En aquesta platja s’hi ha banyat quan és el temps. Avui, a ple hivern
és pràcticament deserta.
Des de dalt de la duna protegida es veu una bona vista del mar.
I des del mar, no gaire llunyans, es veuen els edificis del Poble Nou.
Un parc separa el mar de la població.
En entrar per la part baixa de la Rambla del Poble Nou un edifici
peculiar dona la benvinguda al santsenc. Això és “casa”, pensa.
És un dia de cada dia. La Rambla convida a entrar-hi.
Està anunciada l’actuació d’en Roger Mas per al mes que ve. En pren
nota per si pot venir.
L’orxateria és tancada per vacances. Li sembla que aquell dia d’abril
de fa tants anys era oberta.
Troba un monument que segur que aleshores no hi era pas.
Torna avall per la Rambla, aturant-se de tant en tant a badar.
Gira per un carrer i segueix badant. Se sent olor de flors, i això li
agrada.
Ha estat de sort de girar per aquest carrer, segueix el rastre de les
flors.
Gairebé imperceptiblement li arriba la sentor de la tarongina.
Veient alguns dels racons, no li estranya que aquest barri conservi el
nom de “Poble”. L’adjectiu de “Nou” amb els anys anirà perdent sentit. Però li
agrada. Això vol dir que algun dia ho va ser. Li fa pensar amb el Mercat de
Sants, que té més de 100 anys i encara s’anomena “Mercat Nou”.
Hi ha un passat que es viu en present. Recorda la cançó “Si tots els
pobles” que va cantar en Xesco Boix a l’Aliança. Una de les estrofes deia
“La nostra
gran equivocació
sempre ha
estat no buscar la unió
i el nostre
encert ha sigut trobar
que tots
junts podem guanyar”.
No sembla que hagin passat gairebé 45 anys.
Les passes el porten a les portes del cementiri del Poble Nou. Mira el
rellotge i decideix entrar-hi.
Que maravilha belas fotografias dessa grande e bela cidade, aproveito para desejar a continuação de uma boa semana.
ResponEliminaAndarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Gràcies F. Manuel per passejar-te també per aquest barri tan entranyable de Barcelona.
EliminaSembla que continuarà la passejada pel poble nou... benviguda, doncs. Conèixer bé els barris de Barcelona és tot un repte. No te'ls acabes.
ResponEliminaNo és un lloc on hi vagi gaire sovint. L'últim com que hi vaig estar va ser el dia 11 de setembre de 2015, pel tram que em tocava a la Meridiana, ben a prop de la Rambla. Hi vam anar amb un "indígena" del Poble Nou, (un poblenovenc?) que tenia la il·lusió d'ensenyar-nos records de la seva infantesa. Aquell dia a la Rambla del Poble nou no es podia dinar. Estava tot col·lapsat i vam acabar menjant en un lloc super original de madalenes salades. Boníssimes, de tots els gustos: pernil, formatge, sobrassada, i un etc... llarguíssim. No sé si encara deu existir, però no fa pas gaire que em van dir que encara hi era.
Esperem la segona part....
L'encertes Carme. A la darrera frase ja s'indica a quin indret serà la segona part.
EliminaQuan torni al Poble Nou buscaré les magdalenes variades. Gràcies per la companyia.
Maravilloso paseo y, como dice Carrajola, unas fotos también maravillosas.
ResponEliminaNo sé quien es Carrajola, pero gracias por el adjetivo Pitt.
EliminaEn el primer comentario de esta entrada figura su autor:
EliminaFrancisco Manuel Carrajola Oliveira.
Como siempre le llamo F. Manuel me había despistado.
EliminaLes platges desertes a l'hivern m'agraden molt. Smbla que et fan companyia. Com el silenci, el run-run de les onades acompanya.
ResponEliminaEm passa igual Novesflors. El so de les onades no trenca el silenci.
EliminaDit d'una altra manera, les platges plenes de gent (i nosaltres som gent) no agraden.
Caram un post que podria ser una guia turística...Està molt bé això de descobrir d'altres indrets de la teva ciutat, jo no hi he estat mai al Poble Nou, però trobo que té un encant, ves per on, de temps antics...
ResponEliminaAixò de viatjar en tracció animal, suposo que no vols dir a cavall d'un ruc, he, he...
