Entre xiprers la llum del 2018 s’esvaeix.
L’endemà el so de les campanes forada la boira. Esdevé una boira
musical.
A cada campanada el sol avança.
Com una broca forada el tel de núvols.
Els darrers dies de l’any són de boira sobretot a la “terra baixa”.
Un petit abisme entre el sol i la boira. Un petit abisme separa la vida
de la mort. Cara i creu.
A vegades quan sembla que vol escampar, la boira torna.
La lluita entre la llum i la fosca s’allarga.
Si la boira no s’enretira, cal pujar a buscar el cel blau.
Hi ha un camí de núvols entre Montserrat i la Mola de Sant Llorenç. I si
ens hi embarquéssim?
Arriba el 2019.
La llum d’aquest nou any és esperançadora.
Un paisatge diferent de Montserrat , que ens repte a buscar la llum esperançadora !.
ResponEliminaBon Any !!
No defallirem Atur. Fins recuperar la llum que amaga la boira.
EliminaQuines fotos més xules. Has sabut treure molt partit de la boira i de la claror que l'empeny enllà. M'han agradat molt totes. Aquest mar de núvols jo l'he vist unes quantes vegades des de l'alra banda. Des de Sant Llorenç de Munt, un mar de boira immens i Montserrat com un vaixell gegant damunt dels núvols. Són dues vistes oposades igualment precioses. He de dir que com a vaixell, vist de lluny, Montserrat és fantàstic.
ResponEliminaGràcies per compartir els teus dies, el teu paisatge i les teves llums i boires de Montserrat.
Montserrat és visible des de moltes comarques, sobretot des del Vallès, el Penedès i naturalment el Bages i el Baix Llobregat. I moltes vegades tal com dius Carme, les crestes sobresurten de la boira.
EliminaLes llums i les boires, metàfores del que estem vivint.
Magnífiques fotos Xavier !!!
ResponEliminaLa boira i els contrallums ho van posar fàcil, Antoni.
EliminaAquestes boires son millors que la meva Boira.
ResponEliminaFrancesc, la boira de Montserrat enyora la Boira dels pujols de Bellcaire.
EliminaUn vídeo de Montserrat, preciós i la boira encara que de vegades sol ser una mica empipadora, sovint augmenta la bellesa del paisatge...
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest peu de foto: L’endemà el so de les campanes forada la boira. Esdevé una boira musical.
Un Any Nou ple d'esperança, Xavier.
Les campanes a Montserrat sonen millor. Deu ser l'efecte "timbaler del Bruc".
EliminaQue l'any nou sigui tal com dius, M. Roser.
Quina meravella d'imatges, Xavier! Montserrat sempre val la pena, però a través de la teva mirada esdevé un paradís més màgic encara! No sabria triar-ne una de sola, però la de l'arc amb l'estàtua de la plaça, la noia amb els cabells amb llum del sol i la creu de Sant Miquel allà al fons és insuperable! A més, les teves paraules prenen tota la força d'aforismes molt, molt encertats.
ResponEliminaEts bona coneixedora d'aquesta muntanya.
EliminaMontse, Montserrat t'espera aquest mateix 2019.
Vaig ser a Montserrat just ahir, dia que tu penjaves el post, però no el dia que tu hi vas ser. De fet, a l'hora que vas penjar el post jo hi estava pujant. Tampoc no coincidíem en la localització, ja que no vaig passar pel Monestir, vam pujar des del Bruc a l'Albarda Castellana i a Sant Jeroni, i vam baixar sense passar pel lloc més turístic. Però en una cosa sí que coincidim, just en arribar al primer cim la boira ens va envoltar, i això que no havia fet acte de presència fins llavors.
ResponEliminaPer 4 dies de diferència no vam coincidir a Sant Jeroni Xexu. No pararem fins a trobar-nos.
EliminaMeravelloses imatges. Em quedo, en particular, amb la de l'entrada de llum i boira a través dels arcs al pla de l'abadia. Molt boniques en conjunt. A mi sempre em costa fer bones fotos amb boira. Suposo que també és qüestió de càmera...
ResponEliminaQuan matines la llum et premia, Risto. I encara no han arribat els turistes!
EliminaFotografias espectaculares de Montserrat já lá estive à bastante tempo e gostei bastante, aproveito para desejar ao meu amigo um excelente Dia de Reis.
ResponEliminaAndarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
Si has estat a Montserrat ja ho coneixes F. Manuel: llum, pedra i espiritualitat fins i tot per als que no creuen.
EliminaEls reis ja han passat. Espero que per a tu també hagin estat generosos.
Molt ben trobades totes les imatges,sobretot quan els raigs de sol travessen les boires!👍
ResponEliminaEl sol i la boira són uns bons aliats per a la fotografia.
EliminaBon any, Joan.
Gràcies Xavier! Bon Any per a tu també! 🙂
EliminaI tant, que porta esperança, sobretot si existeix gent com tu, que ens acosta la bellesa del viure.
ResponEliminaLa Mola... aquests dies n'escric i hi penso, perquè és on es va originar la terrible riuada del Vallès, el 62. Des de la casa de Rubí vèiem el Montserrat i el Sant Llorenç.
Bon any, i ben inspirat, Xavier.
Tenia 7 anys quan van passar les riuades del Vallès. A casa se'n va parlar molt. No teníem televisió però recordo les fotografies dels diaris.
EliminaQue tinguis un bon any Olga. Tant Montserrat com la Mola son muntanyes que es fan estimar.
La boira vista així és impressionant. Jo la veig moltes vegades des d'una caseta que tinc dalt, a la muntanya, i és ben bé així de colpidora. Ho descrius de meravella, amb paraules i amb imatges. Que tinguem bona llum aquest 2019, plena d'esperances.
ResponEliminaAmb boira o sense, que no falti la llum. Bones (i noves) flors per aquest 2019.
EliminaUa! M'encanten aquestes imatges misterioses, amb els jocs de llums i boires i núvols. I llavors la claror nítida. Xulo!
ResponEliminaGràcies Gemma. Montserrat dona per molt, ja ho veuràs.
EliminaÉs veritat, dona per molt, Montserrat. És un microclima, i una illa enmig del Bages. Les teves fotos se superen l'una a l'altra, la final és sublim.
ResponEliminaAixò que dius que és com una illa, em fa pensar que els antics ermitans es devien sentir com si fossin robinsons.
EliminaGràcies Helena per mirar tan amorosament les fotos.
E S P E C T A C U L A R!!!!
ResponEliminaGràcies per aquest adjectiu Laura. El paisatge el val.
Elimina