dimecres, 31 d’octubre del 2018

Qui ets?

    En Gabí era un lladre de cementiris, “una  feina poc corrent avui en dia” com deia ell mateix. Creia que era un ofici que acabaria desapareixent. 
   "La gent ha perdut el respecte als morts i abans d’enterrar-los els desposseix de les anells, arracades, cadenes i medalles d’or. A més, amb la moda de les incineracions perilla la continuïtat dels proveïdors", es queixava.
   La majoria de matinades se’n tornava a casa amb les mans buides, sense haver venut ni una escombra, com li deia el seu pare, que és qui li havia ensenyat l’ofici.
   I si algun dia encara feia sort, era amb algunes dents d’or. També anaven de baixa, ja que els dentistes, majoritàriament havien deixat d’implantar-les.
  “El poc or que trobo me’l paguen malament.” Li explicava amargament a en Tomeu, que era l’únic que sabia a què es dedicava. “No et fa por Gabinu, passar les nits al cimintiri?” li havia preguntat una vegada. “Por de treballar entre creus?” contestà en Gabí.
   I encara afegia: “Ca! Les creus, les maresdedeus i els sants dels nínxols i de les tombes em protegeixen!” 
   Li feia més por  passar els dies al cotxe abandonat que feia servir de dormitori d’ençà que l’havien desnonat del pis on vivia.
   En Tomeu, que a més li feia de confident l’havia informat que sota una antiga abadia en ruïnes, hi havia una cripta on hi havia enterrat un mitrat amb un anell d’or massís, amb un robí de la mida d’una avellana.
   El novembre començaven unes excavacions i de ben segur que ho descobririen. Calia actuar ràpid.
    La nit de Tots Sants era l’última oportunitat.
  El confident li havia assenyalat correctament el lloc. Així que entrà a l’estança s’adonà que hi havia unes quantes tombes. “La que duu el bàcul a la mà esquerra”. Li havia concretat en Tomeu.
   Amb l’escarpa i el martell començà la tasca de retirar la tapa de marbre. Passades unes hores aconseguí, feixugament, moure la làpida.“Pesa com un mort” es digué. 
    Se li glaçà la sang quan escoltà un soroll a la tomba del costat.
   En Gabí s'amagà al racó més fosc de la cripta. De la tomba en sortí un ésser decrèpit que es dirigí directament on era ell.
       - Qui ets? - Li preguntà llançant-li una mirada de sang.
       - ... - En Gabí no va poder articular cap mot i s’arraconà encara més contra el mur.
   Sense cap presa l’ésser es dirigí a la tomba on en Gabí havia estat treballant tota la nit, extragué l’anell del dit del seu ocupant, es fregà el robí a la màniga, el mirà a contrallum de les llànties i s’allunyà escales amunt. 
     Va passar una estona abans de que el Gabí no s’atrevís a fugir d’aquell lloc.
     A fora, una matinada de tardor havia incendiat el cel.


28 comentaris:

  1. El seu pare també li hauria d'haver ensenyat que, pels lladres de tombes, la nit de Tots Sants és una festa de guardar inexcusable.

    Molt ben narrat, m'ha agradat molt aquest conte de por tan adient per aquests dies. I la primera part, on expliques com aquest és un ofici que va de baixa per diverses raons entre elles perquè "perilla la continuïtat dels proveïdors" l'he trobat genial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó McCabeu, va triar una nit de precepte pels morts. Aquest dia el seu confident no l'aconsellà bé. L'hauria d'haver avisat un dia abans, com a mínim.

      Elimina
  2. Uma bela história meu amigo e muito bem ilustrada por magnificas fotografias.

    Os meus parabéns pelos magníficos 5-1 do Barça ao Real Madrid a Catalunha ficou em festa e eu também.

