dijous, 18 d’abril del 2019

Dia del petó

     Com s’explica un petó?
    No crec gaire en allò del “Dia mundial de...” però a vegades ho escoltem en algun mitjà i ens sorprèn que fins aquell dia no en sabéssim de la seva existència.
     Em passà la setmana passada, concretament el dia 13 d’abril que em vaig assabentar que és el “dia del Internacional del Petó”.
     Del primer petó.
      Del petó innocent.
     Del petó apassionat.
     Del petó d’amor.
     Del darrer petó.

28 comentaris:

  1. Per sort, per fer un petó especial no ens cal que sigui cap dia especial per fer petons. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, McAbeu. Sense saber que hi havia un dia instituït fem petons des de sempre.

      Elimina
  2. M'has fet recordar la cançó dels Obeses "Regala Petons". Boníssima. I molt bones les fotos, com de costum.
    A mi se'm va passar el dia dels petons. Bé, en tot cas, molt probablement en devia donar algun a algun familiar... ;-) també compten, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Conec bé la cançó dels admirats Obeses, Risto.
      És clar que els petons que es fan als familiars compten. Possiblement alguns compten doble.

      Elimina
  3. Un petó no necessita d'excuses per existir.
    La segona fotografia es molt bonica, on es? ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur, no recordo qui deia que els petons ni es venen ni es compren: es canvien.
      La 2a fotografia és el Pont de Malafogassa, prop de Sau. L'he posada perquè encara que a l'arcada d'un pont se'n pot dir l'ull, jo l'he vist com una boca. Un petó que l'arquitectura humana fa a la naturalesa.

      Elimina
  4. Jo també m'he assabentat aquest any que existeix un dia del petó. I mira, si fins ara hem anat fent amb els nostres petons, doncs continuarem fent el que podrem, oi? Amb dia del petó o sense.

    Ara bé, celebro que hi hagi el dia dels petons perquè ha servit pel teu post i per aquestes fotos tan boniques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com quan no existia el dia de la mare o del pare i s'estimaven igualment els seus fills.
      El petó ens agermana Carme. Amb les persones i amb la resta d'animals, que també se'n fan.

      Elimina
  5. Em fa una mica d'angunia la instauració d'aquests dies de .....
    És que no se'n fan de petons?... Tan malament estem, que cal recordar-ho?
    No sé qui deu establir aquestes diades... Serà per interessos comercials?
    Bé en qualsevol cas, com diu la Carme, ha estat una bona ocasió per veure les teves fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els millors petons són els presencials. També se'n poden enviar: un petó, Montse.

      Elimina
  6. Entre el primer petó, dolcíssim, i el darrer petó, gèlid com el marbre, quanta, quanta vida que s'hi amaga! Gràcies per aquestes fantàstiques imatges, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prop de les roques on puja l'isard,
      a dalt dels cims i les comes nevades
      nedant al fons amb els peixos del mar:
      sempre hem gaudit de les dolces besades.

      Elimina
  7. Una bona col·lecció de petons...
    I he vist que has posat darrera del petó de l'amor, el petó de la mort!!!
    M'agrada molt el petó del gatet.
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La foto del gatet (de fet és una gateta, la Gatona: 1992-2002) té molts anys, quan la meva filla era petita, i com es veu anava disfressada de gata. No he trobat la foto original, que era en color i el negatiu qui sap on para!
      Un petó, M. Roser.

      Elimina
  8. Interessant el Pont de Malafogassa i esgarrifós el darrer petó!
    Molts petons.... 💋💋💋 🙂

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot té un principi i un final, Joan. També els petons.

      Elimina
  9. uns petons deliciosos fins i tot els més enllà de la vida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un petó és un petó Elfree. El de més enllà és un misteri. No conec ningú que l'hagi explicat.

      Elimina
  10. El petó de la mort no deu ser agradable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per naturalesa tothom fuig del darrer petó, Novesflors.

      Elimina
  11. Petons per totes bandes! Demà se'n faran molts també, per què buscar un dia artificial si els de demà sortiran ben naturals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els del dia de Sant Jordi són dels millors petons, Xexu.

      Elimina
  12. Has preparat una bona pista d'aterratge per a Sant Jordi! El darrer petó em fa una mica de mal. Ai!
    Petons, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El darrer petó l'imaginem molt dolorós. Amb l'esperança que sigui el més dolç possible. Mentrestant te n'envio un de vital, Maijo.

      Elimina
  13. Prefereixo "bes", el petó em sembla escatològic!
    Unes imatges precioses, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poèticament s'empra més el mot bes. I encara millor la paraula besada, que és més llarga.
      Si algú em demana per besar-me no m'hi negaré pas. I si em vol petonejar... endavant!

      Elimina
  14. Les fotos, com sempre, per a treure's el barret. No sap com he pensat en tu aquesta setmana santa quan en feia jo de fotos i pensava que no esataria mai a l'alçada. A veure si en penjo alguna que pugui rescatar.
    Del tema dels petons, m'han vingut al cap unes frases d'una cançó del Sabina que sempre m'han fet pensar molt:
    "Tú que tanto has besado, tú que me has enseñado, sabes mejor que yo que hasta los huesos sólo calan los besos que no has dado, los labios del pecado".
    y ahí lo dejo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Laura, per l'amor a la fotografia i als petons.

      Elimina