Un matí a Montserrat el sol tenyeix les muntanyes d’un to ataronjat.
L’últim núvol de la matinada es fon: avui no serà un dia emboirat.
Les cabres salvatges de Montserrat tresquen amb llibertat.
Montserrat rima amb sororitat.
Montserrat rima amb amistat.
I també amb dignitat.
Amb el sentiment de qui innocents empresona: la maldat.
I un sentiment més poderós i lliure: la bondat.
Pedraforca, Cadí i Pirineus rere el Carall Bernat.
La Mola i el Montseny des de Montserrat.
Collserola emmarcat.
El Puig Major de la serra de Tramuntana de Mallorca, a l'alta mar.
Montserrat rima amb adversitat.
I amb el Mar de les Tempestats.
David contra Goliat.
Unes fotos de nota, molt bones.
ResponEliminaGràcies Francesc. Montserrat dona facilitats als afeccionats a la fotografia.
EliminaFotografias fantásticas meu amigo e já tive o prazer de ter estado no mosteiro de Montserrat.
ResponEliminaUm abraço e que o sol brilhe na Catalunha.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Obrigado F. Manuel.
EliminaMolt ben trobat tot , fotografia i text !!
ResponEliminaM'agrada pensar que, a la fi, Montserrat també rimarà amb FELICITAT i LLIBERTAT !
Bon divendres ;)
Tant de bo que les teves paraules esdevinguin profètiques, Artur.
EliminaMontserrat és tantes coses i rima amb tants conceptes que la quantitat de simbolismes i sentiments que inspira seria inacabable... I encara faltarien tots els versos lliures en els quals la rima no seria important... Fantàstiques les imatges i les cabres salvatges!
ResponEliminaMontserrat és un símbol nacional, espiritual, geogràfic, excursionista, esportiu, i com dius, moltes més coses. Fauna i flora. Poesia i música.
EliminaI ha donat nom a moltes il·lustres Montserrats, Montses, Munses, Monts, etc.
Xavier, llibertat, dignitat, sororitat i bondat poden amb la maldat. David podrà contra Goliat. Només hem de seguir sense deixar mai d'estar esperançats.
ResponEliminaUna abraçada!
La democràcia guanyarà Teresa. Amb certesa.
EliminaUna cosa molt gran en una de molt petita.
ResponEliminaMontserrat és immesurable, Helena.
EliminaUnes fotos molt guapes de Montserrat i suposo que us va fer uns dies ben assolellats...
ResponEliminaMontserrat com dius tu rima amb moltes paraules boniques: bondat, amistat, dignitat, llibertat...
Bon vespre, Xavier.
Gràcies M. Roser. Quina sort quan totes aquestes paraules siguin una realitat... que també rima amb Montserrat.
EliminaCom sempre, soc admiradora total de les teves fotos. Que boniques! Quins colors! Quina llibertat! I quina traça captant els moviments de les cabres!
ResponEliminaM,agrada que Montserrat rimi amb llibertat, i amb tantes coses valuoses.
La primera fotografia, al natural era encara més saturada de vermell. Gràcies Carme per ser tan esplèndida en els comentaris.
EliminaL'últim núvol de la matinada m'ha deixat Meravellat per la bonica llum del moment!🙂
ResponEliminaGeneralment estem més avall. És una sort a vegades poder captar els núvols des de més amunt. Tu Joan, com que vius a muntanya ja hi estàs habituat.
EliminaMontserrat no rima amb enyor, però el provoca.
ResponEliminaSí que rima:
EliminaFrancesc, de Montserrat
has quedat enyorat.
Les cabres objectores a la llei de la gravetat.
ResponEliminaI també son objectores d'altres lleis, JP. Com les dels límits de velocitat.
EliminaMontserrat també rima amb estimbat, per on passegen les cabres. Els catalans també estem enfilats en un estimbat. Esperem que ens doni llinertat i no una patacada.
ResponEliminaMontserrat també rima amb oportunitat. No la podem deixar escapar, Risto.
EliminaQuines vistes, en totes direccions. Sempre em sorprenen aquestes cabres. No cauen mai? Sempre les veus fent l'animal, mai més ben dit, però no n'he vist caure mai cap. En canvi, d'humans si que n'he vist caure...
ResponEliminaLes cabres es llencen per unes canals que els escaladors necessitarien cordes de ràpel per baixar-les.
EliminaTot el que puja baixa, ja ho saps, Xexu.
Com sempre, les teves fotos corroboren aquella dita de que una imatge val més que mil paruales. Què maques que són i que ben trobades. M'enganten!!! I juntament amb les lletres, remouen!!!
ResponEliminaGràcies Laura. Un sentiment val més que 1000 imatges.
EliminaQue bé, has pogut veure i fotografiar Mallorca. Una muntanya màgica, com les teves fotos.
ResponEliminaFa anys ja havíem vist Mallorca en un dia amb millor visibilitat però la càmera no tenia zoom i a la foto no es va veure. Necessitem encara més màgia, Consol.
Eliminaexcel·lent xavier quines imatges!!! cada vegada et superes genial Montserrat rima amb llibertat
ResponEliminaNo deixarem de reclamar justícia i llibertat. Ni un sol instant Elfree.
EliminaPreciosas imágenes.
ResponEliminaSaludos.
Gràcies Pitt. Ja ho veus, aquí seguim "tossudament alçats".
EliminaHi tinc prevista una excursió aviat, perquè no pot ser que tant aprop sigui tant desconegut per mi.
ResponEliminaIntentaré penjar més fotografies al proper post, Joan. Per a que vagis fent boca.
Elimina