La ciutat obre els seus carrers als visitants, que som molts.
Moltíssims!
Una ciutat que respira vida.
Una ciutat que sap que a la vida et trobes molts entrebancs, i que
(gairebé) tots es poden superar.
Una ciutat compromesa amb la llibertat.
Si no trenquem els ous no naixeran les flors.
Les escales que pugen a la Catedral són cobertes de flors.
També les de Sant Feliu.
I les d’altres esglésies.
Altres opcions religioses guarneixen els seus símbols.
També hi ha representades religions més llunyanes que tradicionalment estan
avesades a les flors.
Una de les mosques de Sant Narcís avui s’ha vestit de flors.
Qualsevol lloc és bo per a que hi neixin flors “a cada instant”.
(Girona m'enamora, com deia un eslògan fa temps)
Una ciutat que és casa.
Una ciutat on sempre trobem taula parada.
Ja arribarà el temps del pansiment.
Però com diuen els clàssics: sempre
ens quedarà Girona!
Que bonic és el Temps de flots de Girona! Hi vaig anar unes quantes vegades, però la gentada em va anar cansant i ara fa anys que m'ho perdo... A veure si torno a agafar empenta i l'any que ve torno a reemprendre el seguiment del temps de flors.
ResponEliminaGràcies per compartir-lo. És com si hi hagués anat, ni que sigui una estoneta..
La primera vegada que hi vaig ser va ser a finals dels 90's. Aleshores encara es podia entrar als Banys Àrabs sense haver de fer cua.
EliminaGràcies a tu per l'estoneta, Carme.
També tinc pendent una visita a aquesta bonica festa. Segur que devies fer un bon grapat de fotos. Tinc amistats a Girona i m'havien explicat com s'organitza la festa i que són els veïns els qui presenten els seus projectes de guarniment i si són escollits, els qui l'acaben realitzant. Una tradició molt popular doncs.
ResponEliminaÉs una festa molt popular, en el bon sentit de la paraula, Risto.
EliminaTinc uns familiars del Baix Empordà que havien participat en un projecte amb els seus nenúfars i altres plantes aquàtiques. Com que el van poder realitzar vàrem tenir uns bons guies.
Jo ara fa també un parell d'anys que no hi he anat, però ho recordo com un esdeveniment entranyable i bonic. Les flors són sempre una alegria. I Girona és una ciutat amb molt encant. Amb el teu testimoni ens has fet gaudir també de la festa.
ResponEliminaÉs difícil trobar algú que no hi hagi estat alguna vegada, Laura. Per la gentada d'enguany crec que molts repetim.
EliminaQuan has estat alguna vegada a aquesta festa i l'has pogut disfrutar sense gaire gent,i amb la màquina de fotografiar a la mà, és impossible que ho oblidis...En veure les teves imatges m'has fet venir el record de les bones sensacions experimentades davant de les composicions florals que vaig veure i fotografiar...Gràcies.
ResponEliminaVisitar el "Temps de flors" sense gaire públic és difícil Montse. Almenys en cap de setmana. La propera vegada ho intentaré entre setmana.
EliminaMaravilhosa a cidade de Girona tenho que lá ir um dia destes pois gostei muito do que vi amigo Xavier.
ResponEliminaUm abraço e boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Seràs benvingut F. Manuel. El Molt Honorable President de Catalunya (actualment a l'exili) Carles Puigdemont va ser alcalde de Girona.
EliminaGirona sempre enamora i pel Maig ,encara més !
ResponEliminaI tant Artur. S'ha de visitar sovint, sempre es descobreixen racons inconeguts i encantadors.
EliminaNo podia haver-hi Girona en flors, sense que el Xavier en fes un post ben eixerit...
ResponEliminaA mi m'ha agradat molt "una ciutat que és casa"!
Bon vespre Xavier, ben florit!
La mare de la meva dona va néixer a Girona. Tu ja saps que tinc família en aquelles comarques, M. Roser. Per això dic que és casa.
EliminaPerò estic segur que encara que no hi tingués família estaria enamorat igualment de Girona.
Un recorregut ben maco, i les imatges! Em sento com si hi hagués anat!
ResponEliminaGràcies Joana. Estic content que t'hagin agradat les flors gironines.
EliminaUn magnífic reportatge, Xavier. I és que la bellesa, vista a través dels teus ulls, és més bella.
ResponEliminaGràcies i una abraçada!
Sí que hi ha bellesa a Girona, Montse. Gràcies.
EliminaQue bonic! L'any passat hi vaig anar al Temps de flors i em va encantar.
ResponEliminaTu no hi podies faltar Novesflors, el teu nom t'hi obliga.
EliminaM'agrada molt la cremallera sobre les escales, els shorts texans farcits de flors, els pastissos de flors i el test que vessa flors. No és només Girona i tanta bellesa, sinó la creativitat amb què s'ha fet. I tu que l'has reflectit.
ResponEliminaEls participants del Temps de Flors a Girona, desborden imaginació. Poesia floral i visual.
EliminaI perquè em retinc de posar més fotos Helena, perquè hi ha molts més detalls deliciosos.
Quin reportatge! Em fa la impressió que hi sóc. I sí, seguim i seguirem. Felicitats.
ResponEliminaLes flors, per sí soles ja són belles. Agrupades ho són més. I així amb tot Consol, agrupats fem més força.
Elimina