“Si em permeteu l'expressió”

     S’ha acabat l’inacabable Festa Major de Sants. Cal dir que malgrat les molèsties que ocasiona a alguns veïns, hi ha hagut actes molt interessants. Per al meu gust, un dels millors ha estat l’actuació del grup de la comarca de l’Alcoià. “Del sud del sud” tal com es presenten ells mateixos.

    Van actuar a un carrer que du per nom una de les comarques de més al nord dels Països Valencians: el Vallespir.

“Una alegria

que crema com el foc,
una alegria
de color groc.
Una energia
que no s'ha acabat”

     També interpreten una de les cançons més conegudes del seu repertori, la més marçaliana de totes.

“Seràs aquella que vas voler ser,

seràs la tres voltes rebel,

seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.”

L’enyorat Ovidi Montllor hi és sempre present:

"Si em permeteu l'expressió:

Visca la revolució!“

“...som lluitadores de la utopia,

som milicianes de la paraula viva.

Ens estimem: la nostra boca crida rebel·lia.“

 I l’esperit de Joan Salvat Papasseit:

“Hi ha un home a la presó dels qui avançaven

Junteu-vos!

Perquè faci camí

Junteu-vos!

No vulgueu governar

Junteu-vos!“

     Per acabar el concert la Flora i el David (amb els cors del públic) interpreten:

“Jo no sóc capaç de dir-te t’estime”

“Promet que t’ho diré”

     L’any passat també van ser a la Festa Major, a un altre carrer de Sants. El Lluc, l’acordionista, encara duia barba. 

    Tant de bo l’any que ve, amb barba o sense, amb ulleres o sense, tornin a venir a Sants: la bandúrria, l’acordió, el violí, les guitarres i les percussions (i repercussions) valencianes.