dimarts, 4 de juny del 2019

Passeig de matinada

     La Cassandra desperta la Joana. La sacseja suaument, li fa un petó a la galta.
      - Què passa? - demana la Joana sense acabar d’obrir els ulls.
    - Llevem-nos, hem de fer una cosa important!- diu mentre encén el llumet de la tauleta de nit.
      - No et trobes bé, Cassandra?- pregunta mandrosa.
      - Millor que mai! - contesta la Cassandra enriolada. Saps quin mes és?
      - Per això em despertes? - diu la Joana mentre mira el despertador.
      - No t’agrada el juny?
      - Sí, però són quarts de sis de la matinada - es queixa la Joana.
      - Per això mateix. Tenim el temps just per arribar a la Barceloneta a veure sortir el sol.
    Quan arriben a la Barceloneta comproven que altres persones han tingut la mateixa idea i esperen que aparegui l’astre.
    Un pescador fa estona que pesca les primeres llums de l’albada.
    L’arribada és imminent. 4 amics esperen. 
    S’ha fet silenci a la platja al moment que el sol ha creuat la línia de l’horitzó..
    Hi ha una altra parella que també contempla la meravella.
    Es fan una selfie.
    Deu tenir despertador el sol? Mai no s’adorm, encara que alguns dies ho sembli.
    El sol ha il·luminat els cabells de la Joana. Es mira la Cassandra i li diu:

La mar és femenina
com la terra
com l’onada
com una carícia divina.
La mar és com una dona
que estima.
De mirada blava
i llavis salats.
De mirada blava
com el cel
de mirada verda
com l’aigua de la mar
de mirada de color de mel
com la dels encenalls d’aigua
quan neix el dia.
     - És hora de marxar- diu la Joana mirant el rellotge.
     - El saps llegir aquest coi de rellotge de sol? - pregunta estranyada la Joana.
     - No gaire - somriu la Cassandra. L’agafa de la mà- Anirem a veure’n un altre.
    - Ja hem fet tard - diu la Joana.
   - Tranquil·la, l'encarregada ho entendrà. Díga-li que has hagut de fer una visita inexcusable, que jo t’ho he demanat.
     Alguns van a la feina...
    ...d'altres en tornen.
    El pescador s’ha sortit amb la seva: el sol ha picat l’esquer.
    Amb aquesta llum "tot és possible".

23 comentaris:

  1. Quina matinada més bonica, vora la mar!
    Els matiners sempre teniu premi, el sol us regala uns colors inigualables.
    També m'ha agradat tornar a llegir un dels teus contes. Amb el teu estil inconfusible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho va ser d'esplèndida aquesta matinada. N'hi haurà més, segur. Gràcies per llegir també les paraules, Carme.

      Elimina
  2. Em penso que les persones que et vas trobar vora la mar esperant la sortida del sol, no s'havien llevat feia poc. Em penso que encara no havien anat a dormir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Indubtablement moltes persones que hi havia a la platja encara no havien anat a dormir, Risto. Com a mínim a casa.

      Elimina
  3. Quines imatges més maques has aconseguit per acompanyar la història i la poesia!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imatges i paraules juntes. De matinada les paraules ixen com el sol, Montse.

      Elimina
  4. O nascer do Sol é um espectáculo que a natureza nos proporciona todos os dias, uma maravilha amigo Xavier.
    Um abraço e continuação de uma boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. El sol que il·lumina la "nostra" península neix al "meu" Mediterrani i es pon al "teu" Atlàntic, F. Manuel.

      Elimina
  5. El Sol és molt matiner, no se li enganxen els llençols de mar blava ... Bon matí !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la metàfora dels llençols Artur. Gràcies per fer-la aquí.

      Elimina
  6. La mar és com una dona
    que estima.
    De mirada blava
    i llavis salats.

    M'agrada molt, també per les tres tipus d'imatges, la comparació, les sinestèsies i la personificació. I m'agrada que diguis "la mar" i no "el mar".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, el que he escrit ha estat sense saber ni què era la sinestèsia. Gràcies per ampliar coneixements.

      Elimina
  7. "Amb aquesta llum tot és possible", dius, en aquest contrallum màgic de les quatre barres! De fet, aquests instants ho són, de màgics, de meravellosos, de poètics, i sembla que tot allò que desitgem serà possible, quan neix el dia arran de mar... Lamentablement, quan les hores ens allunyen de l'instant, s'allunyen també les certeses del "tot serà possible"...
    Deliciós el teu post, Xavier, les paraules i les imatges. Gràcies per la bellesa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després del teu comentari me n'he adonat que no havia posat entre cometes la frase final, que és del poeta Miquel Martí Pol. Ell ho deia després de "tot està per fer..."
      Gràcies pel comentari Montse. Hem de trobar l'equilibri entre el pessimisme i l'optimisme. Entre la llum del sol naixent i la foscor.

      Elimina
  8. Ostres Xavier, aquest post és d'un romàntic d'alta volada...Precioses les fotos i les paraules rimades o no, que les acompanyen! Aquesta contemplació de mar i sol primerenc, és el premi als que sou matiners...Tot és possible metafòricament parlant, llàstima que la realitat no ens és massa favorable. Sort d'aquests regals!!!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
  9. Gràcies Roser. La naturalesa no para quieta. Les matinades són un regal diari.
    Com que ja hem començat en "el tot està per fer", el "tot és possible" és més a prop.

    ResponElimina
  10. Xavier, realment tot una obra d'art, maco lo escrit i no diguem les fotografíes, son maquísimas. Com sempre : FELICITACIONS ¡¡¡.

    Salutacions.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies J. Antonio, tu coneixes bé aquestes platges.

      Elimina
  11. Val a dir que les fotos s'ho valen, eh? Però quina mandra llevar-se tan d'hora! O potser encara no havies anat a dormir, lladre?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Xexu. Jo faig com les gallines: quan es fa fosc m'adormo i quan es fa clar em desperto.

      Elimina
  12. Respostes
    1. Ja ho saps tu també Joan. Les millors hores fotogràfiques són les primeres i les darreres del dia.

      Elimina