divendres, 20 de setembre del 2019

Ens ha deixat

    Ens ha deixat el Ramon, conegut artísticament com a Pujolboira.
    Ens ha deixat cels inimaginables.
    Ens ha deixat llibres de pintura.
    Ens ha deixat llibres de contes, (escrits pel Francesc) i il·lustrats per ell .
    Ens ha deixat dedicatòries originals als seus llibres.
    Ens ha deixat una quantitat immensa de quadres de somni.
    Ens ha deixat els frescos a l’església de Santa Coloma de Farners i l’Últim Sopar a la d’Albons.
     Ens ha deixat màgia artística.
    Ens ha deixat moltes incògnites per a que les anem descobrint nosaltres mateixos.
   Ens ha deixat l’encant de contemplar el paisatge amb els seus ulls i els seus pinzells.
     Si no fos per la tristesa que duc a dins, diria que el Ramon no ens ha deixat!

23 comentaris:

  1. Sempre sap greu que morin els nostres referents artístics/culturals. Com a consol ens queda la seva obra immortal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pintura del Ramon és vital, és difícil lligar-la amb la mort.

      Elimina
  2. No coneixia pas aquest artista...M'ha agradat molt el segon quadre i els dos últims...
    Sembla que tu el coneixies molt, descansi en pau.
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranya que t'hagi agradat el paisatge de l'Empordà,M. Roser. Tu hi anaves sovint.

      Elimina
  3. Sempre és molt trist que ens deixin persones properes, familiars i amics, en qualsevol cas elsctrobem a faltar al nostre costat. Els que han estat artistes i ens deixen la seva obra, ens consolen una mica, perquè ens deixen una part molt important del seu esperit. Descansa en pau Pujolboira, ens queden les teves pintures i llibres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu que t'agrada la poesia segur que la saps veure en els seus quadres, Carme.
      Escrita amb els pinzells.

      Elimina
    2. I tant que sí!
      No és pas estrany que aquests poetes i escriptors que el van acompanyar al seu llibre Empordà (en veig els noms a la portada) hagi escrit sobre les seves obres. Són molt inspiradores.

      Elimina
  4. no el coneixia malauradament per a mi... descansi en pau

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si mai viatges a Albons, Santa Coloma de Farners, o Figueres podràs veure obres seves.

      Elimina
  5. Pots estar trist, ja passarà. Però de ben segur que el Ramon no ha mort. Els artistes i les persones estimades no moren mai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ens queda més remei que seguir endavant, malgrat les absències doloroses.

      Elimina
  6. Maleïdes aquestes malalties que apareixen de sobte i que amb molt poc temps ens arrabassen les persones que estimem! Jo havia sentit a parlar d'aquest excel·lent artista, que suposo cosí teu, i n'havia vist algunes obres, però burra com sóc em pensava que ell i en Francesc eren la mateixa persona... Sí, Xavier, no n'hi ha d'altra que seguir endavant, perquè és direcció única...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho encertes tot Montse... excepte això que dius de burra.

      Elimina
  7. La seva obra sempre quedarà, pel que veig el seu llegat no és menor. Però l'absència personal també es nota si és una persona propera. Esperem que tot el que deixa et consoli una mica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xexu. Un artista català i universal. El 1993 va fer una exposició individual a Estrasburg convidat pel Consell d'Europa i també al Parlament Europeu.

      Elimina
  8. La darrera obra, amb la noia que es gira i ens mira, és preciosa. És el Ramon que ens interpel·la a tots amb la seva pintura, on s´ha d'entrar com travessa la noia la tanca de l'obra que ve abans de l'anterior. Una joia artística, que no s'hauria de perdre.

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies Xavier, a en Ramón li haurien agradat les teves paraules i la teva tria de cuadres.
    Primer perdem els avis després els pares, a tu et queda la mare, i ara ja toca més a prop amb la mort d'un germà, tu ja hi vas passar fa uns anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc jo qui està agraït al Ramon per la fascinació que hem viscut (i vivim) davant les seves obres, Francesc.
      La mort dels avis, per llei de vida, les assumim gairebé congènitament. Totes les altres costen molt més d'acceptar, sobretot quan ens són tan properes.

      Elimina
  10. Amb el seu record i les seves pintures, no marxarà del tot, el seguireu tenint a prop !.
    Ànims i força !.

    ResponElimina