El santsenc, que sàpiga, no hi té
cap familiar enterrat.
Pensa que mal per mal, és millor
entrar-hi en posició vertical que horitzontal.
Un cementiri és el destí,
generalment involuntari, de la majoria dels humans que com els altres animals som mortals.
Aquí hi ha enterrades les restes d’alguns
personatges il·lustres de Barcelona.
També hi ha el nínxol del
“Santet” del Poble Nou.
En Francesc Canals té
tanta devoció i veneració que ocupa l’espai de 15 nínxols dels voltants del
seu.
Algú ha penjat una esquela amb el
parenostre sobre del seu nínxol. Un recurs per qui el vol resar i ja no el
recorda sencer.
Àngels i més àngels sobre les
tombes.
Uns dolçament, gairebé sense
tocar-los, acompanyen l’ànima de la difunta cap el cel.
D’altres son més expeditius i
arrapen amb força el difunt, com si li indiquessin que el camí cap a la glòria no
té marxa enrere.
L’àngel acompanya la fatídica abraçada
amb l’òscul de la mort.
Un fragment de l’Atlàntida d’en
Verdaguer intenta endolcir vanament l’instant:
Mes son cor jovenívol no pot més;
en ses venes la sang s'atura i glaça
i l'esma ja perduda la fe abraça
sentint-se caure de la mort al
bes.
Cadenes
i tanques envolten algunes tombes. 
No
caldrien les reixes; els cossos dormen a la terra i ja no en volen fugir.
Representacions
de la vida viscuda o de la pau futura fan via cap a l’eternitat.
Amb
tendresa o amb desconsol els àngels del Poble Nou acomiaden el visitant.
Abans de sortir, el santsenc li diu amistosament a un àngel que l’esperi assegut perquè intentarà trigar a fer-los companyia.
El arte funerario es impresionante en muchos cementerios.
ResponEliminaSaludos.
Es un arte que se remonta al principio de la cultura, Pitt:en los dólmenes y otros monumentos funerarios. Y tal como sugieres, actualmente muchos cementerios son verdaderos museos.
EliminaA vegades són ben bonics els cementiris. Aquí acompanyat de tants àngels el santsenc es deu haver sentit un visitant ben acompanyat.
ResponEliminaLes fotos són precioses, encara que alguns àngels de la mort fan bastant de iuiu, encara que portin ales protectores. Sí, sí, que s'esperin asseguts, que encara volem trigar a fer cap al cementiri...
El cementiri actualment comença a ser una metàfora, ja que cada vegada hi ha més gent que "passa" d'ells i es decanta cap a les cendres.
EliminaEsperem que els bons alats, Carme, també sàpiguen acompanyar les cendres a bon port. Quan arribi l'hora "de temença".
Quan vaig fora, sempre visito cementiris. No pel morbo, sinó perquè molts són com museus. Aquí no en conec gaires, però veig que també n'hi ha que valen la pena de fer-hi un respectuós passeig.
ResponEliminaSuposo que et refereixes als cementiris de l'estranger, Laura. El de Montjuïc també és monumental. El conec una mica perquè allà sí que hi tinc família, però un dia hi tornaré a visitar-lo més a fons.
EliminaPensant en el poema d'una escriptora que coneixes bé: "Pau, silenci, misteri, por... "
Ostres , Xavier tot un tour turístic pel cementiri...No sabia que al Poble Nou hi hagués un cementiri tan gran i amb tants monuments; com molt bé dius tu, potser no calen tantes reixes i cadenes, que els difunts em sembla que no s'escaparan pas!!!
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
El Cementiri del Poble Nou va ser construït per a la ciutat de Barcelona. Per això quan van fer el de Montjuïc el van anomenar "Cementiri Nou". El del Poble Nou ha quedat com el "cementiri vell".
EliminaNo m'agraden les pel·lícules de morts vivents M. Roser. No s'adiuen amb la pau dels cementiris.
Algumas esculturas são verdadeiras obras de arte nestas cidades de Deus como lhe chamava o Santo Agostinho e aproveito para desejar a continuação de uma boa semana.
ResponEliminaAndarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Tal com dius F. Manuel. Un cementiri com aquest és una ciutat dins d'una altra ciutat.
