dimarts, 5 de febrer del 2019

Espanya no ens roba

    No ens roba la voluntat.
     No roba la determinació del poble. 
     No ens roba el sentiment republicà. 
     No ens roba la veritat, no ens roba la llengua ni la història.
    Hi ha una justícia amagada que finalment ressorgirà.
     Quan divendres passat es van endur a Madrid els presos i preses polítiques, moltes de les persones que ens vàrem quedar a Catalunya i que ens les estimem vàrem sortir al carrer. Pacíficament com sempre. 
    Si algun dia he sentit més intensament el sentiment de “No esteu sols” va ser divendres 1 de febrer al vespre a Barcelona, al Passeig de Gràcia davant de la Pedrera, en motiu de la tancada a la seu de la Comissió Europea per exigir la llibertat dels presos i l'autodeterminació.

    Al carrer, a més de les estelades que sempre hi ha a les concentracions, divendres la mateixa frase que penjava del balcó de la Comissió Europea es repetia a moltes pancartes que enlairaven els milers de braços que omplien el passeig. 
     Nosaltres tenim democràcia i no ens la poden robar. Espanya no ens roba la dignitat. 
   Ells tenen una altra versió de la democràcia: aquella que permet, per exemple, que mantinguin el cos d’un dictador assassí i sanguinari enterrat rere un altar. 
    Espanya no ens roba el criteri. I acusem l'estat.

30 comentaris:

  1. Espero um dia visitar a Republica da Catalunha e que esse dia esteja próximo.
    Um grande abraço e aproveito para desejar uma boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara haurem d'esperar una mica F. Manuel. La lluita democràtica i pacífica és constant.

      Elimina
  2. Espanya ni roba ni fa res dolent, el problema son els seus dirigents polítics

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com dius, els dirigents polítics de règim del 78 són els principals inductors de la catalanofòbia, Pons.
      Els directors de diaris compromesos amb aquell règim, els orfeons del "a por ellos" etc. també formen part del problema.

      Elimina
  3. Hi ha coses que no es poden robar, ni la voluntat, ni la determinació, ni la dignitat, ni el sentiment republicà, ni la llengua, per sort no es poden robar... que si poguessin també ho robarien... prou que ho intenten amb la justícia.. i fa por que se'n surtin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fer prevaler la veritable justícia serà la principal tasca d'aquests mesos que s'acosten Carme.
      La lluita serà llarga i pacífica. A casa i als carrers.

      Elimina
  4. En España no lo quieren ver pero, por ejemplo, en Bélgica, la N-VA, la primera fuerza política del país presta su apoyo absoluto a Carles Puigdemont. Son los grandes amigos de Puigdemont, los que lo invitan a sus actos, le organizan “cenas de amigos” y han lanzado críticas más duras al Gobierno español. Por supuesto que los próximos a la N-VA apoyan a la causa independentista.
    También Bélgica lucha por esta causa.
    Como bien dice el presidente Torra:
    "Los españoles solo saben expoliar".
    "Evidentemente, vivimos ocupados por los españoles desde 1714".
    "Franceses y españoles comparten la misma concepción aniquiladora de las naciones que malviven en sus Estados".
    "Vergüenza es una palabra que los españoles hace años que han eliminado de su vocabulario".
    "Sobre todo, lo que sorprende es el tono, la mala educación, la pijería española, sensación de inmundicia. Horrible".
    "Oir hablar a Albert Rivera de moralidad es como oír a los españoles hablar de democracia".
    "[Los del PSC], pobres, hablan el español como los españoles".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entre el 1936 i el 1939 milers i milers d'espanyols van lluitar per defensar el resultat de les urnes, la llibertat i la República.
      Tot el meu respecte per als espanyols que tan generosament van enfrontar-se al feixisme.

      Elimina
    2. Pero no olvides que desde 1714 a 1936 estuvieron ocupando Cataluña, y ahora siguen haciéndolo. Opresores del pueblo catalán que "malvive", como dice el presidente Torra "aniquiladora de naciones".

      Elimina
    3. Ha quedado clara tu opinión Pitt. Este blog no es un chat de discusión y si te va bien lo dejamos aquí.

