dimecres, 7 de novembre del 2018

Quan la tardor


     Quan la tardor obre finestres per dir-te bon dia.
    Quan la tardor fa un any que dura i comptes les hores que falten per a que s’acabi.
    Quan la tardor et diu que ja l’havies viscuda abans.
    Quan la tardor t’acoloreix el cor.
    Quan la tardor és una platja deserta.
    Quan la tardor et diu que ja no fa temps per banyar-se.                  (Foto: Antoni Pujol)   
    Quan les onades arriben com un moviment de la mar de Debussy.
    Quan la tardor es el bressol de tots els blaus de Lluís Llach.
    Quan la tardor és calma.
    Quan la tardor et mira amb tendresa.
Quan el sol segueix essent el regal de cada dia.

Publicat per a

22 comentaris:

  1. Francisco Manuel Carrajola Oliveira7 de novembre del 2018, a les 11:17

    Belas fotografias outonais meu amigo, gostei bastante.
    Um abraço e continuação de boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
  2. artur7 de novembre del 2018, a les 13:10

    Una bona calma, sense dubte i bones fotografies !

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas7 de novembre del 2018, a les 16:03

    És la desembocadura del Llobregat? Jo vaig fer unes fotos a la Gola del Ter diumenge passat i m'hi has fet pensat. La tardor es presentava diferent.

    Quan la tardor rondina i fa rúfol... hauria posat.

    Precioses fotos. La tardor ja pot anar dient que tu et banyes igual!!! He, he, he...

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol7 de novembre del 2018, a les 16:46

      No és el Llobregat. Són rierols entre Castelldefels i Gavà després de les abundants pluges d'aquesta tardor. Tal com ho dius tu Carme: "Quan la tardor rondina i fa rúfol"

      Elimina
  4. Risto7 de novembre del 2018, a les 17:48

    I què? Vas arribar a banyar-te de cos sencer? Perquè ets tu, oi, qui corre directe cap a l'aigua?

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol7 de novembre del 2018, a les 18:52

      Sí que em vaig banyar, Risto. Era un dia fred, però l'aigua no era freda.

      Elimina
  5. novesflors7 de novembre del 2018, a les 19:45

    Un veritable regal, aquesta tardor que ens pintes, amb paraules i amb imatges.

    ResponElimina
  6. M. Roser7 de novembre del 2018, a les 20:33

    Preciosa la teva tardor, que amb el teu permís també faig meva...L'última foto la trobo molt original!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol7 de novembre del 2018, a les 20:54

      Naturalment que la podem compartir aquesta tardor, M. Roser. La nostra tardor.

      Elimina
  7. Galionar8 de novembre del 2018, a les 16:07

    Benvingudes les tardors com aquesta, que converteixen els homes en artistes o en nodreixen encara més la seva inspiració!

    ResponElimina
  8. Garbí248 de novembre del 2018, a les 21:59

    Cada estació té allò... Però potser la tardor és la més nostàlgica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol9 de novembre del 2018, a les 8:51

      És tal com dius, Joan: el dia s'escurça i la nostàlgia s'allarga.

      Elimina
  9. Pons9 de novembre del 2018, a les 12:34

    Quan la tardor fa que dia si dia no plogui, quina meee...

    ResponElimina
  10. Helena Bonals10 de novembre del 2018, a les 17:02

    El sol brilla per tots, bons o dolents, i no cal que digui quins són els bons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol10 de novembre del 2018, a les 20:54

      També es podria expressa: els justos aixafats i els injustos ocupants.

      Elimina
  11. Sergi10 de novembre del 2018, a les 19:37

    Per tardor que no s'acaba mai no vols dir la meteorològica, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol10 de novembre del 2018, a les 20:55

      En la tardor que fa un any que dura, hi podria haver una metàfora.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)