EliminaBones fotos, Xavier, d'aquestes representacions artístiques que sens dubte tenen molt de mèrit. Amb tot, aquest no seria el meu lloc preferit per passejar. En els cementiris m'agrada la senzillesa i l'austeritat, com els dels poblets d'alta muntanya on tot sembla recordar-te amb naturalitat i sense drames que passarem a formar part d'aquella natura tan bonica, lliure i a voltes salvatge... El cementiri de Vilafranca, amb la tomba d'Eugeni d'Ors, passa per ser un dels de força anomenada, però com et dic, no és el meu lloc predilecte mentre estigui viva...
ResponEliminaNo tenim pressa Montse.
EliminaHi ha un gran contrast entre un cementiri d'alta muntanya i un d'una gran ciutat.
Concretament en aquest hi ha moltes tombes del segle XIX, com si una part de la ciutat, la dels morts, s'hagués aturat fa 200 anys.
Curiosament al cementiri és un dels llocs on t'adones més que ets viu.
Com ve diu , "espera'm assegut"... i no t'impacientis si trigo mes del compte, faré tot el possible, per arribar ben tard !. ; )
ResponEliminaL'art funerari, a pesar dels prejudicis, té obres magnífiques.
Gaudim-ne sense presses !
La vida és un esport a l'inrevés Artur. En la majoria de casos guanya l'últim d'arribar.
EliminaCaram, ara entenc la visita del santsenc a Poble Nou. No era per visitar ningú concret, era per veure una magnífica obra d'art plena de racons increïbles, pel que es veu a les fotos.
ResponEliminaUnes obres d'art dramàtic, Xexu. Romanticisme en estat pur. Veritablement "l'òscul de la mort" és una obra d'art.
EliminaCaram, Xavier, et superes tu mateix, si això és possible...
ResponEliminaUn passeig molt trist, aquest. La figura del bes de la mort és corprenedora, amb els ossos de les mans arrapats a la carn tendra.
Tu dius que trigaràs, i així sigui. Però si a mi em fan cas, quan arribi l'inevitable vull ser a la terra del jardí de Mont-ral, junt amb Vicenç, no pas a la ciutat dels morts.
Ja he pogut posar el post, per fi.
Una abraçada.
He vist el teu post. L'escultor del "bes de la mort" era molt hàbil. Realment sembla com si les mans de l'àngel fossin urpes i el marbre fos tou.
EliminaLa terra de Mont-ral segur que és més romàntica que els marbres del cementiri.
Molta salut, Olga.
COm diria en Punset: no està demostrat que jo hagi de morir...
ResponEliminaSense entrar en qüestions científiques Risto. Per estadística ni en Punset ni ningú no ens lliurarem del bes fatídic.
Eliminaboníssimes fotografies Xavier , mira que hi he passat vegades per davant del cementiri i ara m'has fet venir ganes de enlloc de passar de llarg entrar i admirar
ResponEliminaSi hi has passat per fora ja saps que és molt gran.
EliminaInforma't del lloc on hi ha situades les principals imatges Elfree. Per trobar el "Bes de la mort" vaig haver-ho de preguntar.
Em va impressionar aquest cementiri, la part més antiga em va fer basarda, ho vaig trobar tot tan tètric...
ResponEliminaUn bon reportatge amb fotografies magnífiques, Xavier, i es que hi ha obres de grans escultors i de gran bellesa i dramatisme.
Sí que impressiona la part antiga Glòria. Hi he estat 2 vegades i una d'elles anava sol i no hi havia ningú més. Hi ha una quietud inquietant, i quan passes per davant d'alguna capelleta sense porta, no goses mirar gaire al seu interior. Per les dates comproves que hi ha panteons on no s'hi enterra ningú des de fa 100 anys, o molts més.
EliminaLa meva àvia, viuda des dels 25 anys, no anava al cementiri, perquè per a ella, l'ànima del seu marit havia volat de la terra. Era molt creient.
ResponEliminaEls que creuen en l'existència de l'ànima, lògicament pensen que al cementiri ja no hi viuen les ànimes.
EliminaSegurament que, en el culte als morts, arrosseguem costums des de temps immemorials, Helena.