      Elimina
  5. Doncs saps que Xavier, com que allò que és més important per a nosaltres com a persones, ningú ens ho pot robar, intentem seguir somniant que algun dia podrem gaudir de la nostra estimada llibertat.
    Per cert, avui he rebut una carta d'un dels presos polítics i m'ha fet molta il·lusió veure'l tant digne!!!
    Bon vespre Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que no trigui gaire a fer-se realitat el nostre somni, M. Roser. La dignitat dels presos i preses polítics és immensa.

      Elimina
  6. Reconec que mai m'havia colpit tant la situació de la manca de llibertat dels nostres presos polítics com quan vaig saber del seu nou trasllat cap a Madrid, i a més amb aquell execrable mitjà de transport, l'interior del qual feia venir llàgrimes als ulls i a l'ànima... Per tristos que es presentin els propers mesos, no, hi ha coses que no ens podran robar mai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Divendres va ser un dia molt dolorós per a les preses i presos polítics. I per extensió per a totes les persones (catalanes o espanyoles) que estimen la llibertat.
      No ens deixarem robar el que tenim, Montse.

      Elimina
  7. Està a punt de començar un judici que serà una desgràcia. Nosaltres tenim clara l'estratègia, però l'Estat també deu tenir la seva. Espero que ens en sortim. En tot cas, el que és segur, és que no els deixarem sols. Sempre ens tindran al seu costat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fiscal ja ha ensenyat les dents en el cas Trapero, dient que els jutges de Barcelona no serien imparcials. Sembla com si reconegués que a Madrid sí que seran parcials... a favor de l'Estat naturalment.
      Després els jutges s'enfaden quan algú diu que no creu en la independència judicial i proclama que la sentència ja està escrita abans del judici.
      Tenim molta feina, Xexu.

      Elimina
  8. S'ho estan carregant tot: la llibertat, la justícia, la democràcia,... i emergeix: el totalitarisme, la represió, la catalanofòbia, la política basada en mentides, la manipulació dels mitjans de comunicació, la desigualtat social, la pobresa econòmica, el treball precari,... És difícil construir i fàcil destruir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són temps molt difícils Consol, ja ho saps. El poble de Catalunya està acostumat a fer front a la falsedat contrària, per asfixiant que sigui.

      Elimina
  9. No, tot això no ens ho poden robar!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des del moment que vàrem tenir us de raó, a Catalunya vàrem saber que hauríem de defensar les causes nobles.

      Elimina
  10. Ja s'acaba, però hi haurem d'ajudar.

    ResponElimina
  11. Quina farsa i quina patranya això de la UE! Una unió d'interessos econòmics del gran capital i poca cosa més. Si fos per mi demà mateix demanaria la sortida. Quina decepció. Exigeixen democràcia a Veneçuela i tenen les dictadures a casa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La UE ni és unió ni té valors europeus humanistes: l'haurien de tornar a anomenar Mercat Comú. Tal com dius Risto, només serveix el capital i s'oblida de les persones. Per a ells els habitants dels Països Catalans no tenim drets

      Elimina
  12. Xavier,
    Molt bo el títol d'aquesta entrada, en relació al que dius després. Ets inexhaurible, i m'agrada que ho siguis en aquest tema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'ençà que vam tenir us de raó que sabem que per a nosaltres defensar Catalunya és defensar la llibertat, Helena. I actualment l'única possibilitat és la república.

      Elimina
  13. Xavier, jo crec que ens ho volen robar perquè ells de tot això no en tenen, però ho tenim tan ben agafat que no podran.
    Saps que buscava alguna imatge de flors pel meu proper post i me'n sortien moltes del teu blog? M'ha fet alegria. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La democràcia no cal que la robin: surt més cara la dictadura.
      Cull les flors que vulguis Teresa
      son un regal de la naturalesa.

      Elimina
  14. Una emoció puja dels ulls al cor en veure ñles teves fotografies i llegir els comentaris. Només puc fer que afegir-me a aquests sentiments, encara que diguin que amb sentiments sols no fem res.
    Però hi ha els fets. Quan veig Vargas Llosa manifestant-se, només puc oposar que escric en català perquè estimo la llengua i el país, i sé que tanta gent del món de l'art menysprea la feina dels creadors d'aquí, entre els quals et compto pels teus blocs excel·lents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Olga per comptar-me entre els teus. Tot un poble colze amb colze.

      Elimina