Quanta esperança reviu un instant,
en un capvespre de color robí.
Quant de silenci, muts al seu davant
extasiats contemplant el Cadí.
Quan surt el sol un nou dia de maig
amb aquell aire tan fresc del matí
et miro a tu com saps que sempre faig
i el meu esguard, també cap el Cadí.
El camió va carregat de llet
a la ciutat els portarà el llamí
quan endevinin d’allà on l’han tret
hi trobaran el sabor del Cadí.
Arànser, Lles, Travesseres i Músser
Prullans, Bellver, Martinet de camí
Cava, Ansovell, Arséguel o Estana
Querforadat, Montellà al Cadí.
Si el Pedraforca és el nostre Cerví
quan veig les roques sota el cel tan blau:
també ho deu ser la Serra del Cadí.
Les il·lusions mai ens semblaran poques
la llibertat Massa ens fa resistir.
Ens enlairem per damunt de les roques
als quatre vents d’aquest nostre Cadí.
Un aire fi, en un cel blau marí
el meu amor mai no ha sabut mentir...
I si algun dia no puc albirar
eixes canals aimades del Cadí
ni al seu costat agafar-te la mà
recorda sempre que jo t’estimí.
...roig Carmesí, per tu soc pelegrí
enllà dels prats i la neu del Cadí.
M'he quedat embadalit mirant les teves fotos Xavier. Quins paisatges!!
ResponEliminaI el contrast de colors, amb els verds de prats i arbres, la foscor de la roca, el blanc de la neu i el blau del cel... impressionant.
Aquestes dates són magnífiques per anar a fer activitats a l'aire lliure, i has triat un paratge espectacular.
Hi ha escenaris on no pararies mai de fer fotografies, Risto. Meitat Cerdanya, meitat Alt Urgell.
EliminaQuanta força que té aquest post, amb els versos rimats i les majúscules en els llocs adequats!
ResponEliminaQue boniques les dues primeres fotos iguals i amb la claror diferent!
I les altres del contrast entre el verd i la neu. Primavera i hivern tot en un mateix instant.
És tot un plaer "seguir-vos" en la vostra excursió, a través de els fotos.
T'has adonat de les 2 fotos inicials Carme. Són fetes amb 12 hores de diferència. A les 9 del vespre la primera i a les 9 del matí la segona.
EliminaGràcies per la companyia.
Precioses fotos del majestuós Cadí, amb aquestes muntanyes de pedra contrastant amb la verdor dels prats i aquests poblets de Pessebre i aquest color blau i a voltes vermellós del cel...
ResponEliminaUna meravella de post!
Bon vespre Xavier.
Ses Majestats: la Serra i el Cadí. Gràcies Roser per mirar-te les fotos amb tanta generositat.
EliminaQuants bons records m'has portat contemplant aquestes preciosas imatges!!...
ResponEliminaI amb quin entusiasme els has anat posant poesia i ens l'has transmès, amb tanta força, posant-li color blau de "cel" i "roig" de passió...
Gràcies per aquest agradable passeig!!
Una abraçada.
Gràcies a tu Montse per afegir-t'hi. La serra del Cadí ofereix paisatges monumentals i també amaga racons que ens obren la porta a records i vivències viscudes.
EliminaImagens preciosas destas fabulosas montanhas.
ResponEliminaUm abraço e boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
No vas errat en l'adjectiu "fabuloses" F. Manuel. Gràcies.
EliminaBonic paisatge, esplèndid... i com canvia segons les hores del dia !!
ResponEliminaL'hora del dia i l'estació de l'any són determinants per contrastar les imatges, Artur. Els sentiments també influeixen a l'hora de valorar els paisatge.
EliminaMeravellós reportatge carregat de sentiments potents, intensos, tan grans com les mateixes serralades. Imatges i poema, una vegada més, formant una comunió perfecta. Moltes felicitats, Xavier, pel teu art!
ResponEliminaPer cert, gairebé no conec aquest territori del Cadí tan excels ni tots aquests poblets. Crec que necessitaré una lliçó accelerada per tal de posar-hi remei...
Pots fer un curs accelerat a la Cerdanya i l'Alt Urgell, però te l'aconsello, si tens temps, fer-lo amb més temps. Segur que et llicencies amb matrícula, Montse.
EliminaEns encises amb unes imatges precioses amarades de profunt sentiment.
ResponEliminaLa naturalesa fa emergir els sentiments, ja ho saps, Maijo.
EliminaSempre meravella aquest Cadí al fons, quan te'l trobes a la vista... És com Montserrat, no et cansaries mai de mirar-la quan vas en tren. La primera imatge és especialment sorprenent, pel contrast de la neu blanca amb el roig de la posta de sol.
ResponEliminaÉs un decorat perfecte per com a fons del paisatge de la Cerdanya i l'Alt Urgell.
EliminaNo tan sols no cansa de mirar-la, Helena, sinó que crea dependència.
Quines fotos més precioses, i que poc explorada que tinc aquella zona. Espero anar-hi aviat, sempre està allà i no ens acabem de decidir. Tot i que aquest any hi ha molta neu a tot arreu i em sembla perillós, confio que no trigarem massa a tornar a les muntanyes, tot i que cal recuperar la forma perduda.
ResponEliminaPer pujar al Boscalt o al Prat del Cadí no és imprescindible estar gaire preparat, Xexu. Espero que ben aviat puguis tornar a la muntanya.
Elimina