dijous, 7 de març del 2019

Minves d’hivern

    Des del banc de les solituds l’hivern deixa passar els dies.
    Solitud de tantes fulles que resten en terra i ningú no ha recollit.
   Una claror assossegada il·lumina el migdia d’un hivern que fa setmanes que no és rigorós.
    Les aigües de la passada tardor, que va ser plujosa, reflecteixen els arbres que volen reverdir.
    Camins d’oblits, camins de tardes d’hivern.
    Tímidament una teranyina ha atresorat una mica de pluja que ha caigut aquesta nit.
    Perles a les branques.
    Diamants efímers, que no seran per a l’eternitat.
   La llum que tant havia minvat durant mesos ara retorna cada matí i s’allarga cada tarda.
    Cada any l’hivern se’ns fa llarg, i al mateix temps quan te n’adones s’acaba: demà ja és 8 de març.
   La primavera, que és femenina, enguany arribarà esclatant.

22 comentaris:

  1. Fotografias de Inverno fantásticas meu amigo, gostei e aproveito para desejar a continuação de uma boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'hivern també té les seves joies, F. Manuel. Obrigado.

      Elimina
  2. Quin tresor d'aigua de pluja a les teranyines!!! Han quedat unes otos espectaculars. Tens raó que l'hivern es fa llarg, encaraque no sigui gaire rigorós.

    M'agafo al teu final, que la primavera, femenina, resplendeixi amb força. Només falten 15 dies perquè oficialment ens arribi i ella sempre és puntual a la cita, no falla mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que aquest final sigui el principi d'una força femenina, justa i imparable. Gràcies Carme, la lluita és compartida.

      Elimina
  3. Unas bellas imágenes y unos textos del todo premonitorios: "caminos de olvidos"; "diamantes efímeros"; "una telaraña"; "la primavera llegará estallando"...
    Has estado sembrado, no se puede decir más entre líneas.
    Bravo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tras el largo invierno la primavera entrará con fuerza. Las mujeres y los hombres codo con codo hasta conseguir la igualdad y la justicia. Gracias por contemplar las imágenes, Pitt.

      Elimina
  4. Sempre esperem que el pas del temps ens porti esperança.
    Potser si la gent despertés de l'estat de narcotització generalitzat, els canvis no dependrien tant del pas de les estacions...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona manera de veure-ho Risto. Gràcies per l'aportació.

      Elimina
  5. Un hivern que no és hivern...Però que ens deixa instants agradables; que bonica aquesta teranyina amb les gotes de pluja.
    La primavera aquest any més femenina que mai, ja que sembla que cada vegada la gent està més conscienciada perquè la feminitat llueixi com es mereix...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De totes maneres M. Roser, ja sabem que en qualsevol moment pot tornar el fred. L'hivern no es rendeix tan fàcilment. I les dones rebels encara menys.

      Elimina
  6. Home, l'hivern aquest any no se'ns ha fet llarg... jo no l'he vist per enlloc. Tu sí?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica sí Xexu: vaig arribar a trepitjar gebre a Collserola i trobar tolls glaçats. Però parlem de finals de gener i principis de gener, a la muntanya. Aquest estany que es veu a les fotografies és a la Roca del Vallès i a l'ombra feia gelor.

      Elimina
  7. Quina meravella d'imatges! Crec que la contemplació i el gaudi de les petites coses (amb permís de la nostra amiga Carme, que sempre diu que no n'hi ha, de petites coses), es converteix en un recurs benfactor i que utilitzem sovint en aquests temps, perquè només ells, en ocasions, ens retornen la calma i la serenitat tan necessàries en els moments que corren...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que la mida és relativa no devem poder saber quan es tracta d'una petita cosa. En el que sí tens raó, Montse, és en la necessitat de calma, per tanta injustícia, mentida i indignitat.

      Elimina
  8. Quin goig fan les teues fotos d'aigua! Ací és la sequera més absoluta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest estany de les fotos guarda aigua de la tardor. La pluja també és necessària aquí, Novesflors.

      Elimina
  9. La primavera d'hivern és la millor, la que sorprèn més. El mes de maig ja comença a desertitzar-se el paisatge.
    Hem viscut un hivern, el mes de gener, que no té gens de canvi climàtic. A Nord Amèrica ha fet moltíssim fred, per cert.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'hivern és com les persones, Helena. Cada un té la seva pròpia manera de ser.

      Elimina
  10. tot tornarà esclatar i la igualtat espero que sigui el primer de la llista

    ResponElimina
  11. En aquest indret de mar l'hivern no es nota gaire, i aquest any, menys. Poc temps per a la contemplació de fulles, i menys per la preciosa cal·ligrafia dels arbres a l'aigua.Poctemps persomiar contes d'hivern sota una manteta al sofà... de seguida la invasió d'estrangers i locals en màniga curta, i aquest sol inflexible...
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'hivern enguany l'hem hagut d'anar a buscar fora ciutat. O esperar que arribi la primavera i amb la seva rauxa regui els carrers i els camps.
      Veure turistes amb xancletes a ple hivern ja comença a ser un clàssic, Olga.

      Elimina