dimarts, 7 de maig del 2019

Buscava la primavera

     Buscava la primavera a la Cerdanya i em vaig trobar l’hivern. Plujós. Buscava una llum que il·luminés el meu cor emboirat.
     Quan es retiren els núvols s’endevina neu nova a la muntanya.
     A les herbes del camí hi ha senyals de la glaçada de la matinada.
     També els tolls d’aigua s’han glaçat. Ja ho diu la cançó: “el maig congelat”. O era el desembre?
     Els boscos són nevats. Bon Nadal caminants.
     A cada camí que abandonem s’hi perd una ànima.
     Som lluny, som llum. Som llàgrimes.
     Un plany a l’estany.
     Una mirada tremolosa envers l’aigua.
     Meitat hivern, meitat primavera.
     Un refugi on anar a descansar les nits d’insomni.
     Quan la llum s’apaga cada tarda és diferent.
     Cada capvespre ens adonem que hem viscut un dia més.
     No resta ni un pètal de rosa, la gavarrera ha fruitat.
     Les pluges han revifat les flors. M’estimo les grogues.
     La primavera les fa néixer arreu.


22 comentaris:

  1. Amb petits entrebancs, la Primavera farà el seu camí !

    ResponElimina
  2. M'agrada la llum i el color de les teves imatges!!
    Tot un plaer reseguir el teu passeig per la Cerdanya en cadascuna de les fotografies!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Cerdanya és un paradís per als amants de la fotografia, Montse.

      Elimina
  3. Buscaves la primavera i, al final, la vas trobar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'hivern i la primavera no són seriosos McAbeu. Hi ha dies d'hivern que semblen primaverals, i dies de primavera que semblen d'hivern... i a vegades d'estiu!

      Elimina
  4. Quina preciositat de paisatges que ens regales amb les teves fotos...Aquest any ara fa l'hivern que no havia fet quan tocava, doncs ja havíem tingut una primavera, les estacions s'han capgirat!

    Uns llocs magnífics per respirar aire pur i netejar la mirada!!!

    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que faci fred, la neu de primavera no aguanta ni un dia. Aire pur M. Roser, que no falti!

      Elimina
  5. Que bonica que és la Cerdanya, i amb aquest Cadí nevat, encara ho és més! Les estacions de l'any van desorientades com nosaltres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Cadí és una joia, vist des del Pirineu. I el Pirineu una altra joia vist des del Cadí. En paus, Carme.
      "Ni de França ni d'Espanya, no hi ha res com la Cerdanya."

      Elimina
  6. De vegades ens sembla que l'hivern és massa llarg, que no s'acaba mai, però la primavera sempre arriba. Jo tinc un roser que sempre havia fet roses entreverades de colors ataronjats però enguany les ha fetes totalment grogues!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda primavera i les roses grogues que ha portat a casa teva, Novesflors.

      Elimina
  7. Excelente e belas fotografias meu amigo desta Primavera que não quer aparecer.
    Um abraço e continuação de uma boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies F. Manuel. Espero que la vostra primavera sigui ben agradable.

      Elimina
  8. Una col·lecció d'imatges meravelloses, Xavier. Els artistes teniu el poder de fer-nos veure la bellesa allà on la resta dels mortals no sabríem copsar-la...
    La teva escapada a la Cerdanya m'ha recordat la meva a la Vall de Boí l'any 2016, també en dates de primer de maig, i on també ens vam trobar amb unes nevades que no esperàvem. Al cap de pocs dies, la temperatura havia pujat molt i havia desfet tota la neu... Sí, la primavera és temps d'incerteses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets una amant dels paisatges pirinencs Montse. En això coincidim plenament. Ja saps de què va això de les nevades de maig.

      Elimina
  9. Ara les estacions ja es barregen entre elles. 😀
    Boniques imatges !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vénen i se'n van gradualment. I a vegades sembla que retornin abans d'hora. No ens podem avorrir, Joan.

      Elimina
  10. La teva poesia, com una rosa enmig de la neu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades la prosa i la poesia es comporten com l'hivern i la primavera, Helena. No saps on acaba una i on a comença l'altra.

      Elimina
  11. Sembla que els propers dies ha de seguir nevant al Pirineu, l'hivern s'està allargant, mentre que a les terres baixes ja comença la calor d'estiu. Enyoro la muntanya, però no passarà gaire temps fins que hi torni a posar els peus. Espero.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'ençà que hi vàrem estar que segur que han pujat les temperatures i ha baixat el nivell de neu.
      Encara em queden més fotos del Cadí, crec que les veuràs, Xexu.

      Elimina