Fins la segona part, Xavier.
La tracció animal son les cames del biciclista. Un ruc amb rodes.
EliminaGràcies M. Roser per haver-me acompanyat en aquest barri que trobes encantador, i jo també. Ens veiem a la segona part.
Molt bé aquest passeig pel Poble Nou!😉
ResponEliminaUna primera part terrenal, Joan. La segona serà de més enllà, però sempre al Poble Nou.
EliminaEm passa com a la M. Roser, que no conec aquest barri de Barcelona, però possiblement viatjar-hi a través del teu post ha estat la millor manera de tenir-hi la primera presa de contacte. I el que explica la Carme sobre les magdalenes salades, quina temptació tan gran! Esplèndides imatges, Xavier!
ResponEliminaCal dir que en aquest post hi ha moltes mancances. El Poble Nou és molt gran, hi ha les grans fàbriques, moltes d'elles reconvertides en espais de cultura, que no apareixen a les fotos.
EliminaGràcies per les "esplèndides", Montse.
Interessants racons. El Poble Nou és realment un món a descobrir. Molts barris de Barcelona, força desconeguts per molts dels seus habitants tenen una història ben particular. Has tastat Horta?
ResponEliminaSí que conec Horta, Laura. Tenia uns oncles que vivien en una torreta de la muntanya. L'oncle havia fabricat una piscineta i un estiu de fa un 55 anys vaig passar una setmana amb els cosinets, com si fossin unes colònies a Sant Joan d'Horta.
EliminaActualment tot ha canviat, però cada antic poble absorbit per la gran Barcelona conserva els seus trets diferencials.
Barcelona, per un terrassenc com jo és encara una gran desconeguda. Veig que saps trobar llocs poc massificats i sense a penes turistes. M'he de fer un plantejament abans no s'hagi omplert cada racó. Per sort, gràcies als castells i a les festes populars he conegut un bon grapat de barris...
ResponEliminaEls turistes, a Barcelona es dediquen al Barri Gòtic, Raval, la Ribera, la Barceloneta, Gràcia, la Sagrada Família, el Parc Güell... s'estan escampant com una taca d'oli imparable a d'altres barris: a les Corts pel camp del Barça, a Sants per la proximitat de l'estació i Montjuïc. I ja comencen a penetrar també a Horta, els antiaeris del Guinardó, al mercat de Sant Antoni... Quina plaga!
EliminaJa els desviarem a Terrassa, que també teniu coses molt interessants, Risto.
Aquests carrers del Poble Nou m'han portat a la memòria en Ricard. Vam participar junts a un concurs de pintura ràpida, fa molts, molts anys ( potser finals dels 60 o principis dels 70).
ResponEliminaRecordo aquella època dels concursos de pintura ràpida, Francesc, als anys que dius. Ha passat més de mitja vida.
EliminaNo és gens nou que la unió fa la força, petò sovint ho oblidem, que deia Raimon.
ResponEliminaHauríem de repetir-nos cada dia allò de: "El poble unit mai més serà oprimit".
EliminaI tot i així alguns ho oblidarien, Helena.
M'has fet pensar que, vivint a ciutat, segurament fas vida al voltant del teu barri i et desplaces poc als altres barris als que hi has d'anar expressament si vols visitar-los. Hi ha llocs pels quals probablement passes més, però Poblenou, si vens de Sants, segurament no és lloc de pas per anar enlloc. Així que sent de la mateixa ciutat, com que no solem fer turisme a casa, segurament hi ha molts racons que no coneixem. Però pel que sembla tu sí que tenies motius per anar a Poblenou, ens ho explicaràs en una propera entrada que potser ja tens publicada. Ja hi arribaré quan sigui el moment.
ResponEliminaSí que a vegades ens movem per diferents barris de Barcelona per fer alguna gestió. En aquest cas, ha estat simplement pel gust de passejar i respirar l'aire del Poble Nou.
EliminaSí que hi haurà una propera entrada, Xexu.
Tens tanta raó, Xavier... El poble ja no és nou i la manca de llibertat és la que era. És això el progrés?
ResponEliminaUn bon reportatge! Pels que no som de Barcelona, un descobriment deliciós.
M'ha agradat això de la tracció animal!
El progrés ens el portarà la República Teresa. Però caldrà treballar-la.
Elimina