Pensem el que pensem, diguem el que diguem, fem el que fem: siguem.
Siguem i seguim.
Al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya hi ha
escrit en pedra i bronze part de la història de Catalunya.
En Prat de la Riba, per les seves idees polítiques fou empresonat. En
Puig i Cadafalch hagué d’emprendre el camí a l’exili.
Al Pati dels Tarongers també hi ha els busts dels presidents històrics del segle XX
En Francesc Macià va haver d’exiliar-se 8 anys, alguns dels quals els
passà a Brussel·les.
En Lluís Companys en la seva lluita en favor de les classes treballadores i populars,
ja abans de ser president passà molts anys de la seva vida a la presó. Fins i
tot quan era president tornà a ser empresonat.
Perduda la guerra contra el feixisme, després d’un any d’exili
fou segrestat per la Gestapo i els agents franquistes per ser lliurat a l’exèrcit
espanyol. El seu final és conegut mundialment: assassinat als murs de Montjuïc.
En Josep Irla, el president a l’exili, després de passar-hi 19 anys, morí
sense haver pogut tornar a Catalunya.
En Josep Tarradellas, un altre president a l’exili. Abans de retornar al
Palau de la Generalitat, va haver de suportar 38 anys exiliat.
Tot el món coneix també la presó injusta de Junqueras, Cuixart, Sànchez,
Forcadell, Bassa, Turull, Romeva, Rull i Forn.
Free tothom!
Segueix l'exili. Puigdemont, Ponsatí, Comín, Serret, Puig, Rovira, Gabriel,
etc.
Pel que vàrem ser, pel que som i pel que (si volem) serem. Siguem i
seguim.
Catalunha uma triste história de exilados e presos politicos em pleno século XXI e numa Europa dita democrática.
ResponEliminaUm abraço e boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Sembla mentida F. Manuel, que tal com dius, hi hagi presos polítics a l'Europa del S. XXI.
EliminaUn dia vaig veure una llista de tots els presidents de la Generalitat i només hi havia els dos socialistes: Maragall i Montilla que no havien estat víctimesde la repressió en un senti o un altre: processats, empresonats, exiliats o assassinats. Només aquesta breu nota de la història de Catalunya ja ho explica tot.
ResponEliminaSiguem i seguim...
Per ara al Pati dels Tarongers no hi figura cap bust dels presidents vius. Tenim una pàtria (en paraules del poeta Espriu) dissortada. Per això l'estimem tant, Carme.
EliminaTenim una llarga història de lluita i repressió. Has fet un bon resum dels polítics que l'han patit, Xavier. Aquest cop toca sortir-nos-en i ho farem. Avui estic optimista, no em preguntis perquè, però penso que sí.
ResponEliminaÉs una bona actitud la teva, Teresa. Fas bé de proclamar el teu optimisme. Tots tenim algun dia de moral baixa i ens convé escoltar veus positives.
EliminaGràcies Xavier per aquesta lliçó d'història del nostre país, sempre va bé que algú te la recordi...
ResponEliminaBon vespre.
Al contrari M. Roser, gràcies a tu per ser-hi.
EliminaNi un pas enrere. No hem arribat fins aquí per plegar de braços.
ResponEliminaNi oblit ni perdó!
Ja no podem anar enrere Risto. Sempre endavant!
EliminaContinuem fent camí, sense defallir.
ResponEliminaCom més ens reprimeixen més ganes tenim de ser lliures.
EliminaSí, Xavier, siguem i seguim! Tot i que la història dels nostres presidents antecessors no crida gaire a l'optimisme i que el moment actual sembla cada vegada més ennuvolat... Siguem i seguim!
ResponEliminaEns tenim els uns als altres per resistir Montse. Com diu en Cuixart: "Resistir és vèncer!"
EliminaLa foto on surten els cartells de Puigdemont i Junqueras, al costat de les flors: es pot dir més ben dit?
ResponEliminaEstan ben triats, Helena. Són eslògans electorals dels 2 partits que, en coalició, governen actualment la Generalitat de Catalunya.
ResponEliminaLa foto és a Girona, del "temps de flors".
Serem i Seguirem fins aconseguir-ho ||*||
ResponEliminaJa és massa tard per fer-nos enrere Joan.
EliminaSeguim volent i volem ser. Res no ens aturarà, només ho podem fer nosaltres mateixos, i no ho farem.
ResponEliminaPortem molts anys de lluita. Segles!! Som a la recta final, Xexu.
Elimina