    Um abraço e continuação de uma boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muito obrigado pelo comentário amigo F. Manuel.
      Un equip republicà va guanyar a un equip monàrquic per 5 a 1, més o menys la mateixa proporció política que hi ha a Catalunya de republicans envers monàrquics.
      Segur que els del R. Madrid es penedeixen d'haver deixat escapar el Cristiano Ronaldo.

      Elimina
  3. Ve fer la feina bruta i es quedà sense benefici, potser si que va triar malament la nit, tot i això va tenir sort de sortir i poder explicar-ho !.
    Bon relat per aquesta diada !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se li va complir aquella dita de: "uns carden la llana i els altres s'emporten la fama". Salvar la pell, en casos així és una sort.
      Gràcies Artur.

      Elimina
  4. Molt bo el relat. Un altre ofici artesanal perdut! Actualitzar-se o morir!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dic el mateix que dius tu, Laura: reciclar-se i viure! El Gaví haurà de canviar de feina. I no fiar-se de ningú.

      Elimina
  5. Tard o d'hora havia de trobar-se amb un mort més viu que ell.

    ResponElimina
  6. Quin iuiu, aquest conte, Xavier, ben apropiat pe aquests dies de Tots Sants!

    També és mala sort que fes la feina sense treure'n profit. Crec que serà més assenyat que aprengui algun altre ofici...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fer la feina per a que uns altres s'emportin el benefici... aquesta cançó la coneixem des de fa molts anys, Carme.

      Elimina
  7. Genial, Xavier, aquest conte de Tots Sants! Has sabut transmetre'ns una mica de por i tot! Per cert, d'on és aquest cementiri que mostres a la foto, lluna inclosa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cementiri de la lluna és d'un petit poble del Penedès. Per Tots Sants l'olfacte se't fa més agut Montse, i t'has adonat que és de la teva comarca.

      Elimina
  8. Encertadíssim relat per al dia d'avui, Tots Sants. M'ha encantat.

    ResponElimina
  9. Potser és algun franquista, el mort que li fa por, darrerament estan ressuscitant, o és que mai han estat morts del tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No cridis el mal temps Helena. Per desgràcia és com dius: el fantasma del franquisme no ha mort i a sobre neixen nous feixismes arreu.

      Elimina
  10. Sempre m'han ensenyat que s'ha de tenir respecte pels morts i guardar la por per els vius.

    ResponElimina
  11. Gran relat i ben acompanyat d'imatges suggerents i aterridores. Felicitacions!
    Per cert, no em queda clar si el que surt de la tomba és un mort vivent o un altre lladre de tombes que s'havia amagat. S'ha anat a topar amb la competència?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per la descripció de l'aparença del que surt de la tomba, no sembla que tingui gaire bona salut, si és que té salut.
      Per cert, salut Risto.

      Elimina
  12. He, he, un post ben adient per aquests dies, en Gabí es feia el valent, però a l'hora de la veritat era força cobardica...Qui redimonis devia ser aquell ésser que va pispar l'anell, abans que ell pugués fer-ho! De totes maneres no es faria gaire ric sent lladre de cementiri, el seu pare li podia haver ensenyat a robar bancs o joieries...
    Bon vespre,Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Gaví estava predestinat, M. Roser. La majoria de pobres no poden triar. Per fer-se ric, més que lladre de banc més li valdria ser un lladre important, o sigui, directament banquer.

      Elimina
  13. carai un conte d'aquells d'abans que s'explicaven a la vora del foc tot torrant castanyes i moniatos ....ben narrat i delicioses com sempre les "il·lustracions" ah tens raó val més que hagués estat banquer

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un conte dels d'abans de la guerra, Elfree. D'una guerra que com (gairebé) totes van guanyar els banquers.

      Elimina
  14. Ja veig que vas decidir fer un conte de terror per Tots Sants. Una història de difunts amb un protagonista que potser hauria d'anar pensant en buscar-se una altra feina...

    ResponElimina
  15. El negoci del Gavinu està passant unes hores baixes Xexu. Haurà d'esperar que s'acabi la crisi.

    ResponElimina