca. 
   Amb la lluna creixent la fulla s’allunya. Reposa a la deriva dels dies.
   L’endemà la tardor torna a seure a un banc. 
   Somriu, té motius per seguir esperançada.

26 comentaris:

  1. Belas fotografias deste Outono "vestido" de Primavera.
    Gostei bastante da primeira fotografia.
    Um abraço e boa semana semana amigo Xavier.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
  2. Xavier,
    Edat roja, es diu el poemari de Joan Margarit escrit cap als 53 anys. La tardor, doncs, l'època més roja de la vida, més ardent. Com les entrades al teu blog!

    ResponElimina
  3. Molt boniques totes les fotos, a mi em captiven especialment la 6, la 7, la 8 i les últimes. Precioses!

    La història també és molt bonica i esperançadora.

    ResponElimina
  4. M'ha semblat veure una parella intergeneracional. L'un madur i l'altre verda... Espero que no sigui el què penso...

    ResponElimina
  5. Que bonic i que poètic, Xavier! Ets un home sensible, penso. El final, com bé diu i per això somriu la fulla, amb esperança.

    ResponElimina
  6. Doncs jo trobo sensacional la tercera imatge, amb un joc de llums que només un artista de debò sabria descobrir! Totes les estacions tenen la seva bellesa, totes les edats també. Però els colors de la tardor no els canvio pels de la primavera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imatges, ombres, llums, colors... la tardor ens fa savis Montse. Gràcies per la mirada.

      Elimina
  7. Un relat molt tendre escrit per un Xavier molt sensible...M'ha agadat molt, especialment aquest fragment;
    “No em donis l’esquena vent de llevant. Jo també vaig ser primavera, jo també vaig ser verda i encara em sento viva” "A una fulla veïna se li escapa una llàgrima"
    Jo també em sento com una fulla nostàlgica. Quant ja tenim una edat, hem anat vivint les diferents estacions de la vida, cada una d'elles amb els seus colors especials...I totes ens regalen il·lusions!

    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has explicat molt bé M. Roser, la vida viscuda fa sàvies les persones.

      Elimina
  8. Sempre que trobo nenúfars em quedo parat mirant-los. Em sorprenen molt aquestes plantes, com reposen les seves plataformes verdes sobre l'aigual. I per si fos poc, aquestes flors tan especials. És un conjunt ben estrany, encara que no ens ho sembli perquè ja els coneixem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert que les flors i les fulles del nenúfar, ens semblen exòtiques, Xexu, tot i que les hem vist tota la vida al nostre país.
      Aquestes son del Turó Park de Barcelona.

      Elimina
  9. Els nenúfars tenen un nosequè que els fa especials, potser perquè n'hi tan pocs i costa tan de trobar-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I trobar-los tan florits a la tardor encara els fa més especials Deric.

      Elimina
  10. Quina dolçor d'història més amorosa ;);)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tardor, com a bona primavera d'hivern ens ha portat noves flors i Nousnenúfars.

      Elimina
  11. Magnífic reportatge (como todos los tuyos). Fantásticas fotografías.
    Salutacions.-

    ResponElimina
  12. Respostes
    1. Amb els colors de tardor, se'ns escalfa el dit al disparador de la càmera, Joan.

      Elimina