dijous, 17 de gener del 2019

Turons de Montserrat

     De bon matí, l’aire fa olor de coca de Montserrat.
     Ran de roca, els pensaments flueixen, conglomerats.
     A cada via que abandonem s’hi perd una ànima.
     Els pobles als que els neguen la llibertat són els que més l'estimen.
     Quina llum hi ha entre “eixos turons”. De puntetes, tímidament la claror passa sense fer soroll.
     Deixa’m llegir-te, deixa’m mirar-te.
     L'avarícia i l'enveja són un verí potent. L'amor és l'antídot.
     Si no existís la tristesa, no caldria l'esperança.
     Entre els turons se sent l’eco dels batecs del caminant.
     Admiració vers els escaladors.
     Pels que pugen o pels que baixen.
     Quan has de marxar de Montserrat no mires enrere: mires enlaire.
     Amunt, amunt...

  Contemplar aquesta imatge a Montserrat és fer-ho amb els ulls dels nostres avantpassats. Si hem perdut la fe, bé ens deu valdre la que van tenir ells.
 Aquells que sentien il·lusió per l'esdevenidor, pels seus infants, que a la llarga vàrem ser nosaltres. 
   L’esperança dels seus temps que llavors eren presents  i el record pels avis  que a la vegada els precediren. Que deuen ser els nostres rebesavis.
  Sentir l’espiritualitat sense necessitat de practicar la religió.
  Retornar sempre a escoltar les campanes de la basílica sabent que “tenim una oportunitat”.
Publicat per a

20 comentaris:

  1. Carme Rosanas17 de gener del 2019, a les 23:44

    Eixos turons són pura màgia. Les teves fotos ens l'acosten. Cada dia puc ceure Montserrat des del meu carrer i moltes vegades la penso com a muntanya màgica. O la saludo. Bon dia muntanya màgica, bon dia Montserrat. O bona nit, al capvespre, que des d'on soc s'il·lumina de sol ponent.

    No tenim fe, però la moreneta sera sempre nostra.


    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol18 de gener del 2019, a les 14:57

      Quina sort que cada dia puguis mirar eixos turons, Carme. Sí que hi ha una mena de màgia a les muntanyes, a les coves, a les ermites enrunades, a les veus dels monjos i els escolans...

      Elimina
  2. Francisco Manuel Carrajola Oliveira18 de gener del 2019, a les 13:00

    Estas montanhas são espectaculares meu amigo apetece fazer umas caminhadas por lá, aproveito para desejar um bom fim-de-semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol18 de gener del 2019, a les 14:58

      Per veure l'autèntic Montserrat cal caminar una mica, F. Manuel.

      Elimina
  3. Sergi18 de gener del 2019, a les 14:50

    Quina muntanya més màgica, els racons que té no te'ls acabes. No m'estranya que alguns hi aneu periòdicament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol18 de gener del 2019, a les 14:59

      Com que hi has estat no fa gaire Xexu, segur que alguns dels turons que apareixen els coneixes.

      Elimina
  4. novesflors18 de gener del 2019, a les 17:45

    Recorde la primera vegada que vaig veure "la moreneta". Me la havia imaginada gran i així, petitona, em va semblar preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol18 de gener del 2019, a les 18:28

      Es veritat Novesflors. És una marededéu amb una bellesa molt serena. I més si la comparem amb d'altres imatges romàniques, que acostumen a tenir una expressió menys sublim.

      Elimina
  5. Galionar18 de gener del 2019, a les 19:03

    "Sentir l’espiritualitat sense necessitat de practicar la religió". Amb aquesta frase l'has clavada, Xavier; és ben bé així! Eixos turons a través de la teva mirada d'artista són especials i seductors. I a la nostra Moreneta no deixarem de venerar-la mai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol18 de gener del 2019, a les 22:29

      Hi ha una atmosfera immaterial que ens crida Montse. L'atracció de la imatge la devem haver heretat dels nostres avantpassats ancestrals.

      Elimina
  6. M. Roser18 de gener del 2019, a les 20:17

    Quines roques tant espectaculars arreu de la muntanya de Montserrat." Eixos penyals coberts de romaní"...
    Veig que gaudeixes de la jubilació , fent país...Fantàstic!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol18 de gener del 2019, a les 22:45

      Tinc una foto d'un romaní de Montserrat, però finalment no ha entrat.
      Amb la jubilació es viu el doble, oi M. Roser?

      Elimina
  7. Joan Rodó i Galiana19 de gener del 2019, a les 0:52

    La imatge de la Moreneta és molt potent,m'encanta! 😍

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol19 de gener del 2019, a les 8:09

      Has encertat l'adjectiu, Joan: és encantadora. Deu ser perquè és la imatge original, la que hi ha al Cambril.

      Elimina
  8. Helena Bonals19 de gener del 2019, a les 21:55

    És inexhaurible, Montserrat, per a tu i per a tothom que la visita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol19 de gener del 2019, a les 22:52

      I tant que és immens Montserrat, Helena. Les fotos que apareixen aquí són de la regió de Tebaida, Sant Jeroni, Flautats i alguna altra més.
      Si anem a la regió d'Agulles, Montgros, Coll de Port, etc. necessitaríem incloure 300 o 400 fotografies més.

      Elimina
  9. Gemma Sara22 de gener del 2019, a les 20:22

    Jo no soc gaire espiritual (ni religiosa) però reconec que Montserrat té alguna cosa que va més enllà de la seva forma especial o potser per això...

    M'apunto el que li has dit a la Ma. Roser que amb la jubilació es viu el doble!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol22 de gener del 2019, a les 21:37

      Ser agnòstic o ateu i al mateix temps sentir espiritualitat sense religions intermediàries.
      Ets molt jove Gemma, però tot arriba. I el temps corre molt.

      Elimina
  10. Francesc Pujol Boira -cuina sense gluten27 de gener del 2019, a les 9:04

    Les muntanyes de Montserrat son un valsem per l'anima.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)