Com cada any, l’11 de setembre, una part molt important de Catalunya s’ha
mobilitzat a Barcelona.
Es discuteix si hem estat més o menys que d’altres diades. 
Tot i anar-hi amb temps de sobres, de tanta gent que hi ha ens costa
molt avançar fins el nostre tram.
Per si algun monàrquic no se n’havia assabentat, moralment,
ideològicament i per convenciment Catalunya
és una república.
Sants i Hostafrancs no fallen mai. Com la resta dels barcelonins i comarques catalanes que sempre, sempre, sempre hi participen intensament.
La sensació general és d’espera de la sentència que ha de pronunciar una
justícia en la que molta gent no hi creu.
La samarreta és nova. Malauradament la placa comença a ser vella.
No ens cansem i no ens podem permetre cansar-nos.
Potser l’únic que em cansa és el dia que toca fer allò que en diuen “canvi
d’armari”...
Si convé compraré una calaixera més gran.
Tens més models de samarreta que jo, que ja és dir... crec que me'n falten 4!
ResponEliminaNo ens cansem ni ens podem cansar. Sempre hi som i hi haurem de ser cada cop més.
Nosaltres per travessar la Gran via d'una vorera a l'altra ens en vam veure un bull! Estàvem espessos!
Som la revolució dels somriures Carme. De la perseverança i les samarretes. La república dels colors.
EliminaCom deia en Raimon en som molts (i moltes) més dels que ells volen i diuen.
La cançó que la participació va a la baixa la sentim cada any però les imatges impressionants de la gernació omplint els carrers són indiscutibles. Enguany la manifestació ha estat un èxit (un cop més), diguin el que diguin alguns.
ResponEliminaEls que hi érem som notaris del que vàrem veure. Els helicòpters no ens veien als que érem sota dels arbres, que érem la majoria.
EliminaSom els de sempre, Mc. I potser més!
Vi estas manifestações aqui na televisão meu amigo e o titulo era "Objectivo Independência", espero que o objectivo se concretize e aproveito para desejar um bom fim-de-semana.
ResponEliminaAndarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Obrigado F. Manuel. Si hi hagués una veritable democràcia ja seríem independents des de l'1 d'Octubre de 2017.
EliminaSerem menys, Xavier, però on s'ha vist de ser tants en una manifestació? Endavant i esperem no haver de comprar gaires calaixeres.
ResponEliminaJo crec que érem bastants (moltíssims més) que els 600.000 que va comptar la G.U. de Barcelona. Les calaixeres rai. Endavant, Teresa!
EliminaUna bona col·lecció de samarretes independentistes...Jo (que no sóc sospitosa)diria que aquest any no hi havia tanta gent, però el què importa és que els que hi van, és perquè ho senten...Segurament hi ha gent una mica decebuda per l'actuació dels que haurien de donar exemple.
ResponEliminaEs possible que aquest any toqui de fer-ne una altra...
Bon vespre Xavier.
Tal com dius M. Roser, el que importa són els que hi van, i després de tants anys de perseverança, algun dia recollirem els fruits.
EliminaNosaltres ens vam afegir a un tram que no era el nostre, i era ple com un ou. Com dius tu, no es podia avançar. Crec que els nostres polítics tenen cognició negativa, va ser un èxit anant i tornant.
ResponEliminaDel tram que va des de Sants a la plaça 1 d'Octubre (antiga pl. Espanya) només s'havia previst gent als trams de Creu Coberta, i abans d'arribar-hi, la Carretera de Sants ja era plena. L'ajuntament no havia previst tallar el trànsit i molts cotxes i autobusos van quedar immobilitzats.
EliminaAmb això vull dir que en alguns trams es van desbordar les previsions d'afluència i hi va anar molta més gent de la que s'esperava. I aquests probablement no han estat comptats.
El poble no falla mai, Helena.
He de dir que la Diada d'enguany em va deixar una mica fred. Sentia que era allà per obligació, perquè s'hi ha de ser, però sense convenciment. Pensant que ja no és temps de fer això i que hauríem de fer altres coses, però tampoc sé quines. Segur que no hem canviat ni una gota les nostres idees, ja no hi ha marxa enrere. Però ni en els càntics, ni en les cares de la gent ni en els ànims es percep el que es percebia fa uns anys. I malgrat tot, s'hi ha de ser. Fins el final.
ResponEliminaEm quedo amb la teva frase, Xexu: "ja no hi ha marxa enrere."
EliminaDesprés de tants anys i amb els nostres polítics a la presó o a l'exili, i centenars de demòcrates investigats, la situació no és per tirar coets... però aquí estem!
Qui pot baixar els braços davant l'estat feixista que ens oprimeix??
ResponEliminaEl feixisme mai no es cansa, Risto. Els demòcrates encara menys.
EliminaCom diu una de les samarretes (Un Judici a tot un Poble) Potser ens hauriem de començar a defendre,no... Xavier? 🙂
ResponEliminaDesprés de veure i escoltar algunes declaracions del que "ells" van anomenar judici, va quedar palès que es vol escarmentar tot el poble que va exercir la democràcia l'1-O. I tant que ens defensarem, Joan!
EliminaLa meva filla i els nens estaven a Sants, a prop de l'estació, i ens anaven enviant fotos i missatges dient que no hi cabia ni una agulla. Amb tot, per TV3 sí que semblava més buit que altres vegades, i es detectava un cert cansament en les persones que entrevistaven... Possiblement ara estem preocupats per al proper repte, potser abans d'un mes, i en certa manera es comença a notar.
ResponEliminaPotser sense saber-ho ens vàrem creuar amb la teva filla, Montse.
EliminaTot i admetent que potser hi havia menys gent que altres vegades, hem de tenir en compte que veníem de molt amunt. Cal ser conscients que cada any no és fàcil reunir més d'un milió de persones.